hola

Maria Pous al futur Museu del Treball i l'Industria Viva (el Vapor).

La Maria Pous o Palas, com la coneix molta gent, és una dona valenta i alegre. És fàcil reconèixer la seva melena, la seva veu i la seva presència. Sembla que la seva energia ompli l'espai allà on estigui. Diu que l'amor el va aprendre dels seus pares, i també la importància de la família. Diu que és com una lloca i que li encanta tenir els seus pollets a prop. Diu que balla molt i des de fa molt. Valora la salut i l'amistat i en aquesta entrevista ens obre el seu cor i comparteix la seva visió de la vida.

Sempre has viscut a Santa Perpètua. A la mateixa casa i al mateix carrer. Vaig néixer a Can Palas i per això ve el mot que ens posen. A casa nostra havíem sigut els carters del poble.

I què recordes de quan eres petita aquí al poble? Tots els records que tinc són bons. Me'n recordo de l'escola on anava, les monges, que estava on és ara la Tabor. També recordo les processons de Corpus, que anàvem amb aquella medalla de les Filles de Maria i després les festes dels avis, on sempre sortíem a ballar amb la meva amiga Maria. I la Palma! Sempre amb la meva germana.

I dels teus pares? Vam ser molt feliços amb els meus pares Josep i Teresa i la meva germana, la Rosa. El meu pare i la meva mare, s'estimaven tant, que ens ho van transmetre a nosaltres.

Què és per a tu la família? Ho és tot. Estimació, comprensió, complicitat, estabilitat, confiança... Jo dintre la família ho incloc tot i sempre ho he dit, m'agrada molt tenir els meus pollets al meu costat, com les lloques. Si els tinc al meu costat sóc la dona més feliç del món.


Tria una cançó

Maria Pous escolta la seva cançó als auriculars

La Maria ha triat "A mi manera", versionada per Raphael: “L'he triat perquè en certa manera és com sóc jo. Jo sóc «a mi manera». A mi no m'importa el que poden dir aquí i allà... Jo tinc la meva consciència tranquil·la i vull ser així.”


Com ets? Em considero una dona valenta perquè he passat moltes coses a la vida i em vaig proposar tirar endavant amb el que calgués. Principalment per una persona a la que sabia que no podia fallar. He intentat fer això i em sento molt satisfeta. He plorat molt també. He rigut molt. Però em sento molt satisfeta de la manera que sóc.

Ets una persona molt alegre. Sí! Quan estic a casa em poso música i a vegades ballo amb l'escombra perquè m'agrada molt ballar. Tan l'Àngel com jo ens considerem dos ballarins.

De fet, us vau conèixer ballant. Ens vam conèixer a Barcelona en una sala de festes de ball i va ser un amor a primera vista. Jo tenia 60 anys quan el vaig conèixer, ara fa 14. Ens estimem molt i tenim molta complicitat. Ho compartim tot. I a part d'això és que estima molt a les meves filles i a la meva família i això no té preu perquè es desviu pels néts i el besnét.

Ets besàvia. Sí! De l'Hugo, fill de la Ingrid, la filla de la meva Montse. Ella em va dir: “Mama et vull demanar una cosa; la nena”. Jo li vaig prometre al llit de l'Hospital de Sant Pau que mentre jo tingués una mica d'alè, a la Ingrid no li faltaria res. La meva neta és un àngel de la guarda. Això si que t'ho garanteixo. Va ser el que ens ha fet tirar endavant a la Mònica i a mi. El que la Mònica va haver de patir amb la seva germana... Un 10 és poc! Li va donar dos trasplantaments de medul·la. Quin dolor, Maria, perdre una filla. No t'ho pots imaginar! T'embogeixes. Això és insuperable. 35 anyets. Sis de malalta. Però hem de tirar endavant amb ajuda de tots el que t'he dit, fent aquesta pinya. Aquesta pinya és el que ens fa suportar aquest dolor tan gran que no marxa.

Jo et conec des de sempre i a més, fins que et vas jubilar, vam ser companyes de feina a l'Ajuntament. Vaig començar a treballar a l'Ajuntament quan tenia 14 anys i fins als 65, o sigui 51 anys. Quan vaig començar el poble era molt més petit i érem com una família. Vaig començar fent empadronaments, després mesurant i pesant els «quintos» i he anat passant per gairebé tots els departaments.

Has vist passar tots els alcaldes i alcaldesses de Santa Perpètua. Tots, tots. Podria fer un llibre, t'asseguro que es vendria. Les he vist de tots colors.

Què és el millor que t'ha passat a la vida? El naixement de les meves dues filles. Tu que ets mare ho veus, oi? I el naixement dels nets també! I quan va néixer el besnet, no sabien ni el que em passava. L'Àngel i jo ens vam fer un fart de plorar, que no et pots imaginar. Perquè no semblava que allò era fruit de la meva néta. Imagina't tu!

Tot el llinatge. És veritat. Sembla que no pot ser. Els fills s'estimen més, els nets és tan de protecció...

Si no tens tant, tens menys, però si estàs feliç i els de casa tenen salut. Què més vols? Res més.

I si poguéssis tornar enrere canviaries alguna cosa? De l'únic que he tingut enveja és de la salut. Com que he tingut moltes coses de salut... El 1999 la meva mare. Al 2000, el Jaume que es va quedar com un nen durant 14 anys. Al 2004, la meva filla. Al 2007, el Lluís que em va fer molt suport amb el Jaume. Això marca, perquè no estàs remuntada d'una... Per això et dic que només he tingut enveja de la salut. Si no tens tant, tens menys, però si estàs feliç i els de casa tenen salut. Què més vols? Res més. Si la felicitat és això! Quan arriben a casa i riuen i t'abracen. I et diuen: “bon dia, mare”. Jo sempre els dic “t'estimo, t'estimo”. I ara que em vaig fent gran, què puc demanar més? Si us tinc aquí a tots. No puc demanar res més.

Et fa por la mort? Ara no. Perquè m'aniré amb aquella persona. Me n'havia fet molta. Molta. Ara no. Perquè se m'espera. Sé que m'espera.

Quin és el teu somni més gran? Que la meva filla, els meus nets, el meu besnet, la meva germana i les parelles que els envolten, no els hi falti salut, treball, pau i amor. Que si tenen aquestes coses, tiraran endavant. No puc demanar res més. Jo crec que sóc molt afortunada. Em considero una dona molt privilegiada perquè sempre he sigut feliç. Tots els que tinc al meu costat m'estimen i m'ho demostren el dia a dia. Què més puc desitjar?

Doncs a tu que t'agrada tant ballar, allò que diu la cançó de “que el fin del mundo te pille bailando”. Exacte. “Que el fin del mundo nos pille bailando”, si senyor!.

Podeu descarregar l'entrevista del podcast de Ràdio Santa Perpètua o veure-la al YouTube de l'Informatiu.

Foto: Angélica Álvarez / Nil Ventura.

Portes Enfora és un projecte de l'Informatiu i Ràdio Santa Perpètua (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) produït per Mashup. Direcció del projecte Cesca Mejías Coordinació Bàrbara Arco Realització Sílvia Pagès Ajudant de direcció i producció Edith Plantada Càmera Edith Plantada Auxiliar Anna Carbonell Edició i prostproducció Judit Polo Foto fixa Nil Ventura Difusió Marta Hiraldo i Natalia Guerrero Muntatge de so Diego Fernández.

 

 

0
0
0
s2sdefault

Altres la Contra

Armghan Khan: “No vull viure amb por. La vida és difícil i ho  seria encara més”
14 Jul 2022 19:58 - AdministratorArmghan Khan: “No vull viure amb por. La vida és difícil i ho seria encara més”

El seu nom és Muhammad Armghan Khan, però tothom li diu Khan. Va néixer a Lahore, una ciutat gran, [ ... ]

Rafael Arco:
30 Jun 2022 12:08 - AdministratorRafael Arco: "M'està costant jubilar-me perquè no vull marxar d'aquest món d'infants"

Té 66 anys i va arribar a Santa Perpètua l'any 78 des de Montefrío (Granada). Diu que en néixer [ ... ]

Liliana Antich:
15 Jun 2022 13:23 - AdministratorLiliana Antich: "El més important per a mi és envoltar-me de gent bonica i que m'estimi"

De mare catalana i pare argentí, amb una filla mig mexicana i una iaia sevillana, la Liliana presumeix [ ... ]