Segurament l'Hugo no oblidi mai la gravació a l'estudi del seu tercer disc en solitari Extinciones y sus causas, que veurà la llum el proper 6 d'octubre, un any després del que tenia previst. “El 14 de març de 2020 estava gravant les últimes flautes del disc”, ens explica i afegeix que “havia fet una inversió de diners molt gran per pagar l'estudi i tots els músics i va arribar el Coronavirus i ens va tallar tots els plans de futur”. Reconeix que, per sort, no el va enganxar a mitja gravació del disc però es va veure obligat anul·lar tots els concerts i això “per a molts músics que no tenim una seguretat econòmica és devastador”. L'Hugo viu a Barcelona a un pis de 27 metres quadrats i quan ens vam tancar es va trobar sense espai per tocar. La seva parella estava teletreballant i l'únic lloc on podia tocar i cantar era el lavabo. “Els primers dies van ser força depriments, perquè vaig deixar de tenir ingressos i a més, vaig perdre el meu espai de feina i la meva activitat” ens explica, però ell, com totes les persones que he entrevistat des que vam començar amb el Des que ens vam tancar, ens parla de resiliència i d'adaptació i diu que va buscar “una manera d'aprofitar el temps i em vaig tancar al lavabo per composar noves cançons”. Diu que els músics com ell tenen la capacitat de viure amb poquet per la situació de precarietat amb la que han conviscut sempre. “Els músics de sales petites no existim, estem desprotegits”, sentencia i explica que durant uns mesos “vivia perquè la meva nòvia estava treballant i podia costejar la vida i comprar menjar”.

Tinc la sort de viure a Bacelona on hi ha un col·lectiu de músic boníssims

El cert és que l'Hugo, com ningú de nosaltres, no sabia que viuríem una pandèmia i va fer una gran aposta (i una gran inversió econòmica) per gravar Extinciones y sus causas. “Tinc la sort de viure a Bacelona on hi ha un col·lectiu de músic boníssims i vaig decidir comptar amb moltíssima gent”, ens explica. “És un disc de producció gran i en el directe vull que sigui el mateix”, afirma amb cert orgull i ens avança que en pocs dies, el 16 d'octubre, farà el concert de presentació a la sala Tradicionàrius de Barcelona. Deu dies abans, el 6 d'octubre, podrem escoltar Extinciones y sus causas, a totes les plataformes i el 28 de setembre s'estrena el primer videoclip.

Tantdebó un d'aquests directes sigui a Santa Perpètua

Quan li pregunto de que ens parla aquest disc em confessa que les lletres són crítiques amb el que estem fent com a espècie. “Som els únics responsables de tot el que està passant, no de la pandèmia, però sí de com està el planeta”, diu, i afegeix amb certa sorna que “a mi em tranquilitza saber que un dia ens extingirem”. Les causes de l'extinció de l'espècie humana les podreu escoltar en forma de cançons amb sonoritats del Brasil i l'Argentina, amb ritmes africans, en quatre idiomes diferents i amb més d'una vintena de músics que acompanyen a l'Hugo en aquesta aventura. Ens confessa que hi ha contradicció entre la música i les lletres perquè “en el fons soc una persona positiva, sinó no seria músic i encara crec en la humanitat” i avança que també hi ha cançons d'amor, positives, sobre la sort o la inmigració, entre d'altres.

Acabem l'entrevista i jo li desitjo molta música i molts concerts i ell em diu, que tantdebó un d'aquests directes sigui a Santa Perpètua.