hola

23 de febrer de 2017 //


Quan un mascle que més valia que no hagués nascut ens mata una companya de camí, tenim el perill d’abraonar-nos i caure en la subtil trampa que el patriarcat ens para, per tal de sobreviure als seus propis desastres: respondre a la violència amb més violència, enfrontar el poder violent per ocupar-lo i amb la violència defensar-lo.

Per aquest camí, només aconseguiríem canviar els cognoms de la realitat: de violència patriarcal a violència feminista. Si el tracte ha de ser el mateix manin homes o manin dones, no ens en sortirem. Si només hem de canviar l’ordre de qui està a dalt i qui està a baix, no ens en sortirem: només ens en sortiríem si tots plegats estiguéssim a peu pla.

Més enllà del masclisme, la ignomínia del feminicidi resideix en la criminal incapacitat humana de superar la llei violenta que impera en la Natura: la llei de la la supremacia del més fort. Som persones, som autoconscients, podem raonar més enllà de l’experiència i els instints, podem pactar, podem aprendre; i si encara som capaços d’elevar-nos, podem estimar, podem perdonar, podem solidaritzar-nos. Podem establir una relació inter-humana basada no en la for­ça arcaica (antiga, arnada, inútil) del més poderós, sinó en la cooperació, el progrés i la felicitat de la comunitat humana.

Però per a això fa falta educació. La base del masclisme és la violència, la base de la violència és la ignorància, i la base de la ignorància és la mandra de pensar.


Domènec Guimerà. Can Taió 

0
0
0
s2sdefault