hola

5 de maig de 2016 //

El passat mes d’abril vaig viure una de les experiències més inoblidables de la meva vida. Sóc infermera de l’Hospital Clínic de Barcelona, i juntament amb quatre companyes, vam marxar a un camp de refugiats sirians de Grècia, a la ciutat de Polycastro: Eko, aquest camp és un camp satèl·lit dels centenars que existeixen.

Allà vam conviure durant quatre dies amb més de cinc-centes famílies que sobreviuen aquest malson. Vam veure totes les mancances que tenien; s’alimenten cada dia del mateix, nens amb diverses malalties gens controlades: conjuntivitis, dificultats respiratòries, cremades..., persones grans sense cap control de les seves malalties cròniques... Tot era un caos, fins i tot a l’hora de repartir recursos com roba, sabates, aliments... Hi ha una gran dificultat perquè no poden ser civilitzats degut a totes les mancances que tenen. Un dels dies no vam poder repartir res perquè els refugiats envoltaven els cotxes i no podíem baixar d’ells i vam haver de marxar. Evidentment, tot això ens han marcat molt i arran de tot això vull donar a conèixer l’Associació AJUDEM, AYUDAMOS, HELP, per poder continuar ajudant a aquests refugiats.

Finalment, vull agrair molt especialment a totes les famílies de l’Escola Tabor per la seva solidaritat amb la campanya de recollida de material bàsic: sabons, xampús, mocadors per a les dones, gor­res, repel·lents de mosquits...i també a la mateixa escola per servir de punt de recollida.

Gràcies també a tots els meus companys, David, Txell, Yolanda, María, Eli, Carme i d’altres voluntaris per la seva força en aquesta crida solidària, tot i que som un gota en l’oceà, sempre existeixen persones especials amb ganes d’ajudar.

Conxi Álvarez (Mas Costa) 

0
0
0
s2sdefault