El president de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, Ramon Gené va oferir una conferència sobre Campanes per Santa Prisca en el marc de la festivitat de Santa Prisca que va organitzar l’Associació d’Amics de Santiga, el Cercle de Recerques i Estudis Mogoda (CREM) i el Cineclub Cisco Mosenya. Gené va explicar que arreu hi ha tocs de campana religiosos, civils i singulars i que a Santa Perpètua hi havia un to singular: ajudar a una vídua recent a recollir la collita.

Ets molt jove, com t'arriba l'afició per les campanes ?

M'arriba per casualitat com sol passar en moltes coses. Un diumenge vaig anar a missa a Cervera, d'on sóc, i al finalitzar va haver una visita guiada al campanar. Jo tenia deu o onze anys i després de les explicacions històriques, vaig buscar la corda i vaig demanar si podia tibar. Em van comentar que hi havia un curs de campanes a la tarda per aprendre els tocs de Cervera i em vaig animar.

Avui en dia totes estan mecanitzades, però comentaves que encara es realitzen cursets?

Moltes estan mecanitzades i electrificades, però encara hi han moltes campanes, sobretot en pobles petits, on continua tocant el sagristà o el campaner del poble. Després hi ha algunes altres poblacions de referència com pot ser Tarragona, a la catedral, tenen una colla de campaners molt important i destacada on fan un conjunt de tocs molt important durant l'any. També a Cervera, lloc de referència de tocar de la corona catalano-aragonesa, i a Les Borges tenen un grup encapçalat per Pere Ginell. A Barcelona, pràcticament tot està mecanitzat, però ara a la Basílica de Santa Maria del Pi fa un parell d'anys estan restaurant les campanes i tenen una colla que toquen amb aquest sistema típic de Catalunya.

És difícil la restauració de campanes. S'han perdut moltes pel camí?

És complicat, no és fàcil. S'ha de vigilar, no fer barbaritats com retallar-les per canviar unes notes o soldar-les amb soldadura normal de taller perquè es perd el so o com es feia antigament que es fonia la campana i del bronze es feia la nova. Amb això es perd tota la història, les inscripcions antigues, els sants que podia haver. Cada cas cal analitzar-lo.

Ens ha cridat l'atenció que comentaves que hi havia un to específic de Santa Perpètua ?

Sí. Hi havia un toc singular d'ajuda per quan una vídua recent la necessitava per recollir la collita. Això ens ho ha explicat la família del mestre Sala.

El futur dels campaners?

Si miréssim amb perspectiva històrica ara estem en un moment que estem tirant amunt. Va haver una època després de la guerra i les electrificacions que podien pensar que es perdia. Ara amb la Confraria hi ha un marc de treball que pot ajudar a motivar a nois i noies a fer de campaners. Tenim l'esperança que la canalla s'animi.