hola

La perpetuenca Neus Miró ha posat en marxa Som Diverses, i ens explica que és un projecte de transformació social a través de petites formacions, tallers, projeccions... A llarg termini vol fer un documental sobre Dones i Discapacitat. En l’entrevista parlem d’aquesta iniciativa, de la discriminació que pateixen les dones amb diversitat funcional i del Pla Local d’Inclusió Social que impulsa l’Ajuntament de Santa Perpètua. Valora la supressió de barreres arquitectòniques però troba a faltar recursos en el món educatiu, sanitari i laboral.


Que és el projecte Som Diverses?
És un projecte de transformació social a través de petites formacions, tallers, projeccions... Amb unes línies clares com són la perspectiva de gènere i violència patriarcal dins del mateix col·lectiu de la discapacitat física, la inclusió i participació política d’aquestes, l’optimització dels mateixos recursos i eines, fugint de la retroalimentació de les nostres pròpies vides perquè se’n beneficiï el capital. Actualment és una pàgina de Facebook, pedagògica i divulgativa amb la idea d’obrir debats i canviar la visió que té la societat sobre la discapacitat i les dones. Obrir debats sobre inclusió i gènere, educació per a totes, espai públic i diversitat, etc... i que les persones es qüestionin coses que fins ara no s’han qüestionat.

Com va néixer aquesta idea?
Va sortir el dia que vaig anar a la sessió de treball de Can Folguera sobre el Pla Local d’Inclusió Social (PLIS) que es va plantejar que hi havia poca informació. A nivell de gènere jo estic molt implicada i des de fa molt temps tinc la idea de fer un documental. L’objectiu, a llarg termini, és fer un documental, semblant a una Tesi que es va fer al 2012 a Andalusia sobre Dones i Discapacitat, però d’una forma més propera.

Què vols aconseguir amb Som Diverses, visibilitat?
Visibilitat, no. Som massa visibles, crec. Volem donar veu.

De moment, és un projecte en solitari?
No. Són projectes en comú. Jo l’engego, però ja he pogut lligar gent a Som Diverses. Quan vegi que tiri endavant, desapareixeré.

Per fer aquest projecte necessitaràs recursos?
Sí. És una idea a llarg termini. S’han de fer moltes coses. Buscar espais, materials, recursos econòmics i temps.

Quin missatge voldràs transmetre en aquest documental?
Donar la visió de gènere sobre la discapacitat. Les dones amb discapacitat que són discriminades.

Les dones amb discapacitat patiu una doble discriminació?
Sí. Doble i podríem dir, triple: per raó de gènere, per la pròpia discapacitat i si a sobre ets de la classe obrera...

Segons una macroenquesta del CIS també patiu més violència de gènere.
Sí. Les dones amb discapacitat són més vulnerables. Davant una violència física o verbal o agressió sexual no té els mateixos recursos que una dona sense discapacitat.

Si algú vol col·laborar en el projecte on s’ha d’adreçar.
A veure. Això no és un projecte associatiu. No es vol crear una entitat. És cert que a la jornada del PLIS es va parlar de la necessitat de crear una entitat de persones amb discapacitat física a Santa Perpètua, però això no és Som Diverses. Si hi ha gent interessada pot enviar un missatge a la pàgina facebook de Som Diverses i mirarem com col·laborar.

Com valores que l’Ajuntament hagi engegat el PLIS?
El Pla Local d’Inclusió Social (PLIS) no sé ben bé en què consta, però sí que en la diagnosi que es va fer era molt pobre, on les persones eren passives i no pro-actives, en el cas de la diversitat funcional física estava amb múltiples mancances, començant per la promoció d’eines per l’autonomia personal. Tampoc es té gens present la violència patriarcal i masclista que pot rebre una dona amb discapacitat. Les mesures que es volen prendre, totes són de forma assistencial, on la pròpia persona realment no és al centre. Trobo que la diagnosi que he llegit no està treballant amb les persones sinó per les persones. No ens està fent partícips.

Un tipus de violència cap a les dones que també està invisibilitzada és l’esterilització forçosa que pateixen les dones amb diversitat funcional.
Sí. A Espanya també es fa. Moltes vegades es certifiquen esterilitzacions sense el permís i ens deixen sense el dret de triar ser o no ser mare.

La Llei General dels Drets de les Persones amb Discapacitat, del 4 de desembre de 2017 estableix que tots els béns, productes, entorns i serveis havien de ser accessibles a tothom. Però quina és la realitat?
La Llei està feta però no tothom pot accedir als espais, béns, serveis. Un exemple, si vols accedir a l’estació de tren de la Florida és inaccessible. Un altre, si et compres un pis, la primera barrera que et trobes és una justificació. Estàs segura?, podràs sola, no tens qui t’ajudi? Sóc tan apte per accedir com qualsevol altre persona.

I a Santa Perpètua, quina és la situació?
La gran preocupació de l’administració (en aquest cas l’ajuntament), en el que més es fixa, ja que és amb el que més fàcil pot quedar bé, és amb les bar­reres arquitectòniques i com eliminar-les. Val, perfecte, l’accessibilitat és bàsica per una bona inclusió de totes les persones en qualsevol espai, però com tenim el sistema educatiu? I el sanitari? I el laboral? I la participació de les persones amb discapacitat física en l’espai públic? I les dones amb discapacitat?

Hem de parlar de discapacitat o de diversitat funcional?
La pregunta del milió. La paraula discapacitat encara moltes vegades costa utilitzar-la, sobretot a les persones grans, que estan acostumades a altres conceptes més violents i amb una connotació negativa i/o infantilitzadora. Moltes vegades es tracta de malaltia com a cosa que necessita un “cuidado” o “rehabilitació”, però realment ningú s’ha qüestionat el model rehabilitador, si la persona hi està d’acord. Diversitat funcional sí, sempre que el context i espai on s’utilitzi l’entengui com a concepte positiu.

S’ha denunciat que ha estat expulsada una dona amb síndrome de Down d’una xerrada perquè podia espantar a la gent.
És molt heavy fer fora a una persona pel fet de tenir qualsevol discapacitat i no encaixar en els estereotips que ha creat el sistema. És molt fort. Encara queda molt treball per fer.

Perfil

Nom i cognom: Neus Miró Salla
Any i lloc de naixement: 1995, Reus
Professió: Auxiliar tècnica en promoció de la vida autònoma i independent

La Neus Miró va arribar a Santa Perpètua quan tenia nou anys. Ha estudiat un cicle formatiu de grau mitjà d’Administració i primer d’Integració Social, i afegeix que la seva intenció és seguir formant-se en l’àmbit social. Entre les seves aficions, li agrada llegir, viatjar, veure sèries, i el que li agrada a una jove d’avui en dia. Està implicada en diversos col·lectius polítics, socials i en espais alternatius. Actualment treballa a la Federació ECOM, que va néixer fa 50 anys amb l’objectiu de reivindicar els drets de les persones amb discapacitat física i les seves necessitats. Destaca que és una fundació que treballa amb i per persones amb discapacitat. Ecom és una de les entitats de referència de la discapacitat física, actualment és una de les principals cogestores del servei d’Assistència Personal, així com també és l’interlocutor reconegut i legitimat per al desenvolupament de polítiques que afavoreixin la igualtat d’oportunitats, sempre amb un esperit d’innovació, col·laboració i transformació social.


Foto: La perpetuenca Neus Miró engega un projecte per donar veu a la perspectiva de gènere i la diversitat funcional / Txema Gerardo

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

“El cante flamenco hay que cantarlo con la cabeza, la garganta y el corazón”
“El cante flamenco hay que cantarlo con la cabeza, la garganta y el corazón”

Entre la ciudadanía perpetuense hay músicos y cantantes y uno de los más laureados es Juan Manuel [ ... ]

"A la Universitat de Virginia Tech han estudiat sis atletes olímpics; a veure si jo puc ser el setè"

El jove esportista de Santa Perpètua iniciarà en poques setmanes la seva segona etapa als Estats Units [ ... ]

Adrián Galán: “M’ha sorprès el ritme alt i el nivell de competitivat que hi ha en els entrenaments”
Adrián Galán: “M’ha sorprès el ritme alt i el nivell de competitivat que hi ha en els entrenaments”

El perpetuenc Adrián Galán afronta la seva primera temporada al Futbol Club Barcelona d’hoquei pa­tins. [ ... ]