hola

El sènior del Club Hoquei Dalmec Santa Perpètua s’ha proclamat campió del grup C de la Segona Catalana. Els perpetuencs han protagonitzat una gran temporada i el premi ha estat el títol de lliga i l’ascens a la Primera Catalana. Dissabte, a la pista del segon classificat, el Masies de Voltregà, en partit corresponent a la penúltima jornada de lliga, el Dalmec Santa Perpètua va guanyar per 1 a 3 i va sentenciar el campionat. Dissabte, a les 19.30 hores, els locals tancaran la lliga a casa contra el Caldes de Malavella. Els dies 17 i 18 de juny, jugaran a Cerdanyola la Final Four de la Copa de la Lliga de Segona Catalana. Un dels protagonistes d’aquest èxit és el seu entrenador, Enric Batlle.


Quines sensacions vas tenir durant el partit contra el Masies de Voltregà?
És un partit que vam tenir controlat en tot moment. Al descans, guanyaven 0 a 1. A la segona part, vam fer dos gols més i després va arribar el gol del Masies de Voltregà. Vam demostrar ser superiors. Vam anar a la pista del segon a guanyar per no haver d’esperar a la darrera jornada a ser campions. Va ser un partit lent i controlat. El meu equip és molt jove i no està acostumat a la pressió, no ens interessava deixar-ho tot per al darrer partit amb l’obligació de guanyar el Caldes de Malavella, un equip que ja ens ha derrotat aquesta temporada. Aquesta derrota l’hauríem tingut al cap i hauria estat un partit massa complicat. Ara, el partit contra el Caldes de Malavella serà una gran festa per gaudir-la amb la nostra afició.

Quina ha estat la clau d’aquesta gran temporada que heu fet?
Els jugadors més joves de l’equip han demostrat un alt grau de maduresa. Han tingut el cap fred. Han donat una passa endavant. A més, l’Adrià, el nostre porter, ha fet una temporada espectacular. Ha aguantat a l’equip en determinats partits i ens ha permès recuperar-nos en moments difícils. A més, hem comptat amb dos jugadors amb molta experiència, l’Eloy Algarra, de 26 anys, i l’Albert Codesal, de 35, i això s’ha notat molt. Els dos havien jugat en categories superiors. Havien jugat al Santa Perpètua, viuen a la nostra població i ara els havíem recuperat. Cal destacar també que hem jugat molt bé durant tota la temporada. Hem aconseguit l’ascens amb un equip molt jove.

Ha estat una lliga complicada. Pràcticament us heu hagut d’esperar fins a l’última jornada per guanyar-la. Quan vas començar a creure en la possibilitat de guanyar la lliga?
A finals de la primera volta després de guanyar a casa el Vic. Vam superar el Tona i el Vic i aleshores vaig creure que podríem pujar. Vam millorar molt en el joc.

I això que vau començar el campionat amb una derrota a casa.
El primer partit va ser un accident. Al principi de temporada no podem disposar de les instal·lacions quan nosaltres voldríem i sempre ens costa molt els inicis de la lliga. L’any que ve això no ens passarà.

Només dues derrotes en tota la lliga. Això diu molt del teu equip.
Hem jugat molt bé. Hem estat molt sòlids. Vam perdre el primer partit de la temporada i després només vam caure a Caldes de Malavella.

A més, no heu perdut amb els vostres dos grans rivals, el Masies de Voltregà i el Vic.
Hem estat clarament superiors a ells. Hem estat molt sòlids durant tota la competició. Contra els nostres principals rivals, ho hem guanyat tot menys dos empats, que vam cedir a les pistes del Vic i del Breda.

Què en dius de l’afició, que us ha donat suport durant tota la temporada?
Doncs, per exemple, que a la pista del Masies de Voltregà hi havia molta més gent de Santa Perpètua donant-nos suport que de l’equip local. El pavelló era nostre. Hi van venir unes 80 persones de Santa Perpètua.

Com celebrareu el títol?
En principi, dissabte, després del partit contra el Caldes de Malavella farem un sopar. Abans, ho celebrarem amb tota l’afició i els jugadors de la base.

Com ho vau celebrar a les Masies de Voltregà?
Ens van haver de fer fora. L’home que s’encarregava del Pavelló havia de marxar, però nosaltres encara ho estàvem celebrant. Hi va haver una invasió de pista amb els nens i els pares que vam venir a donar-nos suport en aquest partit tan important. Vaig passar per la dutxa. En tenia moltes ganes.

Seguiràs com a entrenador?
Sí, seguiré al sènior. El projecte continua. Hem de continuar creixent una miqueta més.

Seguirà la mateixa base de jugadors?
La nostra intenció és que continuïn tots els jugadors que han format part de la plantilla aquesta temporada. Encara no hem parlat amb ells, però volen mantenir la mateixa base. En principi, no farem cap fitxatge i esperem que tampoc no hi hagi cap baixa. Comptem amb tots.

Marxarà algú?
Alguns dels nostres jugadors ja han rebut ofertes per fitxar per altres equips, però ja ens han manifestat que volem continuar per seguir amb aquest projecte amb l’equip del seu poble. Tots els jugadors són de Santa Perpètua, menys dos, un que és de Mollet i un altre de Palau, però que formen part del nostre club des de la categoria infantil.

Què pot fet aquest equip a la Primera Catalana?
Primer de tot recordeu que aquesta és la quarta categoria de l’hoquei, per sota de l’OKLliga, la Nacional Espanyola i la Nacional Catalana. L’any que ve, l’objectiu ha de ser la permanència. Crec que amb l’equip actual podem mantenir la categoria sense problemes, fins i tot situar-nos a la zona mitjana de la classificació.

El sènior del Club Hoquei Dalmec Santa Perpèta està molt bé. Així ho demostra la temporada que heu fet. Com estan la resta d’equips de l’entitat?
Quan vaig arriba jo al club, ara fa quatre anys i mig, hi havia pocs jugadors als equips més petits. Tant el Jordi Merino com el president, Joan Subirats, com jo mateix teníem clar que havíem d’aconseguir més jugadors. Ara mateix, del benjamí cap avall hi ha molts infants. Hem de continuar creixent. Tenim un aleví, un infantil i un juvenil. En aquests equips hi ha jugadors que ho fan molt bé.

Teniu una gran competència de clubs de molt nivell al nostre voltant?
Cada any, hem de lluitar molt perquè alguns dels nostres joves jugadors no marxin a altres clubs amb un gran potencial, com el Caldes o el Cerdanyola, per exemple. L’únic que podem oferir és un projecte esportiu i treball.

Portes tota la teva vida vinculat a l’hoquei patins.
Vaig començar a jugar a aquest esport als cinc anys als Maristes de Sants. Després he passat per molts equips i vaig jugar a la Divisió d’Honor, la màxima categoria de l’hoquei patins aleshores, amb el Maçanet.

Quan vas començar a entrenar?
Des dels catorze anys. Jugava i entrenava a diversos equips de base de diferents clubs.

Quan vas arribar a Santa Perpètua?
Ara fa quatre anys i mig, després de passar pel Mollet. Vam iniciar un projecte de llarg recorregut. Aleshores, no teníem equip sènior. El conjunt més gran era el juvenil. Hem anat creixent des d’aleshores. La següent temporada vam muntar el sènior amb jugadors molt joves. De fet, ara tinc un sènior amb una plantilla molt jove. L’any passat, ja vam lluitar fins al final per l’ascens i ens vam quedar a les portes.

Perfil
Nom: Enric Batlle Arnau
Any i lloc de naixement: 1972. Barcelona
Professió: Delegat de vendes d’un laboratori farmacèutic
L’actual entrenador del sènior del Club Hoquei Dalmec Santa Perpètua porta vinculat amb el món de l’hoquei patins des que tenia cinc anys, quan va començar a jugar als Maristes de Sants. Al llarg de la seva trajectòria com a jugador i com a entrenador ha passat per molts equips. Ara fa quatre temporades i mitja va arribar al Santa Perpètua per fer realitat un projecte a llarg recorregut. L’ascens a la Primera Catalana és una mostra de la bona feina realitzada tant per Enric Batlle com per la direcció esportiva i la directiva de l’entitat, amb Joan Subirats al capdavant.


Foto: Enric Batlle, envoltat dels jugadors del sènior del Club Hoquei Dalmec Santa Perpètua / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"La solidaridad de los pueblos de España ha sido básica en la supervivencia de los saharauis"

Los niños y las niñas saharauis que participan en el programa Vacaciones en paz, que coorganizan la [ ... ]

“El Vapor no té sentit si no es parla d'aquesta màquina, que és una joia”
“El Vapor no té sentit si no es parla d'aquesta màquina, que és una joia”

Restaurar i fer funcionar la màquina de vapor de l’antiga fàbrica és el repte que té per endavant [ ... ]

"L’avi Genís ens va transmetre una manera d’entendre la música i d’entendre la vida"

La casa de Quico el boter a la Rambla és la casa mare d’una nissaga de músics autodidàctes, amb [ ... ]