hola

Ferran Figueras

La seva veu ens és familiar, la seva cara també. I és que el Ferran Figueras col·labora a Ràdio Santa Perpètua des de fa uns anys. Potser per això quan ens vam assabentar que volia fer un viatge en bicicleta per la Península, vam estar pendents de la seva aventura. Li agrada anar en bicicleta des de petit, però no va ser fins el 2013 es va interessar pel cicloturisme. Durant set dies, va recórrer en bicicleta la costa catalana. El 2014, la fita ha estat més ambiciosa: fer la costa de la Península Ibèrica. El 4 de setembre va sortir de Santa Perpètua i 44 dies i 2.548 quilòmetres després va arribar a Lisboa. En aquesta entrevista, ens explica tots els secrets del seu viatge.

Què et va portar a fer aquesta ruta?

Com l'any passat vaig fer la costa catalana, em vaig dir: "Ja que estic, continuo i faig la costa peninsular". Em faltava el tros d'entrar al País Valencià fins al sud de Portugal i, com no volia marxar molt lluny, aquesta ruta va ser perfecta. La meva idea era arribar fins a Porto, però, quan vaig començar el viatge, vaig veure que en dos mesos podria arribar com a molt a Lisboa.

Quaranta-quatre dies. 2.548 quilòmetres. S'han de carregar moltes coses?

La veritat és que sí. Al viatge de l'any passat, que va durar una setmana, només portava dues alforges al darrere i ja està. En aquest, de gairebé dos mesos, havia de plantejar-me portar més coses.

I això en pes com es tradueix?

Les alforges només eren uns 25-30 quilos, més els 10 de la bici, vora 40-50 quilos en total.

Quin és l'objecte que més has fet servir?

Volia estar una mica connectat amb el món i em vaig endur el portàtil. Tenia, a més, la càmera GoPro, que també ha estat un essencial per al viatge per poder fer fotos i vídeos. I com tenia moments d'estar sol a la nit, a la tenda o al llit, sense fer res, portava bastantes sèries a l'ordinador.

I el que menys?

La roba d'hivern. Potser unes malles llargues que me les vaig posar un dia i prou. I el martell de clavar els pics de la tenda de campanya, si ho sé, tampoc no me l'emporto.

Seixanta quilòmetres al dia de mitjana. Vas fer algun tipus de preparació física?

No. Jo mai he estat una persona sedentària, sempre he fet esport, però la veritat és que feia temps que no anava en bicicleta. No he seguit un entrenament específic, però vas agafant la forma a mesura que vas pedalant. Una persona que està en baixa forma si el primer dia fa 20 o 30 quilòmetres, n'acabarà fent 80 segur.

Com ho feies per dormir?

Tenia clars alguns llocs. D'una banda, cases d'amics que tenia repartits per la Península i també família que tinc a Granada. L'altra opció eren els warmshowers: allotjament gratuït a cases de gent que viatja en bicicleta. L'experiència ha estat molt grata perquè he conegut gent que m'ha ajudat molt i, fins i tot, que m'ha acompanyat uns quilòmetres de ruta. També he fet acampada lliure i, per exemple, vaig poder dormir a una platja del cap de Gata un parell de nits. I per últim, càmpings, hostals i albergs econòmics.

I per menjar?

Esmorzava alguna cosa ràpida; comprava una barra de pa per fer dos entrepans, un per a mig matí i l'altre per dinar i, a la nit, parava, muntava el fogonet i em feia arròs, pasta... I això ho vaig anar fent fins que vaig conèixer un ciclista que també parava per dinar i cuinava amb fogonet. El dia que vaig pedalar amb ell vam parar a un parc a dinar. I què vaig perdre? Una hora i mitja? Valia la pena.

Es tracta d'una manera low cost de viatjar.

La idea era aquesta, però com vaig haver d'anar a albergs va pujar una mica el pressupost. Em va ploure uns quants dies i no vaig poder plantar la tenda. A més, arribava cansat a una ciutat i volia veure-la, i decidia anar a l'alberg més barat. Però vaja, que va ser força low cost, sobretot en el menjar.

Per què tries aquesta forma de viatjar?

Caminant veus coses, però trigues molt a avançar. I en cotxe, et perds coses. Jo crec que la bici és el mitjà ideal ja que avances el suficient per veure moltes coses. Pares a un poble, lligues la bici i fas una volta, continues pedalant, fas vint quilòmetres i en veus un altre. Et dóna un marge de visites espectacular.

I viatjar sol, és una opció o potser estàs obligat per les circumstàncies?

Les dues coses. El setembre i l'octubre són mesos que la gent treballa i jo no. Però la veritat és que m'agrada viatjar sol perquè vas al teu ritme, fas el que tu vols, pares quan et ve de gust...

També tindrà algun inconvenient, no?

A vegades et trobes sol, però també estàs més obert a conèixer gent.

Quina ha estat l'etapa més dura?

La pitjor etapa va ser el dia que vaig pujar al Veleta, el segon pic més alt de la Península. Vaig dormir en l'alberg universitari de Sierra Nevada. Portava tres o quatre dies a Granada amb un temps espectacular i arribo allà i estava ennuvolat. Els de l'alberg em deien: "Mañana estará peor". Vaig quedar-me un dia més i quan vaig veure el cel clar vaig començar l'etapa. A mesura que pujava van tornar a aparèixer els núvols i va començar a plovisquejar. Vaig poder arribar al Veleta, però, quan ja baixava cap a Capileira a Las Alpujarras, a part que el camí era de pedres, estava xop i congelat. Per sort, quan estava donant la volta em vaig trobar un grup de ciclistes que em va animar. Em van donar d'esmorzar i vaig continuar amb ells. Al final vaig arribar al poble.

I la millor etapa?

Els dies de vent a favor. Amb la bici i amb tant de pes, quan tens el vent en contra o de costat, és horrorós perquè sembla que vagis a caure i trigues molt més a avançar. La costa des de Tarifa fins a Cadis va ser el millor tros i també la costa sudoest de Portugal.

Com et guiaves?

Anava amb GPS amb alguns tracks descarregats i, a part, amb mapes per tenir una visió més global. I a més, jo em vaig fer una mena de roadbook on vaig apuntar-me els noms de les carreteres per on volia passar, la majoria secundàries i terciàries. La veritat és que hi ha carreteres molt xules.

Hem pogut seguir la ruta a la pàgina de facebook Notícies d'una bicicleta i també al bloc noticiesdunabicicleta.wordpress.com.

Des que em vaig aficionar al cicloturisme, segueixo molts blocs de gent que viatja així. Jo també volia explicar el meu viatge. I també ho vaig fer a Ràdio Santa Perpètua al programa Crèdit variable.

Tens ja pensada la propera ruta?

Tinc alguna idea, però tampoc m'agrada avançar-me perquè en un any no saps mai que pot passar. Tot i això, et puc dir que tinc moltes ganes de fer la panamericana, des d'Alaska fins a la Patagònia i també anar des d'aquí fins a la Xina. Potser l'any que ve el que toca, però, és fer una ruta per Europa.

Un consell per als que vulguin fer cicloturisme?

Jo sobretot dir-los que la meta no és una ciutat o un lloc, la meta és fer el viatge. El moment que surts de casa, el primer dia que fas 70 quilòmetres, ja t'has de sentir bé. Si vols fer un viatge així, no has de tenir presses ni por de viatjar sol.

Foto: El perpetuenc Ferran Figueras ha fet una ruta per la costa peninsular que ha durat 44 dies en els quals ha fet més de 2.500 quilòmetres / Josep Cano

 

 

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"Tornar-se vegetal és tornar al lloc vegetal i veure les potencialitats que tenen les plantes"

Ser planta és una forma de vida de la qual l’ésser humà té molt a aprendre. Aquest és el punt [ ... ]

''M'alegra ser la primera dona que presideix una entitat de la gent gran a Santa Perpètua''
''M'alegra ser la primera dona que presideix una entitat de la gent gran a Santa Perpètua''

Ens trobem amb la Salut Artés un dia després del seu aniversari. Ha fet 83 anys i reconeix que ho [ ... ]

Daniel Muñoz: “Veure en funcionament el vehicle que hem construït ja és una recompensa”
Daniel Muñoz: “Veure en funcionament el vehicle que hem construït ja és una recompensa”

L’equip del CREVE afronta la celebració de l’ElectroCat amb il·lusió. Després de mesos dedicant [ ... ]