El Josep Maria Margalida és el president del Cineclub Cisco Mosenya i la Mireia Fernàndez forma part de la junta. Tots dos són l’ànima gestora d’aquesta entitat que ofereix pel·lícules de cinema dos cops al mes al Teatre del Centre. Pel·lícules d’actualitat, gràcies al conveni amb l’Ajuntament i l’Acadèmia del Cinema Català pel Cicle Gaudí, i d’altres impossibles de trobar a cap plataforma, que escullen amb molta dedicació entre tots dos. Ara que el Cineclub ha fet quinze anys estan començant a arribar a més persones, sobretot gràcies a l’opció d’entrades a Entràpolis que ha donat visibilitat també fora del municipi. De fet, a cada sessió ve gent d’altres localitats i ells voldrien que tots els perpetuencs tinguessin en compte que poden veure cinema a Santa Perpètua.
Com han anat aquests quinze anys de Cineclub?
Josep M. Margalida (J.M.): Tot i que estava amb el grup dels Amics del cinema que es deia així quan es va formar el cineclub, vaig estar una mica apartat i no vaig ser-ne membre fundador, però vaig continuar fent coses d’habitual. El Cineclub va néixer d’aquest grupet d’amics que anàvem projectant pel·lícules. Va arribar un moment que el Lluís Carreras va creure que s’havia de formar un cineclub i ell es va preocupar i va portar a terme tota la constitució. Vam estar funcionant tots aquests anys, des del 17 de març de 2010 fins a l’aturada per la pandèmia, amb una línia de molta incertesa, perquè anàvem provant diferents coses i fèiem sèries de tres pel·lícules, o per temes, o per directors, i mai semblava que acabàvem de trobar la sortida. En les èpoques millors, vam arribar a tenir 40 espectadors, però només en una sessió concreta. Primer el confinament i després l’aturada per les obres de climatització del Teatre del Centre més la desaparició del Lluís Carreras ens va fer replantejar tot. Podem dir que el Cineclub ha viscut una primera època i la segona, que és en la que estem ara, hi ha hagut com un renaixement.
I en aquest punt d’inflexió canvieu una mica tot?
Mireia Fernàndez (M.F.): Quan el Josep Maria va aconseguir signar el conveni amb el Cicle Gaudí. Nosaltres ens coneixíem per la vessant medi ambiental que tenim els dos i em va venir a buscar i em va dir que si en cinc anys no remuntàvem el Cineclub es tancava. La idea era aconseguir que realment el Cineclub tingui un perquè dins de la cultura perpetuenca o decidim que com a entitat ja s’ha arribat a un punt en el qual no interessem i ho deixem estar. Aquesta signatura de conveni amb el Cicle Gaudí, que va costar moltíssim, va ser un impuls brutal per al cineclub.
J.M.: Tenim convenis amb Filmoteca de Catalunya a través del seu programa Filmoxarxa. També formem part de diferents festivals de Barcelona, com és el Dea Film Festival, l’Americana Film Fest, el BCN Film Fest i també amb el VOC. Versió Original en català d’Òmnium.
M.F. Llavors ens vam replantejar quin era el nostre futur a l’era de les plataformes, perquè aquest és l’altre punt. Com a cineclub has de dotar l’espectador d’una experiència diferenciadora que no pot tenir ni a un cinema comercial ni a una plataforma.
I aquest tret diferencial és el col·loqui.
J.M.: Exactament. La presentació i el col·loqui, sí.
Per celebrar els quinze anys, oferíeu una festa i la pel·lícula El 47 i per primer cop amb entrades exhaurides. Com es viu això?
J.M.: És veritat. No ens ho acabem de creure. Tenim una ressaca emocional bastant feliç. Encara no ho hem assimilat.
M.F.: Havíem organitzat que vingués l’autobús de la pel·lícula, però quan estava de camí es va quedar tirat a un carrer de Sabadell, i com que l’impuls era l’autobús, vam decidir no muntar res. Però agraïm a tota la gent que es va implicar en aquest esdeveniment perquè el seu suport també va ser molt important per nosaltres.
I vau comptar amb gent important de la pel·lícula.
M.F.: Sí, el Sergio González d’In Extremis es va definir com el mag que revela els seus trucs perquè ens va posar un fragment de la pel·lícula de com havien anat fent les proves per l’enderrocament del monument franquista, falangista. La veritat és que tenir l’actriu Betsy Túrnez, que va ser superpropera i superentranyable, va ser genial.
I després, al col·loqui, es va quedar la gent?
J.M.: La meitat de l’aforament, pràcticament. Sí, normalment el percentatge de gent que es queda al col·loqui sol representar el 50% de l’aforament que ve a veure la pel·lícula. Jo trobo que espectadors que al principi no es quedaven, de mica en mica es van convencent. Obrim normalment una ronda de preguntes, i realment hi ha preguntes molt interessants, i la gent fa aportacions que fan interactuar, tant la gent que ve al col·loqui com a espectador, com a la persona que interpel·la al col·loqui. Es fan debats molt interessants. Hi ha espectadors que tenen molt coneixement de cinema i aporten moltíssim el que han viscut durant la pel·lícula. Jo crec que un cas molt clar va ser Segundo Premio. Va haver-hi espectadors que van marxar enfadats, perquè no havien entès res. Però d’altres que tot i no haver entès res es van quedar. I després, quan van sortir, van dir que bé que m’he quedat, perquè ara sí que he entès el sentit de la pel·lícula.
Com esteu de públic en aquesta segona etapa?
J.M.: Fa dos anys quan van començar amb el Cicle Gaudí, el març del 2023, l’objectiu era arribar a una mitjana de 140 espectadors. Necessitàvem que el Cicle Gaudí ens posés en aquesta mitjana perquè si no, no el podem pagar. En aquest moment, amb les darreres cinc sessions, tenim una mitjana de 140. Ens ha ajudat molt les pel·lícules que hem pogut projectar: Casa en flames, El mestre que va prometre el mar, Marco...
Les pel·lícules ajuden, però també ajuden a fidelitzar públic?
J.M.: No sempre, perquè fem pel·lícules també que no són, de cap manera, de la línia del Cicle Gaudí. Però és que nosaltres volem donar accés a obres que no les trobaries enlloc.
M.F.: Perquè tenim diferenciades dues línies de pel·lícules. Un cop al mes, fem Cicle Gaudí, i l’altre, fem el que anomenem cinefòrum, que són pel·lícules triades per nosaltres, i que són aquestes col·laboracions que dèiem amb la filmoteca i amb diferents festivals. El Gaudí ens permet tenir pel·lícules més comercials i a la sessió de cinefòrum arriscar-nos una miqueta més amb aquestes pel·lícules que són difícils de trobar a plataformes i que d’una altra manera tampoc les podríem oferir, i la gent no podria veure-les.
J.M.: El que passa és que aquesta segona línia no acaba d’agradar al públic habitual de Cicle Gaudí, però ens dona molta projecció i ens fa accedir a uns altres tipus de públics que venen de fora per veure aquestes pel·lícules.
M.F.: Ja feia molt de temps que volíem incloure la versió original i el Cicle Gaudí ens ha ajudat molt perquè tot és versió original. I ens hem atrevit amb aquests festivals on les pel·lícules també són en versió original.
A més, esteu intentant lligar sempre que podeu la temàtica de la pel·lícula amb alguna entitat local.
J.M.: Sí, ho intentem. A cada projecció intentem que una entitat s’impliqui, que una entitat se senti representada i que pugui aprofitar aquella pel·lícula també per presentar quins són els seus objectius i les seves activitats.
Això vol dir que cada cop hi ha més gent a Santa Perpètua que sap que pot veure cinema aquí?
J.M.: Això esperem. Sí, es creix poc a poc, això està passant amb molta dificultat.
M.F.: També apostem molt pels valors locals, com serà el cas d’aquesta propera pel·lícula. El 12 d’abril tenim Alumbramiento, amb la presència de l’actriu perpetuenca Alba Munuera.
Com podem veure totes les pel·lícules del Cineclub?
M.F.: A través del web Entràpolis, com a novetat 2025, hem incorporat l’aforament numerat, que les nostres sessions eren sense butaca assignada. Ja tenim totes les sessions penjades fins al juny. I us podeu fer socis anuals per 25 euros, que inclou les pel·lícules de Cineforum gratuïtes i preu reduït a les sessions del Cicle Gaudí.
Quin objectiu teniu ara que ja heu fet quinze anys?
J.M.: Per a nosaltres, l’important és que la gent ens conegui. En aquest moment és la nostra principal preocupació. Que a Santa Perpètua tothom sàpiga que estem fent cinema. Perquè en aquest moment, si omplim és perquè ve molta gent de fora.
M.F.: El Josep Maria i jo fem un tàndem molt curiós i la gent veu que hi posem molta il·lusió, moltes ganes i sobretot molta passió pel cinema, que és el que ens agrada i és el que volem transmetre a la gent.
Perfil
Nom: Josep Maria Margalida / Mireia Fernàndez
Any i lloc de naixement: 1948, Linyola / 1984, BCN
Professió: Informàtic / Administrativa
Josep Maria Margalida ha estat vinculat al Cineclub Cisco Mosenya des dels seus inicis i fins i tot abans quan era Amics del cinema. La primera fase del Cineclub va estar liderada pel Lluís Carreras i la seva mort va suposar un punt d’inflexió per l’entitat. Les aturades per la pandèmia i per les obres de climatització del Teatre van provocar un replantejament. I és aquí on entra la Mireia Fernàndez que des d’aleshores forma un tàndem amb el Josep Maria amb l’objectiu de fer arribar a la població perpetuenca que es pot gaudir del cinema dos cops al mes a Santa Perpètua. El Cineclub ofereix l’opció d’associar-se anualment i també adquirir entrades amb butaca numerada per a cada sessió.
Foto: Josep Maria Margalida i Mireia Fernández són els actuals gestors del Cineclub Mosenya / Josep Cano
