El programa NEXES, impulsat per les regidories de Salut Pública i Serveis Socials de l’Ajuntament de Santa Perpètua, amb el suport de la Diputació de Barcelona, té com a objectiu combatre la solitud no desitjada de les persones grans a través de la creació de xarxes de suport comunitari. Amb activitats socials, tallers i acompanyament personalitzat, NEXES fomenta la connexió entre els participants millorant la seva qualitat de vida i afavorint vincles socials. En aquesta entrevista, Roser Casanovas, coordinadora del programa, explica com NEXES està contribuint a millorar el benestar de la nostra gent gran.
Com poden les famílies i amics detectar signes de solitud en persones grans?
Les famílies i amics poden observar canvis en les rutines diàries, com una disminució de l’interès per activitats prèvies, dificultats per mantenir contacte social o signes de tristesa i aïllament. També poden notar que la persona gran es mostra més irritada, ansiosa o té problemes per dormir, com a reacció a la solitud no expressada.
Quins són els principals factors que contribueixen a la solitud no desitjada entre la gent gran?
La pèrdua d’éssers estimats, la manca de suport familiar, problemes de salut, la discapacitat física i la mobilitat reduïda són factors clau. A més, la manca de recursos econòmics i la dificultat per accedir a activitats socials també poden ser causes importants.
Quina importància tenen els programes com NEXES per combatre la solitud no desitjada?
Els programes com NEXES són positius i necessaris perquè ofereixen una resposta integral que combina el treball individual i comunitari. A través de l’acompanyament personalitzat, les persones grans poden sentir-se escoltades i valorades, mentre que les activitats comunitàries afavoreixen la creació de vincles socials. Es treballa acompanyat de les professionals referents del territori, sobretot treballadores socials, dinamitzadores, treballadores familiars... per assegurar que les necessitats de cada persona siguin cobertes de manera adequada. Alhora, NEXES intenta impulsar o reforçar una estratègia de treball en xarxa entre els diferents agents que permeti al municipi respondre i prevenir la soledat no desitjada més enllà del mateix programa, quan aquest ja no hi sigui.
Quines accions inclou NEXES per crear una xarxa de suport per a la gent gran?
NEXES fomenta activitats socials i tallers comunitaris, crea espais d’interacció com “Cafè Nexes”, i estableix contactes i col·laboracions amb entitats locals. A més, el programa facilita el seguiment individualitzat per detectar necessitats i vincular les persones a recursos de la comunitat que puguin donar resposta a aquestes necessitats i interessos.
Quina resposta està tenint NEXES entre la gent gran beneficiària del programa?
La resposta al programa ha estat diversa. Moltes persones participants valoren positivament l’acompanyament personalitzat i les activitats, però la detecció de nous casos i la vinculació a activitats comunitàries es veu dificultada per diversos factors, com la falta de motivació o d’ànims, els problemes de salut o les dificultats de mobilitat personal o del mateix municipi. A més, la sensibilització sobre la soledat no desitjada i els recursos existents per abordar-la és un element clau que cal continuar treballant. Aquelles persones que sí que participen en les activitats destaquen el sentiment de connexió i suport, així com la millora en la seva qualitat de vida.
Quins efectes té la solitud en la salut mental i física de les persones grans?
La solitud no desitjada té un impacte profund en la salut mental i física de les persones grans. En l’àmbit mental, pot augmentar el risc de patir depressió, ansietat i trastorns cognitius com el deteriorament de la memòria i la dificultat de concentració. La manca d’interacció social i de connexions afectives pot intensificar aquests sentiments de tristesa i aïllament, creant un cercle viciós difícil de trencar. En l’àmbit físic, la solitud pot contribuir a generar o agreujar problemes de salut com hipertensió, malalties cardiovasculars i un sistema immune més dèbil. La falta de suport social i d’activitats que promoguin un estil de vida actiu també pot generar un empitjorament en la condició física de les persones grans, augmentant el risc de caigudes, mobilitat reduïda i altres complicacions de salut. És important tenir present i abordar la solitud no desitjada per millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu i reduir els riscos associats.
Com podem millorar la connexió social de les persones grans, especialment aquelles que viuen soles o tenen dificultats per sortir de casa?
Millorar la connexió social de les persones grans implica posar en marxa una combinació d’estratègies. És essencial crear espais segurs i accessibles per a la interacció, com grups de suport o activitats culturals, on les persones grans puguin establir vincles socials i sentir-se part de la comunitat. Les visites a domicili són una bona manera de mantenir el contacte i garantir el benestar emocional, especialment per aquelles persones que tenen dificultats per sortir de casa. Relacionat amb les dificultats de mobilitat cal destacar que el transport públic adaptat és un recurs necessari i fonamental per afavorir la mobilitat i permetre que les persones grans que viuen soles puguin participar en activitats externes a casa seva. En alguns casos, on les dificultats són elevades, disposar d’acompanyament per als desplaçaments (per exemple, per part de treballadores, familiars o de voluntariat), facilita la inclusió social. També és important aprofitar la tecnologia, com les videotrucades o les plataformes en línia, per mantenir la connexió amb altres persones, especialment quan les dificultats de mobilitat són un obstacle.
Quin és l’impacte del programa en els participants?
Durant l’edició anterior del programa NEXES es van organitzar diverses activitats grupals amb un impacte molt positiu. Entre elles, tallers d’estimulació cognitiva, manualitats amb temàtiques com Sant Jordi, passejades i sortides en grup. Aquestes activitats no només van ser beneficioses per a les persones perquè van promoure la seva participació, sinó que també van fomentar la creació de vincles duradors. En alguns municipis, els grups que es van formar es van consolidar tan fortament que després de la finalització del programa, han continuat organitzant-se de manera independent, mantenint el suport mutu i el contacte social. El NEXES ha estat clau per connectar persones que vivien al mateix municipi però no es coneixien, creant noves amistats que esperem perdurin al llarg del temps.
Quina és la importància del voluntariat en programes com NEXES?
El voluntariat és essencial en programes com NEXES, ja que pot oferir un acompanyament personalitzat i proper a les persones grans, especialment aquelles que no poden o no s’atreveixen a sortir soles de casa per diverses raons, com dificultats de mobilitat o manca de confiança. Els voluntaris i voluntàries actuen com a ponts, facilitant l’accés a activitats i serveis locals, i ajudant a crear una xarxa de suport social vital per combatre la solitud no desitjada.
Perfil
Nom: Roser Casanovas
Any i lloc de naixement: 1979, Barcelona
Professió: Coordinadora del programa Nexes
Llicenciada en Psicologia i actualment cursant Treball Social, amb experiència en l’atenció a les persones grans, recursos humans i intervenció social. Ha treballat en centre geriàtric, en gestió de persones a RRHH i, principalment, com a tècnica social (coordinant i gestionant programes d’atenció a la gent gran i a persones en situació de vulnerabilitat, així com actuacions en emergències, com la resposta a la COVID-19 o l’acollida de persones refugiades...). Actualment, forma part de l’entitat prestadora del programa Nexes de la Diputació de Barcelona, treballant en la coordinació i implementació d’accions per combatre la solitud no desitjada en les persones grans, mitjançant l’acompanyament personalitzat i el treball en xarxa amb serveis municipals i entitats.
Foto: Roser Casanovas és la coordinadora del programa NEXES, que s’ha iniciat a Santa Perpètua per segona vegada amb una bona acollida / Josep Cano
