En aquesta entrevista, parlem amb Anna Marzo, psicòloga del Servei d’Acompanyament Emocional per adolescents i joves de Santa Perpètua, qui ens explica el funcionament d’aquest espai creat per ajudar les joves d’entre 12 i 22 anys a gestionar els seus malestars. Des de l’atenció individualitzada fins als reptes emocionals més comuns que afecten a aquest col·lectiu, Marzo ens apropa al seu treball en aquest servei gratuït i confidencial. A més, ens parla del grup Hipervincle, per a joves de 22 a 30 anys, i reflexiona sobre la importància de trencar l’estigma al voltant del benestar emocional i la salut mental.

Què ofereix el servei d’acompanyament emocional per als joves de l’Ajuntament de Santa Perpètua?
El que fem és acompanyament emocional a sessions individuals per a joves entre 12 i 22 anys.

Com poden les adolescents i joves accedir al servei? Quins passos han de seguir per sol·licitar-ne l’ajuda?
És via directa, o sigui, per WhatsApp al telèfon 621 293 100. Han d’enviar missatge i podem agendar una cita. També pot ser que hi hagi algun tipus de derivació des d’altres serveis municipals. Normalment és bastant immediat: es posen en contacte amb mi i posem un dia per veure’ns, que normalment va d’una setmana o 15 dies i ja està. Va molt a través de la demanda d’elles. I totalment gratuït.

Quines característiques tenen les sessions?
Són sessions individuals i en un espai que vol ser segur, de no judici, confidencial, que tot el que es parla allà es queda allà, amb mi i amb la persona en qüestió. Es tracta de facilitar un lloc on puguin sentir-se còmodes i poder donar espai als seus malestars.

Quines són les problemàtiques més comunes amb les quals es troben les joves que acudeixen a les sessions de benestar emocional?
Jo ho poso normalment en tres grups: el malestar a l’hora de relacionar-se, malestar amb les famílies i, el darrer, a nivell acadèmic, que això també conflueix en els tres i acaba sent un malestar emocional. Però normalment és això, ja sigui familiar, relacional o acadèmic.

Què es troben les joves quan presenten aquestes problemàtiques?
Normalment arribem a unes deu sessions, com a molt, i normalment el que intentem fer, sobretot, és treballar l’aspecte emocional. Donem espai a les emocions, posar-li nom, detectar-les i aprendre eines per poder-les gestionar millor. Es treballa des d’una vessant més sistèmica, veient la jove en concret, el seu malestar. Si és un malestar molt concret que necessita una resposta molt concreta, podem fer exercicis pràctics.

Com coneixen les joves majoritàriament el servei?
Jo crec que aquest servei funciona molt des del boca - orella, hi ha bastantes joves que han vingut perquè coneixen altres joves que han vingut aquí.

En la teva opinió, quins són els principals reptes emocionals que enfronten les joves actualment?
El que s’espera d’elles. Sovint els genera malestar la pressió del que s’espera d’elles i de no saber com assolir això. Crec que a nivell social aquesta és la primera generació que no veu un futur gaire optimista, que veuen difícil assolir un futur immediat de benestar. Veuen els pares i la precarietat que suposa haver de treballar moltes hores, per arribar a casa i que potser els pares no hi siguin i que tampoc puguin atendre bé les seves necessitats. Això sí que és una cosa que trobo bastant en comú amb elles. Moltes venen perquè l’institut no els va bé, i aquest és el símptoma, que és la manera com es manifesta el malestar, perquè al final, si estàs malament, anar a l’insti i rendir és molt complicat.

Creu que les joves de Santa Perpètua tenen accés suficient a recursos emocionals?

Sí, ara s’ha posat sobre la taula el tema del benestar emocional i la salut mental, i també amb l’ús de les xarxes, que sempre es parla d’un ús negatiu, també hi ha l’ús positiu, i és que tenen més accés a informació sobre la salut mental. És veritat que venen moltes joves i identifiquen què els hi passa perquè ho han vist a un vídeo a TikTok. És una bona manera de poder començar a parlar sobre la salut mental i poder obrir una porta a l’autoconeixement, que és super important.

Com poden les famílies o els professors identificar quan un adolescent necessita ajuda emocional? Quins senyals han de tenir en compte?
Jo crec que és important obrir espais de comunicació sense ser molt invasius, perquè al final també la invasió es rep des de l’adolescent com una eina de control i al final potser et surt el tir per la culata. Però obrir espais de comunicació que tinguin la sensació que hi ha un espai segur per poder compartir malestars i, amb això, que siguin capaços de saber que si els passa alguna cosa estàs allà. Des de la validació emocional, intentar-ho veure des del prisma d’una persona jove o adolescent i no des d’una perspectiva adulta, perquè al final no faran servir les mateixes eines de gestió que tu com a adult. Hi ha gent que pretén que actuïn com a persones adultes i no són d’adultes, són joves o adolescents.

Es posa el focus en el benestar emocional de les joves adolescents?
Sí que es posa importància però es posa des de l’etiqueta i no des del problema. Fins que un jove no comença a tenir conductes disruptives, no se l'atén. A més, algunes persones adultes, que han de lidiar per seguir el seu dia a dia, acaben invalidant emocionalment el col·lectiu de les joves i adolescents. I això sol passar bastant: “jo també estic malament i vaig a treballar”, és una de les reaccions més freqüents de l’adult a la jove.

Ara inicieu un nou programa, l’Hipervincle. En què consisteix?
Hipervincle neix arran que hi ha molts serveis destinats a una certa edat, que són adolescents, edat adulta i la vellesa, però hi ha una franja de joves, de 22 a 30 anys, que és la franja que pot participar a l’Hipervincle, que està una mica més oblidada. Aquest programa és un espai per a aquestes persones joves per compartir neguits, situacions i pensaments: un espai per poder posar en comú diferents mecanismes i eines que fem servir el nostre dia a dia per fer front a diverses situacions i per poder-ne compartir-les. Al final quan ho parles en xarxa, li dones espai a poder-te adonar de com gestionar certes coses i com altra gent ho fa i poder-ho aplicar o prendre-ho com a referent. No seran sessions guiades a nivell terapèutic, volem escapar d’aquestes lògiques i tenir la sensació de comunitat i de xarxa.

La soledat entre la gent jove també és un tema a part...
I tant... és un tema bastant important que fins ara no s’ha parlat mai.

Com són les joves de Santa Perpètua?
Molt diverses. Jo puc dir més o menys el perfil de les joves que tinc, sobretot són noies i hi ha bastantes racialitzades que venen perquè pateixen racisme, ja sigui a nivell institucional o a nivell social, i també bastanta gent del col·lectiu LGBTIQ+. Però en concret, això, persones que han de potenciar més les seves pròpies eines per sentir-se millor, treballant la seva autoestima de manera més acompanyada perquè potser es troben una mica més soles en això.

I els nois?
Ara comencen a adreçar-se nois. El que està passant és que a nivell social també l’única emoció que se’ls permet als nois és la ràbia i la ira. Llavors moltes emocions les tiren cap a fora, les exterioritzen i les vinculen a través de la ràbia. Potser no estan sentint ràbia, estan sentint tristesa, però com que l’únic que se’ls permet, doncs tiren cap aquí.

Parlar de benestar emocional està estigmatitzat?
Jo crec que es juga com una arma de doble filó, però cal treure una mica d’estigma als espais que es parla sobre benestar emocional. La salut mental és un tabú, i tot i que ara es parli, continua sent un tabú. Al servei el que intentem és que trobar un espai segur, informal que no s’interpreti com anar al metge o que no ho vegin com un espai on sentir-se jutjat ni cohibit i on tot el que diguin tingui cabuda, perquè des d’aquí es pot treballar. I des d’aquí jo crec que és molt més fàcil també poder accedir a tothom.

Perfil

Nom: Anna Marzo Ramírez
Any i lloc de naixement: 1998, Castellbisbal
Professió: Psicòloga

L’Anna Marzo és psicòloga especialitzada en l’Anàlisi i Intervenció de la psicologia social i psicoeducativa per la UAB, amb un màster en psicopedagogia (VIU) i actualment cursa un postgrau en Atenció psicològica i Acció Comunitària, Feminismes i LGBTIQ+ per la UB. Des de la seva formació, ha treballat sempre en el sector social, primer amb persones grans i després amb adolescents i joves. Des de setembre de 2022, forma part del servei que ofereix acompanyament emocional gratuït a joves a Santa Perpètua, apostant per un creixement individual des d’una mirada interseccional i comunitària.

Foto: Anna Marzo és la piscòloga del Servei de Benestar Emocional de la Regidoria de Joventit / Josep Cano