La Ferradura Rovellada és una entitat de Santa Perpètua nascuda de l’afició de dos perpetuencs i un llagostenc que passen el temps cuidant cavalls i restaurant carros i carruatges antics. Una mostra es pot veure aquests dies a l’exposició que hi ha al pati del Vapor organitzada pel Museu del Treball i la Indústria Viva juntament amb la Societat de Carreters de Sant Antoni Abat. El seu amor per aquests animals els porta també a visitar les escoles perquè els més petits vegin de prop, en molts casos per primer cop, un cavall. A partir d’aquest mes La Ferradura Rovellada sortirà i es lluirà a diverses localitats catalanes en la festa dels Tres Tombs. Segons ens expliquen en aquesta entrevista, amb els diners que treuen mantenen els seus cavalls i continuen amb l’adquisició i restauració de carros per mantenir ben viva la història de l’ofici de carreter i la importància del cavall en la nostra cultura.

Quan i per què decidiu muntar l’entitat?
Francisco José Leiva (FJ.L.): Fa ben bé deu anys. Nosaltres vam començar a participar en festes dels Tres Tombs i va arribar un moment que vam veure que havíem de fer les coses ben fetes per poder emetre factures, poder acceptar donacions i tenir-ho tot legal. Vam inscriure l’entitat al registre de Santa Perpètua, a la Generalitat, a la Federació dels Tres Tombs i a Hisenda.

Per què el nom de La Ferradura Rovellada?
Josep Payés (J.P.): Nosaltres érem i som tres, el Miquel Bonàs i nosaltres dos. El nom va ser per una gràcia que li vam fer al Miquel. En un dels seus aniversaris, que ell ja estava malalt, li vam regalar en una capsa una ferradura rovellada i des d’aquell dia ens vam batejar així.

Quantes persones la formeu?
(FJ.L.): Som tres membres de la junta, el Josep, la seva dona i jo, hi ha una sèrie de socis i ja està. Socis que no paguen quota ni res. Són seguidors. Venen i ens acompanyen. Han vingut joves de Sant Fost, de Barcelona, ara ve una noia del Prat, un noi de la Florida, un altre de l’Ametlla, i aquests queden inscrits com a soci.

Quins són els vostres objectius?
(FJ.L.): Mantenir i divulgar la utilització dels cavalls en l’agricultura i el transport de mercaderies i de passatgers. Volem que els infants coneguin el món del cavall. Per això fem les visites a les escoles i ens apuntem a tot el que podem per fer arribar tot aquest món a més gent a més de les passades dels Tres Tombs.

Així el vostre finançament és a través dels Tres Tombs?
(FJ.L.): Sí, a les passades ens paguen i això ho invertim en els cavalls, l’assegurança dels cavalls, dels carros, el ferrer i en la restauració de carros que intentem anar variant perquè no podem anar als mateixos pobles cada any amb el mateix carro. Els diners comencen a entrar al gener i a final d’any estem pelats.

Els cavalls són de l’entitat?
(J.P.): Tenim tres cavalls, ben cuidats. Entre tots dos, tres els podem portar bé perquè s’han d’alimentar, cuidar, netejar, netejar les quadres. Quan venen joves els ensenyem com fer-ho perquè s’ho passin bé perquè això és un hobby per a nosaltres. Això és per passar-s’ho bé, i intentem crear aquest caliu.

I dieu que trobeu molt a faltar el Miquel.
(FJ.L.): El Miquel sempre està present amb nosaltres. Perquè, vam començar els tres. Som dos, però som tres. El Miquel encara el portem sempre en totes les activitats que fem.

La Ferradura Rovellada heu aportat cinc carros que es poden veure a l’exposició que hi ha al MTIV fins al 2 de febrer. De quin tipus són?
(FJ.L.): Hem portat una petita mostra dels que hi havia perquè la gent conegui i vegi el que teníem. Són carros que hem anat restaurant. Hem exposat un carro de trabuc carregat de carabasses, un amb una premsa de vi, perquè era habitual que anés passant per les cases per premsar el raïm i fer el vi de cada casa, un carro de pagès que podia transportar tan mercaderies com persones, un carruatge més de luxe i un de molt curiós amb un caixot.

Aquest del caixot quin servei feia?
(FJ.L.): Aquest caixot servia per recollir la xena de les cases, els excrements humans. La xena es recollia amb uns bujols diferents que també hem portat, un per recollir el líquid i l’altre per agafar el sòlid. Aquesta xena es portava als camps per fer-hi adob, ni més ni menys.

Al vestíbul també tenim un cavall.
(FJ.L.): Sí hem portat també un cavall, que ni menja ni res, però és molt maco, i es per mostrar tots els guarniments de com s’enganxa al carro.

Aquests carros els heu restaurat. D’on vénen?
(FJ.L.): Hi ha finques, hi ha cases que els tenen, a vegades ens els donen i d’altres els comprem, i després els restaurem. Per exemple, el de la premsa està fabricat tot per nosaltres. La premsa era d’aquí d’una casa de pagès, la Torre del Rector. Teníem el que és la safata de la premsa, la premsa, i nosaltres li vam fer un bastidor i vestim el carro, i aquí està. I els eixos i les rodes són d’un camió, un Ford de 1936. Les tenia guardades i ara estan muntades en el carro i tenim carro per ensenyar. El carro de trabuc és un que utilitzava ja el pare del Josep per treure els fems de la quadra. L’hem restaurat, l’hem pintat, l’hem carregat, i així, doncs, li estem donant vida. El que hem carregat amb el caixot també, el teníem allà guardat, aquest és una mica més brut, però l’hem netejat, per portar-lo aquí, i a més a més, es veu que és ben antic perquè no està restaurat de cap mena, a més a més, és molt curiós. I val la pena que sobretot la canalla, sàpiga realment el què es feia abans, sobretot això, que la gent pugui preguntar, per a què és això. Tu li expliques a la gent, sobretot a la canalla, i així, les tradicions, o no es perden, o aprenen una miqueta més.

D’on traieu tant de temps per dedicar a tot això?
(FJ.L.): Doncs mira, de la família, són hores, entreteniment, jo ara que estic jubilat, hi vaig cada dia i vaig fent una miqueta, una miqueta, i anem fent. I abans, quan treballàvem, hi anàvem una horeta cada dia, horeta i mitja. I després, els dissabtes, netejar quadres, tenir els cavalls a punt, tenir-los nets, cuidats, etcètera, etcètera. I és una afició, és una forma de perdre el temps. No anem a jugar al dòmino ni a veure obres, fem això. I el Josep que encara treballa, li dedica les hores lliures.

I ara heu començat a fer visites a les escoles, sobretot amb els més petits.
(FJ.L.): Les fem a les escoles precisament per això, perquè els més petits puguin veure i tocar un cavall de prop, que no s’espantin, que sàpiguen el que hi havia. Per fer caliu també de cara als Tres Tombs. Els nens i les nenes gaudeixen molt de la visita i quan el Josep li obra la boca al cavall i els ensenya les dents... això ja és la disbauxa.

Perfil

Nom: Francisco José Leiva / Josep Payés
Any i lloc de naixement: 1957, Barcelona / 1966, La Llagosta
Professió: mecànic i controlador de qualitat / xofer

En Leiva i el Josep es van conèixer per una afició: els cavalls. El Josep li ve de casa aquesta tradició, però al Leiva li va sobrevenir. De fet va ser el seu fill Pol el que va començar a sortir als Tres Tombs amb el Miquel i el Josep i com que li agradava el Leiva s’hi va afegir. Un temps després el Pol va deixar aquesta afició però el Leiva va continuar fins ara. Les primeres vegades que van sortir eren tres amics que s’ajuntaven per gaudir d’aquesta tradició, el Josep, el Leiva i el Miquel Bonàs. El Miquel havia participat muntat a cavall i va ser amb ells que va aprendre a portar els car­ros a la passada. El Miquel va morir al 2013. Els seus amics l’enyoren cada dia i a cada Tres Tombs que fan. La Ferradura Rovellada accepta la col·laboració de gent jove que vulgui participar d’aquesta festa i del món del cavall i els podem veure a moltes festes dels Tres Tombs de Catalunya i, per suposat, a Santa Perpètua el 2 de febrer. I és que el seu objectiu és donar a conèixer tot el que ha significat el cavall per a la nostra cultura i història.

Foto: Francisco José Leiva i Josep Payés en un dels carros que estan exposats al pati del Vapor fins al 2 de febrer / Josep Cano