hola

El Jutjat de Pau de Santa Perpètua està ubicat en l’actualitat a la plaça de Francesc Macià, al capdavant hi ha el jutge de pau, que és elegit per l’ajuntament i nomenat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un període de quatre anys. Per ser jutge de pau només cal ser major d’edat, tenir la nacionalitat espanyola i no estar immers en cap causa d’incapacitat, ni d’incompatibilitat per a l’exercici de les funcions jurisdiccionals. Isidre Casanovas va prendre el relleu de Serafín Cifuentes, que ocupava el càrrec des de 1995. El nou jutge destaca pel seu caracter afable i conciliador. A més, el seu amor pel municipi i la seva vocació de servei completen un perfil, el de jutge de pau, idoni. Amb Casanovas, parlem en aquesta entrevista.

Com és el seu dia a dia com a Jutge de Pau?
Doncs la veritat és que emocionant. Cada dia quan plego tinc la satisfacció de pensar que he fet alguna cosa bona pel poble. Abans de ser jutge ja tenia interès pels ciutadans, pels seus problemes, per les seves alegries, el seu dia a dia, doncs ara m’hi sento molt a gust.

Com ha de ser un Jutge de Pau?
En el poble hi ha d’haver moltíssimes persones més aptes que jo per fer de Jutge de Pau, això seguríssim. El que passa que després de dotze anys de ser jutge substitut vaig tenir l’honor de ser triat o escollit Jutge de Pau, i la veritat és que em va fer molta il·lusió. Perquè reconeixia tota la feina prèvia feta i em donava un toc de confiança per poder desenvolupar aquesta feina. La figura de Jutge de pau d’un poble com Santa Perpètua, que ja som ciutat, a part de fer il·lusió, no deixa de ser una responsabilitat molt gran. Realment penso que la meva vida ha canviat una mica pel fet de ser Jutge de Pau perquè t’obliga a ser aquella persona que s’espera que sigui un jutge: bona persona, honrat, treballador, proper a la persona que se’t acosti. Has de donar confiança, seriositat... Cal estar al costat de la ciutadania.

Què és el que gestiona un jutge de pau?
Directament o personalment no porta el jutjat. El jutjat el porten diverses seccions que hi ha: des de les inscripcions de naixement, dels matrimonis, les defuncions, els divorcis i moltes altres coses que hi han entremig. I de tot això ens n’encarreguem de la gestió. El jutge de pau ha d’estar al cas sempre per tal que tot això es porti de la millor manera possible. El que és bo, és sempre molt emocionant: la inscripció d’un nadó, el fet d’una unió matrimonial... Després hi han altres coses que grinyolen una mica, però que també ho has de fer amb un cor molt obert, molt humà, amb molt humanisme. I la persona que ho acusa o que ho està patint que se senti una miqueta acompanyada.

Com definiria el Jutjat de Pau?
Pensa que el jutjat és una institució que el poble coneix potser poquet però per la qual passen a l’any unes 4.500 a 5.000 persones per una cosa o per una altra. La meva il·lusió és que qui vingui al Jutjat s’hi trobi bé en la gestió. Que s’hi trobin còmodes i ens sentin propers perquè només volem servir-los i fer-ho bé.

Les instal·lacions en les quals s’ubica el jutjat de pau són poc accessibles. Això dificulta l’atenció al ciutadà?
Penso que estem en un moment esperançador. Hem de demanar disculpes a les persones que han vingut al jutjat i que no les hem pogut atendre amb la dignitat que es mereixien. Els demano perdó, els demano disculpes. Hem fet sempre una suplència en aquesta mancança en el tracte, sent el més cordial possible. Però, és clar, amb això no n’hi ha prou, però ara estem en un camí de converses amb el Consistori valorant una possibilitat de canvi d’ubicació on realment pensem que el ciutadà estarà en condicions de poder ser atès tal com es mereix.

Un jutge de pau també fa de mediador en alguns casos. Quins?
Normalment en fem molt poques. En fem poques perquè la gent no pensa tant en el jutjat de Pau com en Mossos d’Esquadra o policia local. Alguns sí, alguns venen a demanar consultes, a parlar, però molts directament se’n van a altres institucions. I penso que no caldria en molts casos perquè amb una mediació es podrien resoldre sense tantes complicacions. Però, és clar, el que mana és el ciutadà. Ell ha de fer el que li sembli i nosaltres estem bastant limitats en algunes temàtiques. Nosaltres ens podem limitar a mediacions, diguéssim, de tipus veïnal, de tipus de discussió, de tipus d’orientació, però no fem sentències. No podem marcar en aquest aspecte. No tenim competències.

Les gestions al jutjat són àgils?
Normalment la persona que ve a fer una gestió com ara un certificat de naixement, un certificat de matrimoni, de defunció, a per un llibre de família o qualsevol d’aquests tràmits de tipus quotidià se l’atén immediatament. Això del Vuelva usted mañana ho tenim quasi quasi oblidat i superat. El que potser es pot endarrerir una miqueta més són quan gestionem els expedients de matrimoni que a vegades tardem uns 8, 10 o 15 dies. Però és que fa un any es tardava set i vuit mesos. O sigui que amb això hem guanyat molt. Penso que donem un servei prou àgil a la ciutadania.

Com ha afectat la pandèmia aquests darrers anys? Ha conduït a tot aquest tipus de gestions?
Ha sigut una miqueta dramàtic perquè, és clar, teníem limit a l’aforament. Hi havia temes urgents que nosaltres ens vam haver de desplaçar a la casa de la persona i això va alentir una miqueta la sortida habitual de les diligències diàries. Però ens n’hem sortit prou bé. I potser no està bé dir-ho, però no fa gaire que ens van felicitar. Ens van dir que el jutjat de Santa Perpètua funcionava molt bé.

Què és el més satisfactori de ser jutge i el menys satisfactori?
Jo soc del poble i conec a moltíssimes persones i el que més m’agrada és felicitar quan venen els nous pares a inscriure el seu primer fill, el segon o el tercer. Si tinc temps, si me n’adono, si ho sé o estic per allà, surto de seguida a felicitar-los per donar l’enhorabona. Els pregunto com es diu el bebè, com està la senyora... M’interessa i m’alegra alegrar-me amb ells i participar de la seva felicitat. També em sento molt, molt satisfet i molt emocionant i emocionat quan faig casaments. No sé què em passa però en ser una festa tan maca és bonic formar-ne part. És una data molt important en la seva vida on es festeja l’amor i l’estimació i ells ja venen amb aquesta predisposició i és un dia gratificant i maco. Els dies pitjors i que em dolen molt és quan m’arriba la cèdula d’una defunció, d’una persona que jo conec o bé d’un veí del poble i, sovint, em venen quaranta i mil records al cap i em poso una mica trist.

Què li diries a la ciutadania?
Que a part de ser jutge de pau, tenen en la meva persona un amic, una persona que, si tenen algun problema jo els puc ajudar o donar un cop de mà. Que ningú no dubti a venir al jutjat. Que preguntin per mi que jo estic totalment a disposició de la ciutadania de Santa Perpètua.

Perfil

Nom: Isidre Casanovas
Any i lloc de naixement: 1943, Santa Perpètua
Professió: Jutge de Pau

Isidre Casanovas ha dedicat gairebé tota la seva vida a la seva botiga de barri, a Santa Perpètua. Del seu poble es considera un enamorat i creu que no hi ha poble més maco que el seu. “Ja me l’estimava quan Santa Perpètua era pagesa i ara amb la metamorfosi que ha viscut també me l’estimo”, explica. “Vivim en un poble fantàstic, amb els seus problemes, evidentment, però amb les seves qualitats, que en té moltes”. De les seves aficions destaquen el teatre i el cant coral, de fet va estar molt vinculat a entitats com el Grup de teatre perpetuenc i la Coral Renaixença. Isidre Casanovas també ha estat locutor de ràdio i reconeix ser un gran lector.

 

Foto: El jutge de Pau, Isidre Casanovas, posa a l’Auditori de la Granja Soldevila / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

 “Hi ha una sensació de por a la cultura i al seu accés que hem de trencar perquè és segura”
“Hi ha una sensació de por a la cultura i al seu accés que hem de trencar perquè és segura”

Valeria Ros arriba a Santa Perpètua amb el seu espectacle Sin Filtro en un moment complicat per a la [ ... ]

''He gaudit molt amb el futbol en diverses etapes i seguiré fent-ho fins que em deixin''
''He gaudit molt amb el futbol en diverses etapes i seguiré fent-ho fins que em deixin''

Fa 22 anys que Vicenç Espí va venir a viure a Santa Perpètua de Mogoda procedent de Santa Coloma [ ... ]

"Un 40% dels casos de càncer colorectal es podrien evitar amb una dieta mediterrània"

Cada any es detecten a Espanya uns 30.000 nous casos de càncer de còlon. La dietista i nutricionista [ ... ]