hola

La perpetuenca Raquel Nieto Galván serà una de les persones que donaran una xerrada emmarcada en el programa municipal de commemoració del 25N, el Dia per l’erradicació de la violències masclistes. Serà una xerrada virtual que es realitzarà els dies 23 i 25 de novembre de 18.30 h a 19.45 h sota el títol La violència masclista entre joves a les xarxes socials. Durant la conversa que hem mantingut, Raquel Nieto ha destacat tres conceptes. El Dret a la intimitat és un dret que han de conèixer totes les persones per saber-lo valorar i protegir davant d’unes xarxes socials que es poden usar bé o malament. El segon, que no es pot criminalitzar als joves perquè la majoria fan un molt bon ús de les xarxes socials. I el tercer, que la violència masclista entre joves es fa també a través de les xarxes socials perquè és la seva manera de comunicar-se.

Les xarxes socials són un element cada vegada més estès entre la població, però són més els avantatges o els inconvenients?
Personalment no soc gens activa a les xarxes socials, però la realitat és que són molt positives. És un motor de canvi a nivell social per comunicar-te, per relacionarte, per aprendre, per passar-te informació, i ara més que mai amb el confinament sinó arriba a ser per les xarxes socials com ens hauríem comunicat? Són molt positives, però tenen la seva vessant negativa.

La població jove i adolescent és la que més utilitza les xarxes socials. Però ho fan bé?

La meva experiència com a advocada és que són ingenus o s’ho fan. Ells saben el que suposa enviar missatges humiliants a una persona, en un grup de whatsapp o a través de diverses xarxes socials. El que no sé és si ells arriben a saber la transcendència. No soc psicòloga infantil, però pel que veig és molta la innocència, vull dir, que no ho fan intencionadament.

Els falta informació sobre el funcionament de les xarxes i de com s’exposen a elles?

Sí. En general es pensen que connectar-se a una xarxa social no té transcendència i és per tota la vida. He tingut casos de delictes en els quals ha costat molts anys eliminar imatges de les xarxes socials i de tant en tant s’ha de fer rastreig a les plataformes. I és una cosa que veu tothom que és mundial.

De tant en tant als mitjans apareixen informació sobre bullying gravat i distribuït per xarxes socials, la violència en gent jove és habitual?

No, no vull ser negativa. Com a mínim la meva experiència amb menors del Vallès Occidental. El tant per cent d’aquest tipus de delictes en menors és molt poc. Hi ha molta més incidència en adults. Parlo del Vallès perquè he buscat informació per a les xerrades.

Com a advocada t’has trobat amb casos de violència a través de les xarxes socials?

Sí, de menors i d’adults. Difusió de missatges, difusió d’imatges de caràcter íntim. Fa anys que passa amb menors i amb adults. Recordo una parella fa més de deu anys que eren menors i que quan van trencar, un d’ells va enviar imatges molt íntimes a un grup de whatsapp i a partir d’aquí es va estendre com la pólvora. També casos de suplantació d’identitat. Una persona adulta que es comunicava amb una menor d’edat demanat-li imatges íntimes. Casos n’hi ha moltíssims, però jo diria que no tan de menors sinó més d’adults.

Però aquests menors es convertiran en adults i poden continuar repetint aquest errors?

Aquest és el problema. Hem d’educar, sensibilitzar i que sàpiguen que les xarxes estan molt bé, però que han de tenir molta cura perquè té la seva part fosca. El Dret a la intimitat ha de ser molt protegit, respectat i valorat i, de vegades, això s’oblida.

En les xerrades que donaràs dins de la programació del 25N, en què et centraràs?

La idea és donar pinzellades del què és la violència masclista dins de les xarxes socials perquè l’entorn dels joves és així, ells es comuniquen a través de les xarxes socials. Abans la comunicació era més directe i personal, ara es comuniquen a través dels mòbils i la violència masclista s’està donant a través dels xarxes socials: el control, voler saber on estàs en tot moment, voler tenir fotos. La violència que abans es donava al carrer ara es dona a les xarxes perquè és la seva manera de comunicar-se.

L’assetjament s’ha traslladat a les xarxes socials?

I tant. Pocs casos hi ha de violència masclista que no tingui també un assetjament a través de les xarxes socials. Sempre ha passat, però abans era és més difícil seguir una persona o explicar i que et creguessin. Ara les xarxes socials converteixen en mundial allò que vulguis comunicar. Hi ha estudis entre joves que deixen clar que tots han tingut o coneixen algú que ha estat assetjat o els han enviat imatges íntimes, que els han controlat les amistats, o que s’han hagut de canviar de telèfon. El més important és que ells sàpiguen que tot això és delicte tipificat en el Codi Penal com abús, injuries, calumnies, humiliació i assetjament.

La violència a través de les xarxes socials entre menors és masclista?

Normalment, entre els joves la violència és dels nois cap a les noies, però segur que també hi ha de noies cap a nois perquè es la seva manera de relacionar-se. El que passa és que els homes, adults i joves, tenen més vergonya a denunciar aquest tipus de delicte. A nivell social el fet que un home pateixi violència per part d’una dona no està ben vist. Però això és un mínim tant per cent. Molts homes es pensen que tenen el dret a fer assetjament, a fer difusió d’imatges o afirmacions a les xarxes, cosa que a les dones els costa més. El sistema patriarcal també està molt present a les xarxes socials.

Quan hi ha violència és només a les xarxes?

La violència masclista pot ser només a les xarxes i no fora. Pot ser que sí o que no. Hi ha qui exerceix la violència només a través de les xarxes socials. Ens sobta que una persona adulta ho faci, però els joves han normalitzat això com si no passés res. També es dona una violència masclista encoberta. Joves que envien missatges en el quals animen la parella a publicar imatges a xarxes i que subtilment el que busca és controlar amb qui està, on i com va vestida.

Quin és l’objectiu de les xerrades que donaràs als joves?

El discurs serà més informar què pot ser delicte. Han de saber que no és gratuït fer una determinada manifestació en una xarxa social. Aquestes manifestacions no són fàcilment esborrables. Vigileu en allò que es publica perquè hi ha coses que són delicte que poden comportar entre un any i sis anys de presó. Han de conèixer què és delicte perquè siguin conscients. El delicte que més ens trobem és la violència masclista i la suplantació d’identitat. Hem de tenir clar que no és gratuït fer una publicació ja sigui frases o imatges, injuries, que després són molt difícils d’eliminar.

Des de la família què es pot fer?

Els joves han de ser responsables i han de ser conscients que poden fer mal i poden cometre un delicte i animar a les joves a denunciar. Ara es pot denunciar aquesta violència que es fa a través de les xarxes socials. Com a famílies cal treballar amb els joves que el dret a la intimitat és seu i que no cal penjar segons quines fotos. No és necessari ensenyar la nostra vida perquè queda per sempre. Quina imatge tens dels joves sobre ciberviolència? No es pot criminalitzar a tota la joventut perquè hi ha molts joves que saben filtrar i saben fer un bon ús de les xarxes socials. A vegades hi ha més adults enganxats a xarxes. El que sí és cert és que el jove que vol fer mal fa molt de mal a través de les xarxes socials

Perfil

Nom: Raquel Nieto Galván

Any i lloc de naixement: 1974, Barcelona

Professió: Advocada


La perpetuenca Raquel Nieto és gerent i sòcia del bufet d’advocats RNG Advocats i sòcia de l’empresa Gebres scp, que ofereix gestió tècnica al Servei d’Informació i Assessorament jurídic i psicològic a Dones (SIAD) de Mollet del Vallès. De fet, Raquel Nieto fa deu anys que participa en diversos SIAD de la zona, entre els quals, el de Santa Perpètua de Mogoda. També és membre de l’Observatori de violència de gènere de Mollet i de la Comissió de violència de gènere del Col·legi d’Advocats de Granollers. L’advocada perpetuenca és especialista en Mediació Familiar i té l’especialització per a la intervenció lletrada en la Jurisdicció de Menors. Això la fa estar en constant relació amb casos que arriben al jutjat on els protagonistes, denunciats i denunciants, són menors d’edat. Va fer la tesina en violència de gènere.

La perpetuenca Raquel Nieto Galván és advocada especialista en menors i en violència masclista / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"La poesia és enemiga de la manipulació, de l'eufemisme i de la mentida"

Joan Margarit va rebre el 3 d'abril l'homenatge de l’Associació d'Amics de Santiga en els actes de [ ... ]

"El millor de la ràdio local és la proximitat amb els oients"

L'Andrés Aracil és el coordinador de programació de Ràdio Santa Perpètua. L'emissora local fa aquest [ ... ]

Antonio Pérez:
Antonio Pérez: "Hem de cuidar i ajudar el jovent i la policia té una part de responsabilitat en això"

L’1 de novembre de 2006 es van desplegar els Mossos d’Esquadra amb una comissaria de districte a [ ... ]