L’entitat Mamalleta’m amb la col·laboració de la Regidoria de Salut Pública commemora la Setmana de la lactància materna amb diverses activitats. La darrera d’elles serà una xerrada sobre el paper de la parella en la lactància i la criança. L’infermer pediàtric Armando Bastida serà l’encarregat de dinamitzar-la el proper 15 d’octubre al Centre Cívic El Vapor. En aquesta entrevista parlem del rol que ha de tenir la parella en aquesta etapa de la vida i d’altres temes relacionats amb la criança dels fills i filles.

Què és la criança amb sentit comú?
Fa referència a la tendència coneguda com a criança respectuosa. Les persones tenim moltes maneres de criar als infants però ells neixen amb els mateixos patrons així que es tracta de centrar tota la informació que rebem i que ens expliquen i aplicar el sentit comú a les situacions de la vida. En general, nosaltres hem rebut una educació molt autoritària i ara defensem una criança més respectuosa malgrat que vivim en una societat que intenta insensibilitzar als infants deixant-los plorar, per exemple, portar-los a l’escola infantil el més aviat possible per anar a treballar...

El sistema actual afavoreix poc a la criança...
Cal que les hores que tenim per estar amb els infants les fem servir realment per estar amb ells perquè d’això es tracta cuidar i cuidar bé. Evidentment, això no vol dir donar tot el que els nens i nenes volen sinó oferir-nos com a guia i exemple per tal que aprenguin a viure a la seva manera però amb el suport de tenir-nos compartint temps i donant-los una educació en valors. És una feina lenta que cal fer a poc a poc, dedicant temps i no podem fer servir dreceres com ‘agafa el mòbil i calla una estona’, ‘et castigo perquè una bufetada a temps és el millor’. Hem de treballar per no acceptar com a bo el nostre sistema que ens diu que un nadó de quatre mesos ja ha de comprendre el món de les emocions.

Com a pares i mares ens angoixa la por a no encertar i davant la quantitat de consells i opinions que rebem? Com gestionar tota la informació que ens arriba com a pares preocupats per la criança?
És veritat que rebem molta informació i no tota ens quadra amb les nostres prioritats, necessitats o maneres de fer les coses. Me n’adono que hi ha moltes famílies intentant criar sota la pressió de la perfecció i cal posar sentit comú. No podràs fer-ho tot perfecte perquè és impossible! Així que no ho intentis, no ho aconseguiràs. No vivim en una societat perfecta, ni els infants són perfectes, ni nosaltres mateixos ho som. S’ha d’intentar rebaixar aquesta autoexigència i rebaixarem també el nivell d’angoixa.

Estem molrt habituades a sentir que la maternitat et transforma com a dona però ens oblidem que els homes també viuen canvis. Com canvia la paternitat?
Inicialment el rol de la parella és secundari per moltes raons: és la dona qui té el permís més llarg, és qui gesta i és normal que es generi aquest vincle entre mare i nadó però aquest rol secundari de la parella o l’home no s’ha d’interpretar com mantenir-se al marge o amagar-se. És normal la relació de retro-alimentació entre la mare i el nadó i com a parella o home hem de fer un canvi, és clar. Hem de comprendre que si la mare està pel nadó ens queden moltes altres coses al darrera, entre les quals està cobrir les necessitats de la nostra parella i cuidar-la perquè el nostre moment arribarà. Quan l’infant té dos anys normalment té la necessitat de voler aprendre altres coses i relacionar-se amb altres persones i és quan el pare o la parella per vincular amb l’infant. Arriba el nostre moment.

Per què no se’n parla tant de la paternitat i de com afecta als homes aquest canvi?
És una herència històrica... el 99% de les consultes o comentaris que rebo de les meves publicacions a les xarxes o online són de dones, sempre són elles les interessades i és, en certa manera, perquè se senten responsables i prenen el rol de cuidadores. Però no podem relegar-nos eternament a aquest rol secundari, hem de ser-hi. Hi ha pares que directament no hi són i aprofiten les vuit setmanes de permís per fer altres coses com fer una marató de sèries, entrenar o potenciar la seva carrera professional. Això passa i és un deute històric també a nivell social. La societat no valora una dona que ha estat criant dos o tres anys a casa i li diu, quan vol reprendre la seva vida professional, que no pot perquè ha estat tres anys sense fer res quan ha estat fent una cosa molt important.

Tot i això cada cop hi ha més homes que assisteixen a classes de preparació al part o demanen estar al part amb les dones.
Si, és positiu però falten classes per a homes. Tallers o xerrades exclusivament per a ells perquè el veritable canvi és quan tens el nadó als braços. Està bé preparar pel part i explicar el paper de la parella en aquest moment però, i després? Després ve tota la resta i hauria d’haver classes, cursos i molt més material per als homes. També és la manera d’arribar a punts en comú al voltant de la criança i que la parella vagi en la mateixa direcció.

Com a treballador sanitari, quin creus que ha de ser el paper de la sanitat en aspectes com el foment de la equitat en la criança o el suport a les famílies?
El problema de la sanitat és que amb les retallades van quedar pocs recursos i hi ha moltes esferes on treballar però no tenim temps ni personal per fer-ho. L’atenció primària és atenció a la comunitat i hem de triar molt més personal i destinar molts més recursos Hi ha països que, durant els primers mesos de vida del nadó, un infermer et visita a casa i t’assessora i ajuda en aquest canvi vital.

Hem aparcat els avantatges de criar en comunitat.
Sí. Venim d’una educació autoritària i amb pocs referents i és important trobar-se amb famílies i amics i referents. És interessant tornar a la criança en tribu.

En aquest sentit entren els grups de suport a la lactància i a la criança. Quina és la seva importància actualment?

Són molt importants. Els grups de criança creen una xarxa física i de contacte amb altres mares i pares molt interessant. No deixen de ser persones reunides al voltant d’un tema tant transcendent com és la criança i que viuen situacions similars que poden comentar i els fa créixer. I les associacions de lactància van molt bé. És important explicar que la seva aparició va ser causa de la sanitat que no va saber donar resposta en el seu dia als problemes relacionats amb la lactància materna. Encara passa que no es dona informació actualitzada i es les mares i pares reben molts consells contradictoris que poden fer, fins i tot, que la lactància se’n vagi a norris.

Perfil

Nom: Armando Bastida
Any i lloc de naixement: 1979 / Logroño
Professió: Infermer Pediàtric

Armando Bastida és pare de tres fills i infermer pediàtric. Els primers anys de la seva professió els va dedicar a l’atenció extrahospitalària atenent emergències a una ambulància.
A l’any 2006 la seva vida dona un gir de 180 graus amb el naixement del seu primer fill. Va ser quan va decidir canviar la seva vida professional i començar a formar-se i sobre la salut infantil, l’educació i l’alimentació dels més petits. Crea el seu blog a la vegada que comença a treballar a l’atenció primària i al 2008 passa a formar part de l’equip de pediatria del Centre d’Atenció Primària EST de Terrassa. Escriu a Bebés y más, el portal de maternitat i criança de major audiència en parla hispana. Ha publicat més de 3.500 entrades.
Creu que és important transmetre aquests coneixements basats en la pròpia experiència a tots aquells pares i mares que desitjin tenir eines per criar. Entre les seves aficions hi ha tocar la guitarra, llegir, aprendre coses relacionades amb els més petits i disfrutar de la seva familia.

Foto: Armando Bastida / Josep Cano