Debats temàtics

Territori i urbanisme: primer debat de tècnics, 15 novembre de 2010

Reunió d’arquitectes i tècnics municipals de la Riera de Caldes, a Santa Perpètua de Mogoda
15 de novembre de 2010

 

Índex

Participants
Context
La Llagosta
Santa Perpètua de Mogoda
Palau-solità i Plegamans
Caldes de Montbui
 

Problemes i oportunitats claus a la Riera de Caldes
Possibles estratègies comunes a estudiar

 

Participants

Participaren arquitectes i tècnics municipals de La Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans i Caldes de Montbui (Polinyà s’excusà). 

−       Miquel Mir, arquitecte de Santa Perpètua de Mogoda
−       Arquitecte de la Llagosta
−       Arquitecte de Caldes de Montbui
−       Arquitecte de Palau-solità i Plegamans
−       Andreu Ulied (Mcrit), equip del Pla Estratègic

retorn a l'inici

 

Context

Els participants presentaren alguns trets característics dels seus municipis; posteriorment, es discutiren problemes i oportunitats comuns a tots ells, i finalment s’avançà en la identificació d’estratègies territorials sobre les que convindria continuar discutint.

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB 2010) defineix la Riera de Caldes com a àmbit en el qual s’hi hauria de redactar un Pla Director Urbanístic. En aquest àmbit hi resideixen uns vuitanta mil habitants distribuïts en cinc municipis d’entre vuit mil i vint-i-cinc mil habitants, té una de les majors concentracions industrials de Catalunya (més de 50.000 llocs de treball localitzats per una població ocupada d’uns 30.000 habitants), i unes òptimes condicions de desenvolupament i creixement futur per la connexió de grans infraestructures ferroviàries i viàries, un nivell relativament alt d’equipaments i un paisatge agroforestal preservat.

Mentre Santa Perpètua té en curs el seu Pla Estratègic de Ciutat, Palau-solità i Plegamans està en un procés molt avançat de revisió del seu POUM, i La Llagosta ha iniciat un procés de Debat de Ciutat amb l’horitzó 2025. Des del punt de vista territorial, la construcció de noves infraestructures viàries de l’abast de la Ronda del Vallès, entre Palau-solità i Plegamans i Caldes, o ferroviàries, com les línies d’Alta Velocitat i metropolitanes, i la nova estació a Santa Perpètua, entre altres, crearan alhora noves oportunitats de desenvolupament i riscs pels municipis de la Riera de Caldes que requereixen d’una anàlisi estratègica de conjunt.

retorn a l'inici

 

La Llagosta

La Llagosta se situa a la cruïlla de dos corredors: l’antic Camí Ral, al corredor de Barcelona i Montcada cap a Mollet i Granollers, i la Riera de Caldes. Això li provoca tenir el sòl municipal, que és relativament escàs (303 ha), travessat per un gran nombre de grans infraestructures viàries (C-33 i C-17) i ferroviàries (LAV Barcelona-França,  i línies convencionals Barcelona-Girona i Barcelona-Vic), ambientals (EDAR de la Riera de Caldes, Mollet i Sant Fost; nova ETAP de la Llagosta), i energètiques (gasoducte Besòs-Sentmenat, línia d’alta tensió 220kV Besòs-Riera de Caldes), que ocupen més del 40% del sòl municipal.

El municipi va créixer acceleradament als anys seixanta, en grans polígons residencials, edificis de nou o deu plantes, de forma que la densitat és ara molt alta: els aproximadament 14.000 habitants del municipi resideixen en unes 100 ha, en molt el municipi més dens de la Riera de Caldes. L’únic polígon industrial que té el municipi és també dels anys seixanta, amb carrers llargs i estrets i parcel·les petites, poc adequat al que avui demanden les activitats industrials.

Es troba en aquests moments celebrant un Debat de Ciutat amb l’horitzó dels propers 15 anys. El municipi disposa encara de 10ha de sòl per a créixer residencialment, però la gran oportunitat en el marc de la Riera de Caldes se centra en el sòl situat al nord-est del municipi, entre la pròpia riera, la línia de ferrocarril de Barcelona a Girona, i l’enllaç ferroviari del Vallès Occidental. Es tracta de 50ha vinculades a usos comercials, terciaris i industrials.

retorn a l'inici

 

Santa Perpètua de Mogoda

Té uns 25.000 habitants, en uns 15,7 km2, i 10 polígons industrials. Prop de 12.000 persones hi venen a treballar cada dia, prop del doble de la població resident ocupada que se situa entorn a les 10.000 persones.

El nucli antic de Santa Perpètua i el barri residencial de La Florida van ser integrats gràcies a la urbanització del Passeig de la Florida, una avinguda en forma de rambla de 1200 metres de longitud i 22 metres d’ample, que es construí als anys 90 i que es va completar amb la cessió per part de la Diputació de l’antiga carretera que unia Santa Perpètua amb la Ciutat jardí La Florida.

La Llei de Barris ha tingut un gran impacte a al barri vell de Can Folguera, barri que es va construir entre els anys 60-70 i s’insereix a continuació de la trama d’eixample de Santa Perpètua. S’hi ha realitzat actuacions de reforma urbana, de millora del parc d’habitatge i de treball social amb col·lectius en risc d’exclusió en una estratègia d’obrir el barri a relació l’ús i l’estada de la ciutadania en general.

Disposa d’un nivell relativament alt d’equipaments públics. Les possibilitats d’oci i d’activitats de lleure són però relativament baixes.

Tant Santa Perpètua com Polinyà decidiren restringir les activitats logístiques degut als impactes ambientals, en particular a les emissions derivades dels trànsits de camions. La CIM Vallès té unes 45ha d’extensió, més 45 ha d’espais públics i.equipaments.

Es troba en aquests moments desenvolupant-se un Pla Estratègic de Ciutat, i s’acosta en el temps a la possible revisió de planejament general-POUM al complir-se  els 16 anys de durada del PGOM a gener de 2013. de forma que les conclusions del Pla Estratègic podran informar o servir de base al POUM

retorn a l'inici

 

Palau-solità i Plegamans

Va créixer al llarg de la carretera C-59 (antiga B-143), en poca densitat, i encara conserva l’aire de poble del Vallès tot i els grans polígons industrials ubicats en el seu terme municipal, que cada dia atrauen uns 20.000 treballadors. Té uns 14.000 residents, i una densitat relativament baixa, freqüentment de residència unifamiliar aïllada.

Actualment es troba en revisió el POUM. Pretén consolidar els creixements urbans, reurbanitzar l’antiga travessera com eix cívic (ja desviada cap a la variant per l’est), orientar-se cap a la riera i protegir gran part del sòl del sòl del terme municipal.

retorn a l'inici

 

Caldes de Montbui

En uns 30 km2, hi resideixen uns 17.000 habitants. És un nucli de molt antiga urbanització, ja a l’època romana. El 4t Cinturó proporcionarà a Caldes una gran accessibilitat territorial, i tindrà tensions per a la localització de grans activitats, d’una escala que el planejament vigent actualment no contempla.

Durant els darrers anys el creixement demogràfic de Caldes s’ha produït sense grans operacions urbanístiques, en base a la densificació del centre urbà. A mig termini potser serà inevitable ampliar el polígon industrial de la Borda.

retorn a l'inici

 

Problemes i oportunitats claus a la Riera de Caldes

-    Directrius del PDU Riera de Caldes del PTMB, aprovat durant el 2010.

-    Projecte de paisatge al llarg de la Riera de Caldes (incorporat a la revisió del POUM de Palau, i plantejat a La Llagosta amb el Consorci del Besòs)

-    Inundabilitat i circulació de mercaderies perilloses

-    Efecte barrera dels grans eixos viaris i ferroviaris transversals (Ap-7, C-33, C-17, C-59, futura Ronda Vallès), dels grans polígons industrials, i impacte de les línies de transport energètic.

-    Reconversió de carreteres en vies cíviques (C-17 a La Llagosta, B-143//C-59 a Palau-solità i Plegamans) i previsió de vies perimetrals de suficient capacitat per derivar trànsits de pas (C-59, nou vial oest sobre l’eix de B-142).

-    La construcció del túnel de la Conreria entre Badalona i la Llagosta (B-500).

-    El creixement que pot induir a Caldes (i indirectament a la resta de la Riera de Caldes) el 4t Cinturó, i el canvi de la mobilitat viària sobre les carreteres del Vallès que pot provocar el 4t Cinturó.

-    Eix de transport públic Sabadell-Granollers (tramvia o bus-exprés)

-    Eix de transport públic al llarg de la Riera de Caldes (tramvia o bus-exprés)

retorn a l'inici

 

Possibles estratègies comunes a estudiar

-    Pla Director Urbanístic

-    La promoció i gestió de l’habitatge mancomunada

-    Equipaments plurimunicipals

retorn a l'inici

Altres