Debats temàtics

Promoció econòmica: segon debat de tècnics, 29 març de 2011

Reunió de tècnics de promoció econòmica de la Riera de Caldes, a Santa Perpètua de Mogoda
29 de març de 2011

 

Participants

Participaren tècnics dels departaments de promoció econòmica de diversos Ajuntaments de la Riera de Caldes, d’altres institucions públiques i d’associacions empresarials.

  • Manuel Ruiz, Alcalde de Santa Perpètua de Mogoda
  • Antonio Egea, Regidor de Promoció Econòmica i Indústria de Santa Perpètua
  • Joan Bausili, Director del Pla Estratègic de Santa Perpètua
  • Llum Ureña, cap de Promoció Econòmica de Santa Perpètua
  • Joaquim Arolas, Ajuntament de Polinyà
  • Olga Graell, Ajuntament de Sentmenat
  • Olga Peralta, Ajuntament de Caldes de Montbui
  • Joaquim Aranyó, Ajuntament de La Llagosta
  • Jordi Buixader, Diputació de Barcelona
  • Alex Ramírez, Cambra de Sabadell 
  • Oriol Mestre, Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental
  • Dolors Quílez, tècnica d’ocupació de l’Ajuntament de Santa Perpètua
  • Teresa Argelès, tècnica de formació de l’Ajuntament de Santa Perpètua
  • Mª Lluïsa Valles, tècnica d’empreses de l’Ajuntament de Santa Perpètua
  • David Sánchez, tècnic de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Santa Perpètua
  • Andreu Ulied, de l’equip del Pla Estratègic (MCRIT)
  • Oriol Biosca, de l’equip del Pla Estratègic (MCRIT)
  • Rafa Rodrigo, de l’equip del Pla Estratègic (MCRIT)

 

Marc de Treball

 

Sobre les dinàmiques econòmiques actuals a la Riera de Caldes

Evolució de la població. Creixement de la migració durant els darrers deu anys.
  • Evolució de la població. Creixement de la migració durant els darrers deu anys.

La població del conjunt de municipis de la Riera de Caldes és de 86.000 habitants, l’any 2010. Les projeccions demogràfiques indiquen que creixerà fins els 88.000 habitants, l’any 2026. A Santa Perpètua, com la resta de municipis de l’àmbit, la població ha mantingut una tendència de creixement creixent des dels anys 50, passant de 2.500 habitants el 1950 a 25.000 habitants el 2010. Les projeccions de població indiquen que l’any 2026 creixerà fins als 26.000 habitants.

La migració representa l’11% de la població total de Santa Perpètua, per sota de la mitjana de Regió Metropolitana de Barcelona, amb la presència de 30 nacionalitats diferents. A la resta de municipis de la Riera de Caldes s’ha produït una evolució semblat

  • Predomini de l’activitat industrial. Diversitat d’activitats industrials

D’acord amb dades extretes de l’Observatori de l’Economia Local de Santa Perpètua de Mogoda (2007), les activitats econòmiques de la Riera de Caldes representen un 3% del PIB de Catalunya, segons el volum de facturació. 

L’any 2001, la Riera de Caldes comptava amb 50.948 llocs de treball. El Pla Territorial Metropolità indica que nombre de llocs de treball de la Riera de Caldes podria créixer encara fins arribar als  70.000 l’any 2026, però això dependrà en gran part de la dinàmica econòmica general a Catalunya, i en concret a la Riera. 

Santa Perpètua compta amb 17.248 llocs de treball, dels quals el 50% corresponen al sector industrial, un pes molt per sobre de la mitjana catalana que representa un 20%. 

Les activitats del sector industrial són diversificades, destacant la fabricació de productes metàl•lics per sobre de la resta. 
  • Estat dels polígons industrials. Dèficits d’urbanització i equipaments

Els polígons de Santa Perpètua estan en general ben mantinguts, però existeixen dèficits que l’estudi Diagnòsi del teixit industrial de Santa Perpètua de Mogoda(2007) ja detectava, com poden ser en alguns punts la seguretat, infraestructures de telecomunicacions inadequades (banda ampla precària), la manca d’espai per aparcament de camions, el deteriorament de la via pública i problemes amb la recollida de residus.

Els polígons industrials ubicats a Santa Perpètua de Mogoda estan relativament ben equipats. S’ha estudiat la possibilitat d’implantar guarderies en algun dels polígons més grans.

En general, els polígons estan ben connectats a les xarxes de transport. La cooperació entre 4 polígons de Santa Perpètua i un de Palau-solità va permetre impulsar la construcció d’un nou accés des de la C-59 per mitjà d’un pas inferior de nova construcció, obra que va ser finançada en part amb les aportacions de les empreses dels propis polígons. 

Abans de la crisi, es va estudiar la possibilitat d’impulsar un projecte ferroviari de fer arribar el ferrocarril a la Riera de Caldes, als municipis i als polígons. Els estudis indicaven que es podria comptar amb una demanda diària d’uns 12mil usuaris.

  • Augment de la mobilitat interurbana per motiu laboral. 

La mobilitat interurbana per motius de treball i per lleure ha crescut en els darrers anys. A la Riera de Caldes la majoria de residents treballen fora dels seu municipi. L’any 2010, 37.000 treballadors de la Riera de Caldes treballaven al seu municipi, i es preveu que hi hagi encara un increment de la població ocupada resident fins arribar als 46.000 treballadors, l’any 2026. Santa Perpètua també té una alta mobilitat laboral, el 65% de la població ocupada treballa fora del municipi, i el 78% dels llocs de treball a Santa Perpètua estan ocupats per treballadors que resideixen a altres municipis.

Hi ha un predomini del vehicle privat en els desplaçaments interurbans (78’8%) i en els urbans (55%), més que a Mollet i Montcada i Reixac, però menys que a Polinyà i Palau-solità i Plegamans. En general, a tots els municipis de la Riera de Caldes, la mobilitat interurbana ha tendit a créixer, i la mobilitat interna, en particular el transport públic als polígons industrials, és un problema.

  • Manteniment de la gran indústria exportadora, durant la crisi
Les empreses més internacionalitzades, aquelles que destinen part de la seva producció cap als mercats internacionals en forma d’exportacions, són les que millor han resistit els efectes de l’actual crisi econòmica, perquè les seves vendes no depenien només del mercat nacional molt deprimit actualment. Tot i així, s’han produït reduccions importants en el nombre de treballadors d’algunes empreses.
  • Crisi de petites i mitjanes empreses locals
Les petites i mitjanes empreses han estat les més exposades a la crisi econòmica i les que més n’han petit les conseqüències, en molts casos acabant en el tancament de les seves activitats. Els motius que han portat a aquesta situació han estat el seu escàs volum exportador, hi ha que les seves es dirigien al mercat nacional en comptes dels mercats  internacionals, i d’altra banda, problemes per accedir a finançament.
  • Intensificació de la transformació logística
Les activitats logístiques són el sector que més ha crescut a la Riera de Caldes en el marc de la crisi. La disponibilitat de sòl vacant i la bona accessibilitat de la Riera són els principals motius d’implantació, tot i que aquesta activitat està restringida en alguns dels municipis. Aquesta tendència es pot accentuar encara més amb la construcció del 4t cinturó –ronda Vallès- i amb la construcció d’una nova estació de mercaderies al municipi de la Llagosta, vinculada al traçat de la línia d’alta velocitat.
  • Increment de l’atur en sectors de poca qualificació professional
La crisi econòmica s’ha traduït en un increment de l’atur, que afectat principalment als sectors de la població menys qualificats. Hi ha un elevat percentatge de població que té una baixa formació educativa, especialment entre els joves, esdevenint un greu problema per la seva inserció al mercat laboral. Existeix un desequilibri entre oferta i demanda laboral, d’una banda, les empreses ubicades a la Riera de Caldes demanen personal qualificat, trobant dificultats per satisfer aquesta demanda. I d’altra banda, hi ha una gran oferta de mà d’obra no qualificada que no troba sortida al mercat actual. 
  • Sobre la necessitat de conèixer millor les interrelacions entre les empreses

A més de conèixer quins tipus de relacions econòmiques es donen entre les empreses de la Riera de Caldes, les administracions locals haurien de ser capaces de contribuir a promoure i donar valor a aquests tipus de relacions, bàsiques per a la creació de valor afegit.

 

Línies de treball a curt termini per a la Promoció Econòmica de la Riera de Caldes

  • Coordinació de la xarxa pública de serveis de promoció econòmica

Seria convenient coordinar els serveis públics que han de prestar les administracions locals del territori per tal d’evitar duplicitats -com pot succeir  amb els serveis d’orientació laboral dels municipis i les oficines de treball de la Generalitat i millorar l’eficiència del sistema. Els actuals serveis i equipaments de promoció econòmica del territori haurien d’organitzar-se en xarxa descentralitzada i al mateix temps interconnectada.

  • Processos de partenariat públicoprivat

L’actual context de crisi i reducció del finançament local també exigeix accelerar els processos de cooperació institucional i els models de partenariat públicoprivat.  S’ha de valorar la capacitat de generar valor afegit de les empreses, i no altres criteris quantitatius com el nombre d’empreses o la superfície que ocupen. Els objectius de l’estratègia econòmica s’han de basar més en criteris de qualitat que de quantitat. 

  • Foment de l’emprenedoria

L’impuls a l’emprenedoria ha de ser un dels elements claus de l’estratègia de desenvolupament econòmic de la Riera de Caldes. S’ha de potenciar tant   l’emprenedoria corporativa o (interna) dels treballadors, per a la pròpia empresa en que treballen, i l’emprenedoria externa. El foment de l’emprenedoria ha de tenir en compte els diferents perfils, des de joves desocupats a professionals residents als municipis de la Riera que prefereixen reduir els seus desplaçaments laborals diaris i treballen pel seu compte, per conciliació familiar ó altres motius, etc.

 

Sobre les estratègies de futur: la nova centralitat econòmica de Riera de Caldes

  • La Riera de Caldes com àmbit territorial de cooperació.

Existeixen diverses iniciatives supramunicipals de cooperació al territori: el Baix Vallès, la B-30,  a més dels àmbits comarcals o metropolitans. En principi, cada àmbit territorial té característiques pròpies i ofereix diferents possibilitats de cooperació als actors implicats, no sent necessàriament incompatibles.

Riera de Caldes és un àmbit de cooperació preferent donat el teixit relativament equilibrat de municipis que hi pertanyen, les dinàmiques industrials presents, i sobretot les oportunitats de desenvolupament futur. El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) defineix la figura del Pla Director Urbanístic de la Riera de Caldes. Aquest pla, fa necessari formalitzar acords entre els municipis de la Riera de Caldes per fer possible materialitzar l’estratègia de nova centralitat econòmica que el PTMB planteja pel PDU de la Riera de Caldes. 

És fonamental que el planejament urbanístic respongui a les oportunitats de desenvolupament socioeconòmic en el seu disseny.

  • Sobre la definició d’estratègies consensuades a mig i llarg termini

És convenient impulsar la reflexió estratègica en els municipis de la Riera de Caldes per tal d’arribar a definir consensuadament un model de desenvolupament econòmic associat a l’estratègia de nova centralitat que proposa el PTMB, i les activitats de promoció econòmiques més adients.

Alguns dels avantatges comparatius del territori de la Riera de Caldes són l’existència de sòl i de projectes de desenvolupament i logística als municipis de la Riera –de Caldes a La Llagosta, la bona ordenació territorial, i el nivell de serveis i equipaments públics, així com la presència de grans empreses industrials relativament avançades tecnològicament i exportadores. La implantació de noves infraestructures viàries i de transport públic durant els propers 5 ó 10 anys, dotaran de nova accessibilitat metropolitana a la Riera de Caldes. En particular la zona de la nova estació ferroviària a Santa Perpètua, en la línia Granollers-Vilafranca per la UAB (i a llarg termini, en la línia Orbital Mataró-Vilanova), és un espai que el PTMB identifica com d’oportunitat estratègica. El tipus d’activitats que pot ubicar-se en aquest àmbit podrien ser de tipus tecnològic, i directament relacionades amb les activitats productives del teixit industrial de la zona.

 

 

 

 

 

  • Sobre la nova centralitat metropolitana a Riera de Caldes

El PTMB considera les noves àrees de centralitat del Pla com a àrees especialment indicades per a la localització d’equipaments d’escala supralocal, així com d’activitat econòmica intensiva. El PTMB les defineix com noves peces urbanes resultat del desenvolupament d’àrees de transformació o extensió urbana i altres específicament determinades que, tenint unes bones condicions d’accessibilitat global, poden assolir un paper de centre urbà al servei en àmbits territorials d’escala superior. 

A diferència d’algunes àrees d’activitat sorgides al llarg de les darreres dècades, aquestes noves centralitats seran contigües i integrables en els teixits urbans existents o en les seves extensions i hauran de tenir una elevada accessibilitat en transport col•lectiu.

  • Sobre l’interès d’impulsar un centre formatiu d’excel•lència, motor de la nova centralitat econòmica

Disposar d’un centre de formació d’excel•lència a la Riera de Caldes, complementari i de suport als equipaments de promoció econòmica, centres de negocis i vivers d’empresa ja existents, podria ser un element clau, motor de la nova centralitat metropolitana. En aquesta iniciativa haurien de participar lògicament el món universitari, el sector industrial i les administracions públiques.

Les activitats formatives, amb la implicació de les empreses del territori, podrien consistir en estudis tècnics transversals de formació professional en àmbits tecnològics i de negocis, d’enginyeria no especialitzada, útil a totes les àrees del procés productiu. 

  • La importància de les economies residencials

També s’ha de desenvolupar el sector de l’economia residencial. L’economia residencial consisteix en la prestació dels serveis necessaris als residents d’un determinat indret per fer atractiu el lloc on viuen; aquests serveis acaparen diversos camps com els serveis d’assistència social, els servies d’atenció als consumidors, els serveis relacionats amb l’oci, on s’inclou l’hostaleria. Aquesta nova branca econòmica té un gran potencial de creixement, que no s’ha de menystenir.

 

Equipaments de promoció econòmica existents a la Riera de Caldes

L’Ajuntament de Santa Perpètua disposa de l’edifici de la Granja Soldevila com equipament on desenvolupa les activitats de promoció econòmica. Acull els serveis de l’Àrea de Promoció Econòmica: Ocupació, Formació i Empresa i disposa de diverses instal•lacions per desenvolupar la seva activitat:

- Aules destinades a oferir formació ocupacional i formació continuada als ciutadans i empreses del municipi, amb la infraestructura informàtica adequada per a la formació en noves tecnologies de la informació i comunicació.

- Sales equipades per a realitzar les entrevistes personalitzades d’ocupació i atenció a l’emprenedor/a, a més dels espais per a les activitats grupals de recerca de feina  i assessorament especialitzat a les empreses del territori.

- Espais de cessió a preu públic per a les empreses

A més, l’edifici de la Granja Soldevila disposa d’un espai a la planta baixa destinat al Club de la Feina, on els usuaris/àries poden accedir per a realitzar les consultes i la formació i/o tallers que es destinen a aquesta activitat. 

 

L’Ajuntament de Caldes de Montbui disposa de l’equipament anomenat Caldes emprèn, localitzat al Polígon La Borda, és un espai d'iniciatives empresarials o viver d’empreses, que ofereix espais i serveis a emprenedors i a empreses de recent creació. Ofereix les mínimes infraestructures per endegar una activitat econòmica compartint recursos, minimitzant els costos inicials i, per tant, minimitzant també els riscos associats a l'emprenedoria. L'equipament té una planta baixa de 1000 m² i una planta altell de 250 m², disposa de recepció, vestíbul, 12 despatxos d'entre 14 i 28m², 5 tallers de 85 m², 2 sales de reunions, 1 despatx polivalent de 8m², 1 sala d'actes de 99,5m², 3 zones de cambres higièniques, 1 sala de neteja i 1 sala de servidors informàtics

 

L’Ajuntament de Polinyà actualment està construint el Centre de Serveis i Noves Empreses Can Gabarra. El projecte consisteix en la rehabilitació de l’antiga masia de Can Gabarra i la construcció d’un nou edifici on s’instal•larà un Centre de Serveis de Proximitat per a les empreses, que inclou també un Viver d’Empreses. El centre oferirà serveis al conjunt de les empreses instal•lades al Polígon d’Activitat Econòmica de Can Gabarra..El viver incorporarà 19 mòduls per ubicar-hi empreses de nova creació i els serveis de suport que aquestes puguin necessitar, tot plegat en una superfície de 2.463 m2. 

Aquest projecte forma part de la primera fase d’un projecte que consta de 3 fases en total. A la tercera fase del projecte, es pretén construir un centre de formació d’hostaleria. L’origen d’aquesta iniciativa es troba en els anàlisis realitzats sobre les dinàmiques econòmiques de Polinyà i el seu entorn van detectar un dèficit en l’oferta de formació turística que aquest projecte vol corregir, entenent-lo com una oportunitat.

 

Estudis de referència sobre les activitats econòmiques a la Riera de Caldes

- Caracterització del teixit empresarial per a la gestió dels polígons industrials de Santa Perpetua de Mogoda. Treball realitzat per l’empresa D’Aleph per encàrrec de la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, desembre 2007

- La gestió dels polígons industrials de Santa Perpetua de Mogoda Treball realitzat per l’empresa D’Aleph per encàrrec de la regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, desembre 2007

- Recull de bones pràctiques de polígons d’activitat econòmica. Àrea de Desenvolupament Econòmic, Diputació de Barcelona, febrer 2009

- Estudi sobre l'impacte del canvi industrial en l'economia local de Santa Perpètua de Mogoda, Observatori de l'Economia Local, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2007

- Estudi Percepció del Caràcter Industrial de Santa Perpètua, Observatori de l'Economia Local, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2007.

- Mapa empresarial de l'Eix de la Riera de Caldes, Observatori de l'Economia Local, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2007.

- Especialització industrial i intensitat tecnològica a Santa Perpètua de Mogoda i la Riera de Caldes, Observatori de l'Economia Local, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2006.

- Estudi sobre l'ús i la presència de TIC a les empreses de Santa Perpètua de Mogoda, Observatori de l'Economia Local, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2005.

- Monogràfic sobre l'Eix de la Riera de Caldes, Observatori de l'Economia Local, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2004.

- Pla per a la qualitat de l’ocupació i la competitivitat empresarial al Vallès Occidental, Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental,2007.

- Diagnosi per la dinamització del teixit productiu del Baix Vallès, Diputació de Barcelona, 2010.

- Diagnosi estratègica de la província de Barcelona. Una visió sobre els reptes de futur per a un territori divers, Diputació de Barcelona, 2006.

- Pla Director de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Santa Perpètua 2008-2010, Actíva Prospect per encàrrec de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2008.

- Estudi de detecció de les necessitats formatives dels treballadors de les empreses de Santa Perpètua, Àrea de Promoció Econòmica, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2009

- Pla d’Acció del Polígons Industrials de Santa Perpètua de Mogoda, D’Aleph. per encàrrec de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2008.

- Identificació de les necessitats i elements de millora als polígons industrials de Santa Perpètua de Mogoda, D’Aleph. per encàrrec de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2007.

- Caracterització del teixit empresarial per a la gestió dels polígons industrials de Santa Perpetua de Mogoda. Diagnosi del teixit industrial, D’Aleph. per encàrrec de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2007.

- La Gestió dels Polígons de Santa Perpètua de Mogoda, D’Aleph. per encàrrec de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2007.

- Centre de Serveis per a les empreses de Santa Perpètua de Mogoda Torre del Rector 1ªFase Memòria, Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2009

- Estudi i Proposta d’un Centre de Serveis al Polígon Industrial Torre del Rector, Innovacion Y Consultoria en Politicas Publicas per encàrrec de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2008

- Estudi de Conceptualització i Viabilitat per al dimensionament dels usos per a l’equipament del nou centre de serveis de suport a les empreses en la gestió de polígons del municipi, Innovacion Y Consultoria en Politicas Publicas per encàrrec de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2007

- Fitxa sobre el PDU Gallecs, Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental (COPEVO)

 

Documents estratègics de referència: 

- Informe del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement de Catalunya (Carec) per la Cimera Econòmica, Març 2011.

L’Informe del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement de Catalunya (Carec) per la Cimera Econòmica fa una diagnosi de la situació i perspectives de l’economia catalana i promou el debat en relació amb les prioritats de política econòmica a Catalunya. L’informe centra l’atenció en els quatre reptes principals de l’economia catalana (l’ocupació, el finançament, la productivitat i la confiança), i enfoca la crisi com una oportunitat per reduir l’atur estructural, garantir l’estabilitat financera, transformar el model productiu i refermar els valors bàsics que ens han de permetre avançar cap a una economia més oberta i competitiva en el marc d’una societat més cohesionada

 

- Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2005 – 2011, Febrer 2005

L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana té com objectiu transformar de manera progressiva i des de diversos àmbits el model econòmic de Catalunya i orientar-lo cap a les noves realitats i exigències pròpies d’una economia altament competitiva, internacionalitzada i socialment cohesionada. Així, l’Acord reflecteix el compromís de totes les institucions implicades en la seva elaboració i defineix les línies estratègiques, les mesures i les accions concretes que cal seguir per fer front als reptes de futur.

 

- Declaració dels Ajuntaments per al desenvolupament econòmic i l’ocupació B30Vallès, Sabadell, Gener 2011

La Declaració dels Ajuntaments per al desenvolupament econòmic i l’ocupació B30Vallès, signada pels ajuntaments de l'entorn de la B-30, que aposten per crear, conjuntament amb empreses, universitats, centres de recerca, parcs tecnològics i sectors econòmics i socials, un gran espai econòmic, a l’entorn de la B-30, aprofitant les sinergies que aporten els equipaments estratègics que hi estan ubicats.

 

- Debat de ciutat per a la Llagosta del futur (2009-2025) Pla d'accions estratègiques.

El Debat de ciutat explica i contextualitza el projecte de desenvolupament social i territorial del futur de La Llagosta.. Això ha de comportar dissenyar i gestionar un projecte en el que s’hauran de fixar objectius per a dibuixar col•lectivament un horitzó en el que es demanarà la participació i la complicitat de la societat, dels agents socials, del territori com a factor de progrés i de competitivitat qualitativa on es generaran –com a condició imprescindible- amplis consensos institucionals i ciutadans.

{vsig}debpromeco{/vsig}

Altres