Debats temàtics

Medi ambient: primer debat de tècnics, 29 de novembre de 2010

Reunió de tècnics de medi ambient de la Riera de Caldes, a Santa Perpètua de Mogoda
29 de novembre de 2010

 

Índex

Participants
Context
Sobre la Riera de Caldes
Sobre la mobilitat sostenible
Sobre l'energia
Sobre la carta de paisatge de la Riera de Caldes
L'estat dels aqüífers
Bones pràctiques de referència
 

Problemes clau a la Riera de Caldes
Oportunitats comunes a la Riera de Caldes
Possibles estratègies comunes a estudiar

 

Participants

Participaren tècnics municipals de La Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans i Caldes de Montbui, i tècnics del Consorci de la conca del riu Besòs, i del Consorci de l’espai rural de Gallecs, i del Projecte Rius. 

−       Manel Isnard, del Consorci de la Conca del riu Besòs
−       Xavier de Pablo, del Consorci de l’espai rural de Gallecs
−       David Campos, del Projecte Rius
−       Francesc Torres, de l'àrea de medi ambient de l’ajuntament de Palau-solità i Plegamans
−       Marc Freixa, de l'àrea de medi ambient de l’ajuntament de Caldes de Montbui
−       Sergi Morena, de l'àrea de medi ambient de l’ajuntament de la Llagosta
−       Josep Pons, arquitecte de l’ajuntament de la Llagosta
−       Teresa Martínez, cap de medi ambient de l’ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda
−       Oriol Biosca (Mcrit), equip del Pla Estratègic

retorn a l'inici

 

Context

Teresa Martínez presentà els reptes que considera són claus pel futur desenvolupament ambiental de Santa Perpètua de la Mogoda i més concretament de l’eix de la Riera de Caldes, i a continuació s’obrí un debat entorn a cadascun dels temes proposats en el qual tots els tècnics aportaren el seus punts de vista, i l’estat de la qüestió en cadascun dels municipis / institucions que representaven. Al final de la reunió es proposà la possibilitat de repetir una segona sessió de treball.

En l’horitzó de treball del Pla Estratègic, situat en l’any 2025, els principals reptes en termes medi ambientals es poden centrar en tres objectius claus ( d’acord amb el document d’Estrategia Catalana de Desenvolupament Sostenible, horitzó 2026)

1.- La reducció de les emissions de CO2

a) mobilitat sostenible, en una visió de futur

a.1) de transport col.lectiu  ( ferroviari , tranvia , bus amb connexions intermodals) Bona oportunitat l’eix de la riera de Caldes en relació al traçat d’eixamplament de la C59 fins a Osona i Badalona amb el tunel de la Conreria i de l’eix ferroviari per a viatgers de Papiol –Mollet Granollers amb l’estació de tren a Santa Perpètua.

a.2) mobilitat a peu i bicicleta com a ús de mobilitat obligatoria a la feina interrelacionant els camins rurals i carrils bici ( en aquest sentit els trajectes del Vallès Natural, ja serien un priomer pas )

b) l’increment de l’eficiència energètica (PAES), Recerca de noves tecnologies i cobertes solars en activitats industrials

c) la millora en la gestió de residus industrials

2.- La millora de la qualitat i quantitat d’espais naturals
     (eix de la Riera de Caldes, PEIN de Gallecs, Connexions transversals i urbanes )

3.- Coordinació intermunicipal

retorn a l'inici

 

Sobre la Riera de Caldes

A la Llagosta, l'estat del planejament a l'entorn de la Riera  bàsicament consisteix en la protecció de l’entorn de la llera i de 100m adjacents a banda i banda de la mateixa. A la riba dreta, la riera segueix el polígon industrial de la Llagosta (dels anys 60, consolidat, unes 35ha) abans d’arribar a la C-17, i l’espai està classificat de Parc Fluvial i recollit en el planejament . La riba esquerra tampoc no està urbanitzada. Per la Llagosta és molt important la posició que prenguin la resta de municipis en el tractament de la Riera per a determinar les seves pròpies actuacions.

El Consorci de la conca del riu Besòs considera la recuperació ambiental del tota la riera com un element de gran importància. El Projecte de camí fluvial al llarg de la riera  no s’ha desenvolupat per manca de recursos econòmics. Els projectes del consorci es modulen entorn a 4 eixos estratègics: l’aigua (caldria millorar la qualitat per entrar dins la directiva marc abans de 2025), la vegetació (recuperació de vegetació autòctona i de ribera ), el constrenyiment espaial de la riera (desmuntar endegaments, i recuperar àrees d’inundació allà on sigui possible), i la fauna (vinculat a la resta d’elements). Caldria tendir a la recuperació de les condicions de la riera en la seva situació original (existeixen fotos aèries de vols de 1956 que permeten analitzar aquesta qüestió). Alguns dels assistents plantegen la dificultat que representa l’eliminació dels murs d’endegament al pas pels seus municipis.

D'altra banda, es plantejà l'interès de recuperar els itineraris al llarg de la riera, i fins al riu Besòs. Les nombroses infraestructures de transport que segueixen la conca del Besòs són un element de dificultat molt important (C-17, C-33, ferrocarril convencional, ferrocarril d’alta velocitat, futur gasoducte). També ho és la dificultat d’establir passos a través del Besòs cap a la Serralada de Marina. Els tècnics de la Llagosta exposen el treball que des del seu ajuntament es fa per mantenir els antics camins, però reconeixen la dificultat de traçats lògics i còmodes davant l’enorme densitat d’infraestructures concurrents en un espai limitat.

Caldria garantir la continuïtat del corredor natural i dels itineraris per a vianants i ciclistes des del Besòs fins a Caldes de Montbui, i fins i tot, fins el Moianès i l’àrea dels Cingles. Podria existir un camí de riu per oci i lleure, i una via ciclista que en alguns punts es podria separar d’aquest camí per entrar a polígons industrials i centres urbans. És sens dubte un repte que els itineraris al llarg del riu s’utilitzin en major mesura i de forma progressiva per a mobilitat de caire laboral, a més de l’ús d’oci i lleure que ja actualment és important (molts d’aquests camins tenen freqüentacions entorn a 1000 usuaris diaris). Caldria tenir en compte les connexions del camí amb els polígons, i la senyalització i difusió d’itineraris.

Es recordà la necessitat de planejar projectes “realistes”, que siguin implementables amb l’estat de finançament dels municipis implicats. Caldria doncs que els itineraris per la riera tinguessin estàndards d’urbanització variables en funció de l’entorn en què discorren (segons siguin dins o fora dels cascs urbans, per exemple en termes d’il·luminació).

S'assenyalà la importància de tenir una visió compartida per les diferents municipalitats entorn a les actuacions necessàries sobre la riera de Caldes, i la pertinença de buscar altres actors que es puguin implicar i que “sumin”, com ara la Xarxa Custòdia del Territori. Aquesta concentració és beneficiosa a l’hora de demanar ajuts per a actuacions concretes, tant d’organismes catalans, com espanyols o europeus.

Pels gestors de l’espai de Gallecs seria positiu una major interconnexió del mateix amb els espais naturals de l’entorn, amb la Riera de Caldes, amb la vall del Tenes. Actualment, el consorci aporta per a una gestió ambiental de l’espai centrada en elements d’agricultura ecològica i de recerca agroalimentària , que podrien ser interessants per altres indrets.

retorn a l'inici

 

Sobre la mobilitat sostenible

S'exposà la conveniència de preveure corredors preferencials per a transport públic al llarg de la Riera de Caldes. Així, si finalment s’executés el desdoblament de la C-59, seria interessant que es dediques un carril a la via per a transport públic i vehicles en alta ocupació.

Hi ha acord de tots els assistents en la importància del corredor de transport públic preferencial de la Riera de Caldes (en bus o tramvia), i de la importància dels nous serveis ferroviaris entre Mollet i el Papiol passant per la Universitat Autònoma. En el futur, es preveu que tinguin parada a Santa Perpètua serveis entre Granollers i Martorell, i de la línia orbital entre Mataró i Vilanova i la Geltrú per Sabadell i Terrassa.

Es recordà la importància de la futura línia de ferrocarril lleuger entre Sabadell i Granollers, especialment per a Palau-solità i Plegamans, on la línia ha de tenir parada.

retorn a l'inici

 

Sobre l’energia

En general hi ha acord sobre la conveniència de potenciar l’energia solar als municipis de la Riera de Caldes, caracteritzats per una bona orientació i insolació.

Santa Perpètua i Palau-solità consideren important incrementar la superfície d’energia solar sobre les cobertes industrials del municipis, ja que és un actiu abundant i que encara no s’està explotant. En general, aquests municipis no són partidaris de la implantació d’hortes solars, en sòl agrícola per exemple.

retorn a l'inici

 

Sobre la Carta de paisatge de la Riera de Caldes

En general hi ha acord sobre el fet que la Riera de Caldes ha patit agressions ambientals importants que han repercutit en l’estat del paisatge de la mateixa, i en la possibilitat d’elaborar una Carta de Paisatge.

S'introduí el fet que les directrius de la Carta no s’han de centrar únicament sobre l’espai fluvial de la riera, sinó ampliar l’àmbit, inclosos els espais industrials o els centres urbans.

S'argumentà que si la Carta avança més enllà que una simple declaració d’intensions i pren alguns elements propositius, llavors es pot convertir en un bon element d’actuació coordinada sobre l’entorn al llarg de tota la Riera.

Es plantejà la possibilitat que el Consorci de Gallecs pogués liderar amb la seva experiència la redacció de la Carta.

Hi hagué acord de tots els assistents en la necessitat d’avançar cap a fórmules de gestió coordinada intermunicipal, i que caldrà investigar en quines poden ser aquestes fórmules. La carta del paisatge podria ser un bon fil conductor.

També es destacà l’existència alguns elements interessants a posar en valor, com “les timbes” o els sobreixdors de rec, que poden contribuir a articular un paisatge de major qualitat. L’element agrícola també és important. De fet, la qualitat del paisatge ha de ser un element per a encoratjar a l’ús ciutadà de l’espai per a oci i gaudi, o per a mobilitat tova de curta distància.

retorn a l'inici

 

L’estat dels aqüífers

Els estudis del Consorci del Besòs (2005) indiquen que l’aqüífer està molt ple, bàsicament perquè la majoria de municipis s’han integrat als subministrament d’ATLL, mentre que els pous s’han deixat d’utilitzar. De fet, es pensa que l’aqüífer podria donar un cabal de 15hm3 anuals sense comprometre’n la seva qualitat.

En general la qualitat de les aigües és correcta. Amb tot, existeixen problemes de bosses de contaminants a tota la conca, sobretot d’antics pous en desús que es reompliren en el seu moment amb deixalles. Amb la pujada del nivell freàtic, hi ha risc que aquests contaminants es mobilitzin. També hi ha alguns problemes de nitrats.

La solució als problemes de contaminants podria passar per la implantació de sistemes d’osmosi o de stripping.

Caldes de Montbui exposà que el municipi no beu d’ATLL, sinó que funciona amb recursos locals. També Palau exposà que està en procés de recuperació d’alguns pous. Santa Perpètua també usa alguns pous per a rec urbà.

retorn a l'inici

 

Bones pràctiques de referència

La conca del Ripoll s’ha organitzat per a la gestió comuna del riu. És un exemple interessant per a estudiar possibles fórmules de coordinació intermunicipal en aquesta direcció.

Granollers, Vic, Manlleu o la Garriga han executat projectes interessants de recuperació de lleres de riu, si bé en aquests casos s’ha donat poca coordinació intermunicipal.

retorn a l'inici

 

Problemes clau a la Riera de Caldes

-    Existència d’infraestructures que dificulten les connexions naturals entre la riera de Caldes i el Riu Besòs , concentrades fonamentalment en terme de La Llagosta

-    Existència de línies elèctriques d’alta tensió al bell mig de la riera de Caldes

-    Dificultat de gestió de millores en finques privades de l’entorn de la riera, fonamentalment en Caldes

-    Manca de manteniment del Cabal Ecològic, fonamentat per la depuradora de Caldes

-    Degradació paisatgística de l’entorn fluvial fortament industrialitzat

-    Problema de mobilització de contaminants en l’aqüífer degut a l’augment del nivell freàtic

-    Forta mobilitat quotidiana generada en els polígons fonamentalment en vehicle privat

-    Gestió de les emissions contaminants a l’atmosfera: CO2 i partícules

retorn a l'inici

 

Oportunitats comunes a la Riera de Caldes

-    Coordinació i col·laboració entre els diferents municipis i actors implicats

-    Posar en valor el Patrimoni natural de l’àmbit fluvial de la riera de Caldes

-    Posar en valor l’espai natural de Gallecs i la seva gestió agrícola. Element a traslladar a l’activitat agrària dels municipis de la conca

-    Promocionar el camí fluvial i per tant dels projectes del Consorci de defensa de la Conca del Besòs , així com el projecte de recuperació mediambiental de l’entorn fluvial

-    Gestió de camins a la Riera de Caldes, en relació també a les connexions urbanes i als itineraris Vallès Natural

-    Restauració del paisatge de la Riera de Caldes tant natural, integració paisatgística industrial com de façana urbana.

-    Valorització de les aigües subterrànies, recuperació de pous per a ús de reg

-    Mobilitat sostenible: promoció dels modes tous en la mobilitat quotidiana de treball  (bicicleta)

-    Transport públic, carril bus o tramvia a la C-59

-    Energia solar a les cobertes del parc industrial

-    Gestió de residus “banals” provinents de la indústria

retorn a l'inici

 

Possibles estratègies comunes a estudiar

-    Carta de paisatge de la Riera de Caldes, possibles lideratges del Consorci del Besòs o de Gallecs

-    Deixalleria industrial mancomunada

-    Coordinació de les polítiques ambientals a la Riera de Caldes camí fluvial de la riera de Caldes , recuperació ambiental i de biodiversitat

-    Pressió als organismes competents per crear passos de connexió entre la riera de Caldes i el riu Besos

retorn a l'inici

Altres