hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

Entrevista - Tradicions

p09_josep_gispert_7316La Societat de Carreters de Sant Antoni Abat es va fundar el 1916 i excepte els anys de la Guerra Civil sempre ha celebrat la festa en honor al seu patró. Als inicis la festa coincidia amb el dia de Sant Antoni Abat, el 17 de gener, fins l'any 1967 quan es va fixar que es realitzaria el primer diumenge de febrer. Aquest any serà el 6 de febrer. La trajectòria d'aquesta activitat al municipi va lligada en els darrers 71 anys a Josep Gispert, el Pepet de Cal Pallart, que durant tot aquest període ha estat el secretari de la Societat de Carreters de Sant Antoni Abat. Va prendre el càrrec amb 18 anys i encara no s'ha retirat, ni pensa fer-ho, tot i que des de fa uns anys compta amb el suport de la secretària segona, que és la seva filla, Teresa Gispert.

Sempre ha viscut a Santa Perpètua. Ha treballat de pagès i ha cuidat de la seva vinya. Durant la dècada del 1960 la seva dona va obrir una botiga al carrer de Josep Maria de Segarra que va estar oberta durant més de 30 anys. El Pepet va ser regidor de l'Ajuntament als anys 50. També s'encarregava de cobrar els rebuts de l'entitat, de l'assegurança de l'Aliança, del Montepio de Sant Isidre, del sindicat agrari i els abonaments de la piscina municipal.

Des de quan és secretari de la Societat?

Jo em vaig fer soci de Sant Antoni a finals de l'any 1939, quan el meu pare i jo vam comprar un carro i un matxo per treballar les terres i fer de pagès i de carreter. El dia 7 de gener de 1940 es va celebrar l'assemblea general de socis de l'entitat en la qual Pere Humet va deixar el càrrec de secretari per motius personals. Aleshores, els socis em van escollir a mi secretari, potser perquè era el més jove. D'aquella designació ja fa 71 anys i encara sóc el secretari de la Societat de Carreters de Sant Antoni Abat.

Quines són les seves funcions com a secretari?

Porto el llibre d'actes i el llibre comptable. Ara es fa pel banc, però durant molts anys també cobrava la quota de soci. També organitzava la festa. Uns dies abans de Sant Antoni anava a casa de tots els socis a recollir el 1,5 kg de farina per fer les coques. Això es va fer fins al 1949. Era temps de postguerra. Recordo que anava amb Jacint Pous i Cinto Palas. El dia de la festa era un no parar. A la processó sempre faltava algú per portar la imatge de Sant Antoni, que es duia damunt un tabernacle a peu per quatre homes, i m'havia d'afegir. Al moment del ball, em quedava a la taquilla del local de la Societat Coral Aurora Perpetuense on venia els tiquets. Això sí allà sempre m'hi acompanyava la meva dona Carmeta.

L'estructura de l'entitat ha canviat en aquests anys?

Molt. Pensa que quan jo em vaig fer soci érem 68 i ara en som gairebé 300. La primera junta fixa es va escollir l'any 1977. Fins aquell moment, la junta estava formada per l'abanderat, que era el president, i els cordonistes, que eren vocals, els abanderats i codornistes de l'any anterior els ajudaven a muntar la festa més el secretari. Tots anaven passant menys jo que era el fix. Ara tenim una junta gran.

Com era la festa de Sant Antoni que recorda de quan era jove?

Es celebrava el dia 17 de gener. De fet, aquell dia hi havia festa a les escoles també. Els actes eren molt senzills, una missa a l'Església de Santa Perpètua en honor a Sant Antoni Abat a les vuit del matí i la benedicció de les coques. En sortir es donava coca als assistents i els socis de l'entitat recollien la coca que els pertocava a la sagristia. A partir de l'any 1946, les coques dels socis es van començar a repartir a casa de l'abanderat. Després de la missa a les 11.30 ofici solemne cantat per l'Orquestra, tot seguit benedicció de les cavalleries i processó pels carrers de Sant Antoni, Sant Isidre, carretera i la Rambla fins a l'Església. La processó, que no Tres Tombs, es feia amb l'acompanyament de les autoritats, del rector, de la junta de l'entitat i de l'orquestra. La figura de Sant Antoni, que va ser un regal de la granja Subirà al 1940, la portaven quatre socis en un tabernacle. I a casa de l'abanderat es feia el refrigeri pels assistents. Això era el matí. La festa continuava a la tarda. A les dues, hi havia dansa. A les sis, concert i ball de tarda al cafè de la Societat Coral Aurora Perpetuense i al mateix lloc a la nit es repetia un concert i ball de nit de les deu de la nit a les quatre de la matinada.

Era una festa abans on els carruatges i els cavalls no tenien massa presència?

En aquells anys hi havia pocs animals i carruatges i molt de fred. Els carrers de Santa Perpètua, el 17 de gener, estaven plens de glaç i molts que tenien cavalls, matxos o mules per sortir aquell dia no ho feien per por a què prenguessin mal. Tot va canviar a 1960 quan es va convocar el primer concurs de carros i carruatges guarnits. Els millors van rebre una copa de l'Ajuntament i una del sindicat agrari i molts altres premis. Va ser llavors quan es va muntar per primer cop la tribuna a la Rambla, davant del Cafè Soley, on es van situar les autoritats, la junta i el jurat per veure totes les carrosses i carruatges. Durant els anys que va fer el concurs, la meva mare, que era manca, i la meva filla Teresa, amb 6 anys, eren les encarregades de fer els números per als concursants. Els feien amb tinta xina. I recordo que el Mario Mestres era el primer sempre a recollir el número.

Hi havia participació?

Sí. A casa per exemple sempre hem participat. Hi havia dues modalitats, els carruatges tirats per animals i les carrosses tirades per tractors. La decoració que es podia fer en un o altre cas variava. Molts cops la decoració estava feta per flors de paper, però amb una cosa tan senzilla es feien autèntiques meravelles.

En algun moment ha temut perquè es perdés la festa de Sant Antoni?

Sí. Van haver uns anys molt difícils. Entre 1965 i 1976 Josep Humet Vila va ser un dels puntuals que van contribuir a no deixar perdre aquesta festa. Sort d'aquesta caparrudesa de tots dos perquè a partir de 1977 la festa va donar tot un tomb i es va anar transformant en la festa que ara es coneix. És curiós que ara són els nostres fills els qui ocupen el càrrec de president i de secretària segona. Això és qüestió de família que quan t'impliques tant, fas que tothom t'acompanyi. A casa hi han participat d'una manera o altra tots els membres i ara ajuda directament la meva néta Elisabet.

Què va passar l'any 1977?

Es va fer el primer sopar de germanor de l'entitat. Va ser a la Sala de judo del pavelló d'Esports i es va repetir al 1979. Al 1978 es va suspendre perquè molt a prop de la festa va morir en caure del cavall Josefina Oller. Als anys 1980 i 1981 el sopar es va traslladar al local del sindicat agrari i al 1982, Antonio Serrat va cedir el seu local del carrer de la Verge de Montserrat per celebrar el sopar i el ball, fer el refresc i repartir les coques als socis. Aquell mateix any es van lliurar les primeres Ferradures de plata als socis.

Aquesta festa requereix molta organització?

Hi ha molta feina a fer. Preparar el sopar, ara dinar, buscar l'orquestra, les Ferradures de Plata, el programa d'actes, la coca. Pels Tres Tombs cal organitzar l'esmorzar dels participants, quedar amb tothom que vindrà amb carros, carruatges i genets, preparar l'obsequi que es repartirà, les bandes que vindran, guarnir el carro que portarà la imatge de Sant Antoni. La veritat és que és molta feina, per sort, en aquests anys he comptat amb l'ajuda d'algunes persones: Josep Humet, Josepet de ca la Rosalia; Domènec Deulofeu, Mingo; Santiago Fité; Josep Fonseré, Pepito; Antonio Serrat; Jaume Altayó, Ferminet; Francisco Sala, Paco Bernades; Joan Congost, Can Verdulaga, i tota la meva família.

Recorda alguna anècdota?

Va haver-hi un any que ho vaig passar molt malament perquè al moment de començar la festa dels Tres Tombs la banda del col·legi Santa Maria de Blanes no arribava. Llavors els contractes eren orals i els fèiem per telèfon i quan vaig trucar per saber quin problema hi havia, perquè arribaven amb retard, em van dir que uns dies abans algú havia trucat en nom de la Societat de Sant Antoni Abat per dir que se suspenia la festa i no calia la banda. Va ser un cop molt dur perquè aquell any no hi havia banda a la festa. Un altre any va caure una forta nevada.

Té futur la festa i l'entitat?

Sí. Ara som gairebé 300 socis i molts són infants perquè els avis els apunten de nadons i ja els comencen a transmetre aquesta afició.

Fins quan serà secretari?

Creia que no arribaria a veure el monument dels carreters. És una cosa que quedarà per sempre i més de la manera que es va fer amb aportacions populars. M'agradaria celebrar el centenari de la Societat de Carreters de Sant Antoni Abat al 2016.

Com a secretari, el Pepet s'encarrega dels llibres d'actes i de caixa de la Societat de Carreters de Sant Antoni Abat des de 1940 i fins a dia d'avui /Josep Cano

0
0
0
s2sdefault