hola

Jaume Cabré, al seu estudi - Josep CanoLa Biblioteca Josep Jardí organitza aquesta tarda, a partir de les 19 hores, una xerrada amb l'escriptor Jaume Cabré, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a l'any 2010. Cabré vindrà a Santa Perpètua per parlar sobre la seva trajectòria literària i, especialment sobre la seva darrera obra, Les Veus del Pamano. Cabré, a punt de complir els 64 anys i sense fixar-se una data per a la jubilació, està acabant la seva propera novel·la després de vuit anys de feina. Llicenciat en Filologia catalana i catedràtic en excedència, Cabré té una gran reputació com a escriptor de novel·les i guionista. Pioner en la creació de sèries de ficció per a la televisió com La granja o Estació d'enllaç, viu allunyat d'aquest món i ara dedica tot el seu temps a escriure i llegir els altres. 

El 2 de març, vindrà a Santa Perpètua per fer una xerrada a la Biblioteca Josep Jardí. Com va sorgir aquesta possibilitat?
Els responsables de la biblioteca em van proposar  venir a parlar de literatura, que sempre és un plaer. M'agrada molt visitar diferents localitats i retrobar-me amb velles amistats. Fa molt temps que no vinc a Santa Perpètua. Abans, i parlo de fa anys, passava sovint per a prop. 

En aquesta xerrada, es parlarà sobre la seva trajectòria i la seva última novel·la, Les veus del Pamano. Què li aporta trobar-se amb els seus lectors?
Aquestes trobades són molt divertides. El lector té una visió objectiva del teu llibre, amb una mirada més freda, i et pot explicar coses que com autor no saps o no les tens clares. És un procés molt curiós i enriquidor.

Quina literatura li agrada més, tant a la seva vessant de lector com d'escriptor?
Com a lector, m'agrada tot el que estigui escrit amb un afany literari, m'ho menjo tot. Com a escriptor, em sento més còmode amb la novel·la, el gènere més difícil... que ja és mala sort!!!

En quin projecte està treballant actualment?
Estic acabant una novel·la després de vuit anys de feina. La vaig començar abans que sortís, al 2004, Les veus del Pamano, amb la qual també vaig estar treballant més de set anys.

S'ho pren amb tranquil·litat per escriure...
Una novel·la no es pot fer d'una manera improvisada. S'ha d'interioritzar, no pots anar de pressa. És impossible que un text de més de 100 pàgines es pugui fer en mesos. El resultat seria un producte sec, superficial.

Ens pot avançar quelcom d'aquesta nova novel·la?
No, no puc... si jo mateix no m'aclareixo! Suposo que a finals d'any o a la tardor ja sortirà publicada.

Al marge d'escriure novel·les, té experiència com a guionista de sèries de televisió com La granja o Estació d'enllaç, pioneres en la producció de ficció en català. Com va ser aquella experiència?
Va ser molt interessant. Durant molt de temps, em vaig guanyar la vida fent ficció per a televisió i cine, mentre comprava temps per escriure literatura. La granja va suposar quatre anys de feina, més de 100 episodis... Fins i tot a nivell estatal, va ser un dels primers productes de ficció de llarga durada.

TV3 segueix amb aquesta línia amb la producció d'una gran quantitat de sèries de ficció. Orgullós d'haver iniciat aquest camí?
En tot aquest temps, s'han fet sèries de molta qualitat. Jo vaig continuar als anys 90 amb Estació d'enllaç, però després em vaig dedicar més a la literatura i no he viscut el fenomen de les telenovel·les. TV3 ha apostat molt fort per aquesta fòrmula i, com es diu habitualment, "de la funció es crea l'òrgan" i s'ha format una escola de guionistes molt potent.

Com veu el panorama televisiu actual?
Veig molt poc la televisió. El model de Tele 5 o Antena 3 és molt avorrit, no m'interessa, especialment el primer, el qual trobo repugnant. Dedico les hores del dia a llegir, és molt més enriquidor. Només miro la televisió per informar-me i... veure partits del Barça.

Al 2001 va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya, Pluja Seca, la seva única obra de teatre. Per què no ha cultivat més aquest gènere?
No he escrit gaire teatre, però no li tanco la porta. Quan estic amb una novel·la no tinc temps per a altres coses.

També ha estat vinculat al món del cinema. Què li sembla el recent èxit de Pa Negre?
Agustí Villaronga ha fet una feina exemplar, reflectint el món narratiu de diverses novel·les d'Emili Teixidor. És un exemple de què quan es fa una cosa ben feta, es reconeix, fins i tot amb les reticències que hi ha des d'Espanya a tot el que és català. Des de la caverna mediàtica s'ha parlat d'un lobby catalanista, gai.... Ja poden anar dient, com diu la dita ladran, luego cabalgamos.

Ara mateix, no es viu una època fàcil per a les relacions Catalunya-Espanya, veritat?
Podem viure normalment, si no estem pendents de tot el que passa a Espanya. Un cop independents, serem molt bons amics, però que no ens estiguin tota l'estona refregant coses per la cara. Resulta que els catalans som els culpables de tot.

Què opina de la Llei Sinde?
No he seguit molt aquesta polèmica perquè estic immers en la meva novel·la i no tinc temps per res més. Quan es parla de baixar productes culturals d'internet es fa referència a la lliberat dels ciutadans, però aquest és un argument molt discutible. Fer reformes a casa, anar a un restaurant... tot té un preu, però, en canvi, ens creiem amb el dret de baixar-nos pel·lícules o música. És totalment incongruent. 

Una persona de la seva generació, amb més de 60 anys, s'ha adaptat bé a fer el seu treball amb les noves tecnologies?
M'he adaptat molt bé al correu electrònic i a l'ordinador. Tot i això, no he deixat d'escriure algunes coses a mà i sempre tinc la ploma al costat. Treballo envoltat de llibres, però, sense adonar-me, en el dia a dia ja consulto més internet que els llibres que tinc al meu costat.

Ha intentat apropar-se al món dels llibres digitals?
Tinc llibre digital, però no el faig servir... Això sí, reconec que és molt còmode quan has de viatjar.

Al 2010, va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va ser la culminació a tota una carrera?
Els premis són un reconeixement a la feina feta, i aquest em va fer una il·lusió especial, però després no t'has de sentir 'el rei del mambo'. Has d'estar agraït, però has de continuar treballant.

Llicenciat en Filologia catalana, ja fa anys que va deixar la seva tasca com a professor per dedicar-se a escriure. Enyora el món de l'ensenyament?
En el seu moment, vaig deixar l'ensenyament per fer guions. Cobrava més i així em pagava temps per poder escriure. Després de publicar Les veus del Pamano, vaig acceptar la proposta de la Universitat de Lleida per donar classes de narrativa audiovisual. Ara, i després de set anys, ho he deixat perquè només vull dedicar-me a escriure. L'ensenyament sempre m'ha acompanyat i, vulguis o no, mai deixes de ser mestre.

Com és el seu dia a dia?
Estic tot el dia enganxat al paper... escrivint, llegint, refent textos... Escric des de que m'aixeco, a partir de les nou. Teòricament, intento plegar cap a les cinc de la tarda, però sempre acabo allargant la jornada. També aprofito les hores lliures per caminar i fer exercici per compensar tantes hores quiet.

El 30 de abril complirà els 64 anys. Un escriptor té edat de jubilació?
No, seguiré escrivint fins que el cos i el cap aguantin. Molta gent vol jubilar-se per fer les coses que ara no pot fer. En el meu cas, la feina que voldria fer un cop jubilat, ja l'estic fent ara. Per tant, no tinc cap pressa.

Hi alguna cosa en aquesta vida que encara li manqui per aconseguir?
La independència de Catalunya. És una fita que encara està per fer. La considero important per poder viure feliç i destensat.

Com li agradaria ser recordat d'aquí a 100 anys?
Només vull que els llibres que jo escric puguin continuar interpel·lant la gent. Si una obra no resisteix el pas del temps, és que era d'un moment i prou. Com a escriptor, és fantàstic si aconsegueixes fer un treball que és "per sempre".

Foto: Jaume Cabré, a l'estudi de la seva casa de Matadepera - Josep Cano

0
0
0
s2sdefault