Sóc mare d’un nen i d’una nena que són alumnes de l’Escola Els Aigüerols.
Com a tots els infants, els agrada que el seu pare i la seva mare els expliquin contes. Malauradament, moltes de les estones que hauríem d’estar llegint-los històries plenes de fantasia, els hem de narrar la crua realitat: els hem d’explicar que, si el govern de la Generalitat no rectifica la seva postura, els germans petits no escolaritzats encara dels seus companys de classe no podran estudiar a l’ESCOLA ELS AIGÜEROLS; que els seus amics hauran de canviar de centre per anar junts amb el seus germanets; que si el govern de la Generalitat continua actuant només per motius econòmics, sense tenir en compte la realitat demogràfica de Santa Perpètua, les aules de les escoles del municipi tornaran a les ràtios dels anys 60, en detriment de la qualitat educativa que es mereixen els nostres infants.
Els meus fills em plantegen infinitat de perquès que són més propis de converses d’adults que d’infants. I, de vegades, davant d’aquells ulls que t’interroguen amb tanta intensitat, em quedo sense respostes.
Demano que entre tots, famílies, mestres, ajuntament, partits polítics, teixit associatiu, veïns i veïnes, dibuixem un final feliç per a aquest conte. Encara hi som a temps d’escriure’l.
Isabel
Román (Can Folguera) 17 d’octubre de 2013
