Només aquells que han dedicat la seva vida a l'associacionisme o al voluntariat saben de què parlem; els que no ho han fet no entendran res. Quan dediques tant i tant temps a defensar un projecte, sense ànim de lucre, és normal sentir-s'hi enganxat. I acomiadar-te'n és ben feixuc. És el que ens ha passat a nosaltres amb els 8 anys de militància a Tercera Via, l'associació de músics més potent del país – n'estem segurs que ho és-. Un projecte que va néixer per defensar els drets dels músics i donar oportunitat a artistes emergents i que s'ha convertit en l'autèntica cantera del país.
Després de 8 anys de deixar-nos-hi suor, temps, salut I il·lusions, amb desenganys, triomfs i esforços per defensar el que encara creiem que és vital per la nostra cultura, ha arribat l'hora de dir adéu definitivament. Ens hauria agradat que fos un fins després, però en un projecte com Tercera Via s'hi ha d'estar al 120% o no s'hi està. Degut a raons personals i professionals no podem seguir col·laborant de forma activa i constructiva, així que hem decidit deixar l'associació i també CAM Bernades.
No volíem marxar sense donar les gràcies a tots els que han fet possible aquest projecte. No oblidem la bona feina dels companys de l'associació en cadascun dels grups que han crescut dins l'entitat, tan en els que s'han convertit en un referent musical com en els que han desaparegut. El cas de Txarango n'és l'exemple d'èxit més clar i és també un dels principals motius pels que diem adéu: creiem que en aquest moment dolç podem acomiadar-nos encara amb més orgull.
Quan veus que has estat partícep d'una revolució en una petita part del món te'n vas a dormir feliç. Va ser tota una revolució que un grup de joves decidís organitzar-se per donar suport a la música emergent, que fóssim els primers a penjar la música gratuïta a Internet o que creéssim el fesTOUR, un festival itinerant i gratuït que durava tota la nit.
Tot això queda ara en el record, que explicarem als que venen darrere. La cultura i la música necessiten de gent que hi cregui i que no n'esperi res més que veure complir el seus somnis. Perquè somiar no és cap delicte.
Sílvia Pagès i Albert Ferré (La Florida) 7 d'octubre de 2013
