Publicació Municipal · Edició Digital

El dimarts 18 d'octubre l'economista, activista i president de l'entitat cristiana Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, oferirà al Punt Jove la ponència Causes i conseqüències de la crisi i esclat del moviment 15M. La xerrada tindrà lloc a partir de les 20 hores i en ella s'explicaran les causes de la crisi i l'aparició dels moviments socials. En aquesta entrevista, Arcadi Oliveres mostra el seu optimisme per canviar un sistema que creu "està causant molt mal a tot arreu" i la seva sinceritat i contundència en afirmar, per exemple, que "els que governen no s'atreveixen a enfrontar-se amb els que han causat la crisi i estan a les seves ordres". Oliveres parla també dels moviments socials com a una eina de protecció als més indefensos.

Quins seran els trets bàsics de la ponència Causes i conseqüències de la crisi i esclat del moviment 15M?

Tindrà dues parts. En la primera s'explicaran les causes de la crisi i la seva arrel, com s'ha arribat a aquesta situació i perquè és diferent i més forta que les altres crisi que hem tingut. També tractarem el tema de perquè està afectant a tanta gent. En la segona part intentaré presentar diferents tipus d'alternatives per sortir-ne que a mi em semblen que s'han d'aplicar des d'un nivell polític, més globals, des d'un nivell dels mercats financers i des de tota l'estructura econòmica bancària. Un altre punt interessant és el de la responsabilitat que tenen els ciutadans i la col·lectivitat davant d'aquesta crisi. Amb això entrarem en les accions que, per a mi, són pertinents i agradables, com les del anomenat moviment 15M.

De les seves opinions es desprén molt optimisme i sempre destaca que un canvi de sistema és possible.

Sí, perquè és necessari i imprescindible ser positius. Aquest sistema està causant mal a tot arreu. Un mal, per descomptat, al tercer món però també al primer. Els països hem topat amb el màxim de creixement i no podem continuar en aquesta línia. No podem sortir de la crisi amb una continuació del creixement, hem de buscar altres formes.

Com veu vostè el panorama actual a Catalunya?

No gaire bé. Estic molt decebut de les accions que ha dut a terme el nou govern de la Generalitat en tots els sentits. He quedat escandalitzat quan es va fer públic que la Generalitat, per estalviar, retallava la renda mínima d'inserció (PIRMI). Perquè tothom l'entengui: aquesta ajuda és la que reben els que estan a sota de l'escala social i la seva supressió ha suposat un estalvi per al govern català de 55 milions d'euros. Doncs bé, amb l'eliminació de l'Impost de successió, que toca als rics, la Generalitat ha deixat de cobrar 55 milions d'euros. Això és el que no es pot fer. Treure-li als rics impostos i als pobres treure'ls-hi ajudes. A més, la cooperació al desenvolupament ha tingut una retallada fortíssima. Per tot això, penso que el moment no és massa bo, i encara hauríem d'afegir problemes que són molt importants per a la societat com la disminució de mestres a les escoles públiques o les retallades en sanitat.

És aquest el camí que han de seguir les administracions públiques per sortir de la crisi?

Crec que s'han de buscar altres solucions que no tendeixin a això que està fent la Generalitat, que és horrorós: intentar privatitzar tot un seguit de serveis públics que impediria l'accés als mateixos de totes les capes socials. Crec que això de tancar ambulatoris o tancar-los a la nit és l'últim que s'ha de fer. I retallar a educació és jugar amb el futur.

A Santa Perpètua estem vivint de prop les retallades amb la supressió del servei d'urgències nocturnes o la disminució de les subvencions per a les escoles bressol i de música. Què és pot fer des de el carrer?

Prendre consciència del que està passant. És vital que tinguem una bona informació i posaré un exemple: els ciutadans han d'estar molt mal informats, quan donen la seva confiança en unes eleccions a un senyor com Garcia Albiol (alcalde de Badalona) amb un discurs fàcil, demagògic i xenòfob. Els ciutadans o estem molt atontats o estem desinformats. Si volem canviar les coses, el que s'ha de fer és pedagogia. En aquest sentit, el moviment famós del 15M està fent tota la pedagogia possible i comencen a caminar per un bon camí. A partir d'aquí, és vital l'associacionisme i, una vegada es fixen objectius, començar a pressionar. Així es poden aconseguir moltes coses.

Cap a on han de dirigir la seva acció moviments com el del 15M o Indignats?

Segons la meva opinió, la principal i fonamental feina d'aquests moviments ha de ser fer pedagogia i preparar la gent, tot informant-la i assabentant-la del que és escandalós. Si coneixen la realitat, es generarà una protesta que el moviment ha de conduir. En una primera etapa d'acció i reivindicació és on tenen la seva raó de ser moviments com el del 15M.

Hi ha veus que diuen que aquests moviments socials han de donar un pas més i imposar-se a la vida política.

No ho crec. Penso que no s'ha de convertir en un partit polític ni en res que s'assembli perquè a l'endemà seria igual que tots els altres. El moviment 15M ha de ser suficient com per generar una protesta i protegir els més indefensos. Un exemple el tenim amb els desnonaments i l'ajuda que presten aquests grups a les persones afectades. L'acció dels moviments socials ha de ser el de la protesta i reivindicació. Una bona manera de protestar, per exemple, per la manca de sanitat és davant dels responsables de sanitat però també davant dels laboratoris farmacèutics, que guanyen milionades a base d'encarir la sanitat pública. Per a cada tema hem de buscar un destinatari. Per poder anar més enllà és important la sensibilització, la informació i molta capacitat d'organització.

El conformisme no pot ser una opció.

No. Hem de protestar constantment i castigar amb un vot desfavorable als que no ho han fet bé. Estem a les portes d'unes eleccions generals i molt em temo que seran el PP i PSOE els que acabaran emportant-se les majories, el que significarà que la ciutadania no ha entès res.

És possible que estiguem vivint un canvi en la societat del benestar?

És possible. Actualment estem vivint un desmantellament de l'estat del benestar en tota regla, quan el que hauríem de fer és un canvi totalment a l'inversa. Hi ha recursos suficients per tenir un estat del benestar per a tothom.

I quin és el problema?

Que els diners estan fiscalment mal repartits i les fortunes es queden en mans dels poders financers, de les empreses, que guanyen més que mai. La conseqüència de tot això és que els ciutadans estan patint. Cal invertir els termes. Els que governen tampoc s'atreveixen a enfrontar-se amb els que han generat aquests problemes i estan a les ordres i servei dels que prenen realment les decisions: els mercats. A més, els culpables d'aquesta crisi tampoc han assumit les seves responsabilitats.

El panorama no és millor a Europa.

Crec que Europa no ha de rescatar les monedes sinó deixar-les caure. Hem de deixar que l'euro es trenqui. La moneda única ha estat un desastre i ho dic amb una certa cruesa però mai no s'havia d'haver fet i no és una afirmació que faci ara. L'euro només va a favor dels grans mercats i dels més poderosos. Fa molts anys que faig classes d'economia i mai no he vist un manual que digui que països amb economies discrepants puguin tenir una moneda comuna.

Abandonar l'euro tindria també conseqüències.

I no ens hem d'escandalitzar. Tenir una moneda feble no vol dir anar malament. A Espanya s'ha viscut molts anys amb la pesseta, que era una moneda feblíssima i se'n va sortir. Hi ha una altra proposta, que ja s'està sentint, que és la dotació a Europa de dues monedes: la dels països que en aquests moments poden seguir endavant, com ara Alemanya, Holanda o Bèlgica, i la dels que tenen dificultats, com Grècia, Espanya, Portugal, Irlanda o Itàlia. Potser aleshores ens entendríem millor. Mentre, anirem gastant diners i els mercats financers, a base de cobrar interessos cars, s'aniran lucrant. En definitiva, han de canviar molt les coses.

Foto: Arcadi Oliveres a les portes de la seu de Justícia i Pau / Josep Cano