La cultura de l’esforç. Aixecar-se ben d’hora ben d’hora. La feina ben feta no te fronteres. Són frases o lemes molt ben trobats. De fet, diverses generacions d’aquest país les han tingut en els capçals dels llits. Però potser, volien dir treballa i calla que de la resta ja ens encarreguem nosaltres. Aquesta delegació negligent del nostre poder ciutadà cap a les elits i  oligarquies polítiques ha fet que persones sentides lliures de tot lligam amb l’honestedat i l’honradesa, s’aliessin amb el poder econòmic d’aquí i d’allà. La seva senyera, el capital. La seva pàtria, la butxaca. Si per omplir la butxaca ens hem de vendre el país i la seva gent, doncs es ven. Es disfressa de tractat internacional, de concert, de concessió, de contractació i si cal fem una llei i vestim un discurs solemne o ho fem d’amagatotis o amb una redacció inintel·ligible pròpia dels millors “trileros” de les rambles... On està el diner públic?....ooooh!!! aquí ja no hi és......segueixes? . Entre la Sanitat concertada i la privada contractada se’n van sense rebut ni  control. Es retalla a la pública, es tanquen llits i plantes i les paguem a la privada, perquè ens facin el mateix servei que farien els nostres hospitals infrapressupostats per les tisores públiques.

I els serveis socials, i les prestacions i ajuts a persones amb diversitat funcional. Els subsidis d’atur.....I l’educació d’aquest país. On hi ha possibilitat de negoci i/o de control, allà està el poder a l’ombra per rascar-se la cartera si s’escau. L’educació com tants altres serveis que ha de donar la comunitat no poden ser subjectes d’especulació ni de control segregador. L’educació és un dels recursos comuns més preuats d’un país, i deixar-lo en mans de sectors privats o de gestió privada és desviar esforços i diners cap a interessos privats per poder-se perpetuar en el sistema de manera preponderant. Amb les lleis d’educació espanyola i catalana, el control democràtic que exercia la comunitat educativa en els diferents centres, claustres de mestres, Ampas, Consell Escolar, Ajuntaments, s’esvaeix com en un joc de “trileros”, per una suposada Autonomia de Centre que no és res més que ple poders a l’equip directiu per fer i desfer, a imatge i semblança d’una empresa. Cap control per part dels agents que participen de l’educació i direcció imposada per l’administració. Resultat: menys democràcia participativa, menys control democràtic de les bases, menys decisions consensuades, menys connexió entre l’educació i el seu entorn. És a dir, eliminar els últims reductes de participació ciutadana, i augmentar el control per part de les elits. S’omplen la boca de democràcia mentre et mouen els “cubiletes” davant teu a la vegada que et fan una aclucada d’ulls. Escoles Bressol falsament públiques, ja que les paguem entre totes però només hi podrà anar qui se les pugui pagar. Igualment passa a les Universitats que es privatitzen els Màsters i postgraus. Jo pertanyo a una generació on filles i fills d’obrers van poder anar a les universitats, i curiosament aquestes generacions i les posteriors han anat millorant les seves competències fins al punt de ser expulsats del país per l’alta formació i l’escassa oferta de feina. A partir d’ara, les classes mitjanes s’hauran d’hipotecar novament, fase de control, i les classes mes desfavorides estaran estigmatitzades des de la primària per engruixir una massa salarial barata i empobrida i amb pocs recursos, oportunitats i perspectives de vida. Fase segregadora.

Per tot això és important donar tot el suport i força a la gent que es mobilitza per una educació pública de debò. Acompanyar-nos totes i tots cap a unes altres conquestes de justícia social. Exemples com la ILP d’Educació ens fan il·lusionar i pensar que cal continuar lluitant. Necessitem 50.000 signatures de totes nosaltres perquè la llei entri en consideració en el parlament i es debati. El proper divendres 6 de febrer a les 19:00 i a la biblioteca explicarem en que consisteix aquesta proposta per una nova llei d’educació. I podrem signar.

Salvador Alemany Ayats (Centre Vila) Membre de l’AL de la CUP de Santa Perpètua de Mogoda. 25 de gener de 2015