El Servei Local de Català celebra a Santa Perpètua els seus vint-i-cinc anys. Va iniciar la seva aventura al juliol del 1993 instal·lant-se al municipi a una seu al carrer del Doctor Robert. Aquests 25 anys es tradueixen en milers de persones que han après la llengua, i per extensió una cultura i totes les seves vessants. El Servei de Català treballa per la igualtat d’oportunitats i per apropar la llengua i la cultura a tothom que ho demana. L’Esther està al capdavant del servei i ens explica en aquesta entrevista la importància que té al municipi.

Quina és l’empremta del Servei de Català al municipi al llarg dels seus 25 anys de vida?
Des del Servei de Català de Santa Perpètua s’han fet moltes coses i totes adreçades a la ciutadania. Recordo les receptes de cuina del Mercat Municipal i també les receptes del món; el concurs de cançons amb la Regidoria de Joventut i sobre tot molts cursos, gairebé 400 en aquests 25 anys. Tinc especial estima al programa Voluntariat per la llengua que va començar aquí a Santa Perpètua de Mogoda amb molta força i vitalitat. De fet, la primera trobada de voluntariat que va organitzar el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell es va fer al Castell de Mogoda, així que és tot un referent. M’agrada pensar que el servei també ha deixat una empremta en tota la gent i entitats amb les quals ha treballat. És una veritable satisfacció. 25 anys han donat per moltes coses i, segurament podrien ser moltes més però sempre hi ha la voluntat d’anar sumant, d’anar creixent.

Quin és el sentit del Servei de Català?
El Servei de Català és de Santa Perpètua i ens devem a la localitat on som. Hem d’estar al servei de la població i atenent les seves necessitats, que evidentment no sempre són les mateixes. Ens agrada adaptar-nos als canvis i anar millorant dia a dia. Es veritat que no som un departament municipal, no depenem de l’Ajuntament però sempre hem volgut treballar implicant-nos als diferents equipaments i hem trobat una molt bona resposta.

A què es dedica actualment el Servei de Català?
Tenim com sempre el servei d’assessorament, de consultes lingüístiques. Revisem textos i corregim escrits però evidentment el gruix més gran de feina la tenim amb els cursos i la formació. Amb aquesta voluntat d’adaptació que parlàvem abans, des de fa un temps estem oferint altres tipus de cursos com ara grups de conversa, tallers i cursos de llengua i cultura... Hi ha un nou enfocament i és que tenim ciutadans que venen ja no només a aprendre sinó a ampliar la seva formació o a especialitzar-se o millorar. Incloem també a la nostra carta de serveis programes com el Voluntariat per la llengua, col·laboracions amb la Biblioteca i d’altres aspectes. No ens fa por avançar i si hem d’inventar noves fórmules, endavant.

Com ha evolucionat el perfil d’usuari del Servei de Català?
Ha canviat molt i hi ha hagut èpoques on els interessos dels usuaris han anat canviant. L’any 2000, per exemple, va ser d’arribada de molta immigració i es feien molts cursos i moltes sessions per a immigrants. Amb la crisis econòmica, el tipus d’alumne va canviar i va ser l’allau dels cursos per treure’s la certificació dels nivells B i C. La gent es quedava sense feina i es volia formar per obtenir títols necessaris per trobar feina, per exemple. Ara tornem al perfil d’usuari immigrant del 2000 i tenim en marxa tres cursos de català inicial.

Per què cal conèixer  el català?
Per una part, si tenen fills és important que sàpiguen el català per ajudar-los durant la seva escolarització i també és important per trobar feina. Hi ha qui arriba a Catalunya i també sent la necessitat de conèixer la llengua d’origen d’on s’instal·la. Tot plegats són motius de sobra per aprendre el català. El català és la nostra llengua pròpia per tant és important conèixer-la i fomentar-la.

Quina funció social té el Servei de Català?
Atendre la gent en les seves necessitats, formar-los i, fins i tot, acollir-los en aquests primers cursos inicials. No només ensenyem el català sinó que també donem a conèixer l’entorn més proper. Visitem equipaments i serveis amb la finalitat d’apropar l’entorn.

I la llengua per conèixer la cultura?
Una necessitat. Pots ensenyar només llengua però no és això el que nosaltres volem. La llengua va lligada a la cultura, a les festes, els costums i a les tradicions.

Què és el millor de treballar en un servei com el de català?
La gent. El contacte amb els diferents col·lectius i les diferents entitats. El Servei de Català m’ha permès estar en contacte amb molta gent i aquesta és molt agraïda.

En quin moment arriba el Servei de Català als seus 25 anys?
En un molt bon moment on les ganes de tirar endavant estan presents. Durant aquests anys s’ha treballat per tal que el servei no decaigués, ha innovat i treballat per a què tingui futur i en aquesta línia volem continuar treballant.

Què podem fer per reivindicar la llengua catalana?
Parlar-la. Parlar el català. El català ha de ser la llengua d’ús i hem de treballar per a què sigui així. Sovint molts alumnes ens diuen que els catalanoparlants canvien al castellà quan noten que els aprenents tenen dificultats però així no fomentem el seu ús. El català ha de ser la llengua del carrer, dels patis de les escoles i mentre sigui així no perdrem mai la nostra llengua.

Què significa per tu el Servei de Català?
Per a mi principalment, des de fa més de 25 any, és la meva feina, una feina que m’agrada perquè em permet treballar amb gent i amb la meva llengua i la meva cultura i crec que tot això m’enriqueix molt com a persona. Ara, si haig d’explicar què és un Servei de Català diria que les mateixes paraules ja ho diuen tot, un servei que treballa per i amb la llengua catalana.

Perfil
Nom i cognom: Esther Paracolls Turigas
Any i lloc de naixement: 1965, Sant Feliu de Codines
Professió: Tècnica en Normalització lingüística

L’Esther és una dona activa i només parlar amb ella mostra aquesta vitalitat i ganes de fer i canviar allò que li agrada, especialment la llengua i la cultura. És tècnica en normalització lingüística al Servei de Català a Santa Perpètua (Granja Soldevila) i, tot i que va estar uns anys fora del municipi, ara ha tornat en un molt bon moment pel servei i just quan aquest celebra els seus 25 anys. Aprofita aquesta entrevista per explicar-nos que li encanta llegir i la literatura i no desaprofita l’ocasió per manifestar que fa anys que vol muntar un curs de literatura al servei. Llença la idea per a aquells que estiguin interessats: “veniu a veure’ns i expliqueu-nos les vostres preferències”. I és que el Servei de català s’adapta a les necessitats del municipi amb l’objectiu d’oferir formació adaptada a cada alumne.

L’Esther és, a més, regidora de Cultura i de Joventut al seu municipi, Sant Feliu de Codines, allà on va néixer i d’on se sent molt orgullosa. Quan té temps lliure no dubte en gaudir-ho amb altres de les seves aficions: el cinema, el teatre, la música i la dansa.

Foto: Esther Paracolls, tècnica del Servei de Català de Santa Perpètua al seu despatx a la Granja Soldevila, on està ubicat el servei / Manel Cuesta