hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

El grup local Tàndem estrena aquest diumenge a les 18.30 h al Teatre del Centre el seu darrer muntatge Losers. Una obra de la Marta Buchaca que interpreten la Gemma Abasolo i l’Oriol Alonso sota la direcció de Vicenç Gurrea. L’estrena coincideix amb la cloenda de la 27a Mostra de Teatre Amateur que organitza l’entitat i que està tenint una molt bona entrada de públic. Tàndem ha optat per una comèdia actual on les capacitats interpretatives de la Gemma i l’Oriol són claus per a l’èxit. El Vicenç està segur que així serà.

De què va l’obra Losers?
Vicenç Gurrea (V.G.): L’obra va de mòbils, d’amor, surten moltes paraulotes perquè són joves molt moderns i sembla que això és normal en la modernitat. És una obra de la Marta Buchaca molt actual, del segle XXI, que tracta una problemàtica actual on s’hi barreja l’amor i amb aquest combinat pot passar qualsevol cosa. Volíem un text que poguéssim preparar ràpid i sense interferir en les persones que estaven fent El somni d’un nit d’estiu. Com que eren dos personatges vam pensar que seria difícil no trobar dos actors per fer-la.

Què és el que més us agrada dels vostres personatges?
Gemma Abasolo (G.A.): La Sandra és una mica locatis. És una noia impulsiva amb punts d’adolescent, una mica cabra, una mica boja.
Oriol Alonso (O.A.): M’agrada que no té massa clar el seu futur i busca l’equilibri mental amb altres persones i sobretot amb la Sandra.

És una comèdia que s’ha fet per altres actors professionals de renom, no us fa una mica de respecte?
O.A.: Cap dels tres hem vist l’obra o sigui que hem fet una cosa nova totalment que ni tan sols ha vist l’autora. De fet, el Vicenç ni es mira les acotacions.
G.A.: Quan treballes un text no vols veure què han fet els altres per fer la teva interpretació i construcció del personatge sense condicionants.
V.G.: Com a director jo busco obres que no hagi vist tampoc perquè no m’agrada tenir una referència anterior. Aquesta obra és un gran repte interpretatiu. En primer lloc, perquè són només dos actors, no tenen res que els pugui ajudar com música, efectes especials o canvis de decorats. Només hi ha dos decorats diferents per a cada part de l’obra. Tota la salsa l’han de posar ells dos en 90 minuts i crec que estem fent una bona feina.
Què és el que us ha costat més de captar dels personatges perquè vosaltres dos no sou Losers ni professional ni personalment?
G.A.: A mi em costa més el punt abstracte que la Sandra té perquè tots en algun moment ens hem sentit Losers. M’és més difícil el punt extravagant que té ella. Aquesta obra no té ciència ficció. Són situacions reals que ens poden passar a tots.
O.A.: Tots ens hem sentit losers en algun moment i segur que el públic en alguna escena, que no avançarem, se sentirà identificat com a loser. Es veurà reflectit en un moment o altre de l’obra pensant sí, a mi també m’ha passat això.

Tàndem té intenció de portar aquesta obra a concursos de teatre amateur?
V.G.: Sí. I tant que mirarem de portar-la a concursos. És molta feina per fer una única funció. Pensa que estem treballant en aquesta obra des de fa mesos. A partir de l’estiu en la construcció dels personatges i més a fons a partir del novembre amb les aturades del Passatge del Terror i Els Pastorets.

Aquesta obra, Losers, posarà el punt final a la 27a Mostra de teatre amateur de Tàndem. Com ha anat aquesta edició?
O.A.: Les dues primeres representacions van anar molt bé de públic, doblant l’assistència de les dar­reres edicions i hem anat mantenint una mitjana de públic molt bona. Estem molt contents.
V.G.: L’assistència ha estat molt bona. Ha costat molts anys però ha arribat el moment que la gent de Santa Perpètua que li agrada el teatre ja té en compte la nostra Mostra i animem als qui no ens coneguin que s’hi deixin caure.
G.A.: En aquesta darrera sessió de la Mostra sempre hi ha bona assistència perquè es lliura el Premi Espectador i fem venir representants de cada companyia participant. I això és més pressió per a nosaltres en aquesta estrena perquè part del públic és crític teatral.

Tàndem és una entitat històrica que està evolucionant com, per exemple, en aquests Pastorets on s’ha donat pas a molta gent jove i infants i alguns membres han deixat de fer papers. Hi ha futur artístic a Santa Perpètua?
V.G.: Sempre n’hi ha de futur artístic. Hi ha nens i nenes que amb sis anys ja veus que despunten. La prova és que Tàndem d’aquí tres anys farem 50 anys i mai ha deixat de sortir gent. Jo sóc el més antic de l’entitat però sempre s’ha refrescat i els actors i les actrius han sortit principalment d’Els Pastorets.

La Gemma treballa a Ràdio Santa Perpètua i l’Oriol n’és col·laborador del seu programa i ara parella al teatre. En les vostres dues facetes diríeu que la ràdio és una mica fer teatre?
O.A.: És diferent la ràdio del teatre. A la ràdio la Gemma és la cap i al teatre ho sóc jo (riuen). És diferent, a la ràdio la meva secció dura un temps curt i vens a passar-ho bé, al teatre també, però per preparar aquesta obra la concentració i la comunicació ha de ser constant durant els 90 minuts.
G.A.: Jo crec que a la ràdio també fem teatre. Són uns altres papers, però fem teatre. La ràdio ens ha fet conèixer-nos més i potser fer aquesta obra més fàcil, perquè com més coneixes l’altra persona millor t’ho passes. Al final fer teatre és això, per patir em quedo a casa. Si en comptes de l’Oriol tingués una altra persona que no em motivés no l’hagués fet. Amb l’Oriol sabia que m’ho passaria bé i també perquè m’ho va proposar el Vicenç que per a mi és un gran director. A mi m’agrada molt perquè cada cop em sorprèn i perquè he gaudit molt sempre que m’ha dirigit.

Tàndem té 47 anys i Ràdio Santa Perpètua n’acaba de fer 29. Compartim personal, però per quan una producció de Tàndem a l’emissora municipal?
V.G.: Aquesta pregunta ens l’hem feta, ens l’han fet contínuament i mai l’hem arribat a materialitzar.
G.A.: Losers podria convertir-se en una ràdio novel·la perquè no callem.
V.G.: Perfectament. A més és que no necessites decorats ni llum ni vestuari, només el llibret damunt la taula i saber expressar el que diu el text.

Us agafem la paraula i esperem poder gaudir d’una ràdio novel·la de Tàndem a Ràdio Santa Perpètua properament.

 

De perfil

Nom i cognom: Vicenç Gurrea Lapuente / Gemma Abasolo i Jansana / Oriol Alonso Ortiz
Any i lloc de naixement: 1948, Barcelona / Santa Perpètua / 1993, Barcelona
Professió: Joier / Comunicadora / Tècnic audiovisual

El Vicenç va començar a fer teatre de molt petit com a dimoni a Els Pastorets, tot i que havia fet coses a l’escola. Amb 15 o 16 anys enmig dels assajos el director va plegar i va començar la seva trajectòria com a director amateur. El que més li agrada del teatre és que et pots posar a la pell de personatges que mai somiaries ser i la convivència i la creació. Recorda amb especial estima l’obra Angoixa, guanyadora del concurs de teatre amateur del Vallès.
La Gemma va començar en el món del teatre el 1993 gràcies a un paperet que deia que Tàndem buscava gent per fer el Màgic d’Oz. Des d’aleshores ha participat en més d’una vintena d’espectacles, ha obtingut una desena de premis i no ha deixat de formar-se en interpretació. El que més li agrada és que et permet ser qui vulguis.
L’Oriol va començar a fer teatre a l’escola perquè els pares el van apuntar sense que ell tingués ganes i fins ara no ha deixat de fer-ne. El personatge que més li ha agradat fer va ser el Chistopher Wren de La ratera. Era un jove una mica boig i s’ho passava molt bé fent-ho i fins i tot va arribar a guanyar un premi

 

Foto: La Gemma Abasolo, l’Oriol Alonso i el Vicenç Gurrea al pati de butaques que esperen omplir aquest diumenge amb l’estrena de l’obra Losers / Txema Gerardo

 

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

“La Santa Moguda vol omplir d'activitat la Festa Major d'Hivern i aportar un toc reivindicatiu”
“La Santa Moguda vol omplir d'activitat la Festa Major d'Hivern i aportar un toc reivindicatiu”

El parc Municipal i el CAM Bernades acolliran el dia 5 de març una nova edició de la Santa Moguda. [ ... ]

“La lactància materna és un intercanvi en el qual és difícil saber qui dóna i qui rep”
“La lactància materna és un intercanvi en el qual és difícil saber qui dóna i qui rep”

Al mes de març, farà vuit anys que el grup de suport a l'alletament matern de l'associació MAMAS [ ... ]

“Poder anar a la biblioteca i triar entre un centenar de sèries és espectacular”
“Poder anar a la biblioteca i triar entre un centenar de sèries és espectacular”

Les sèries com a catalitzadores és el títol de la conferència que Toni de la Torre realitzarà a [ ... ]