Parlar amb la Tanit Piñera i el Zacharias Vamvakousis és descobrir aquelles persones que es mouen per fer el món una mica millor. Ells, com a músics, treballen per portar la música a tothom, independentment de les seves capacitats. Són la nova incoporació de mestres de l’Escola Municipal de Música i Dansa i amplien l’oferta musical a persones amb dificultats motrius importants o altre tipus de malaltia o discapacitat gràcies a la musicoteràpia i l’Eye Harp, un instrument digital i accessible. En aquesta entrevista parlen dels beneficis de la música, de per què van decidir dedicar-se a treballar la inclusió en les escoles de música i dels reptes en aquest sentit.

Sou la darrera incorporació de mestres a l’Escola de Música i Dansa, com us sentiu?
Tanit Piñera (T.P): Entusiasmada per formar part d’un projecte tant innovador i pioner. L’Escola Municipal de Música de Santa Perpètua està fent una bona feina en democratitzar la música i oferir-la a tothom.
Zacharias Vamvakousis (Z.V.): Em sento privilegiat de tenir l’oportunitat de donar classes d’Eye Harp en aquesta escola. L’Eye Harp és el primer instrument digital que permet tocar música amb els ulls i comptar amb un alumne, que a més és un nen meravellós, és un regal per a mi. Que una persona amb dificultats motrius importants pugui formar part d’una escola de música i tocar l’Eye Harp com un instrument més és gairebé un somni que cal anar estenent.

Heu portat programes formatius diferents però ambdós tenen un denominador comú, democratitzar la música i oferir-la a persones amb discapacitats físiques importants i/o amb malalties. Per què la música és tan important per aquests col·lectius?
T.P.: Des de la musicoteràpia entenem la música, no només com a finalitat d’aprendre-la, sinó com a una eina de millora de la vida de les persones. La música et permet descobrir emocions, fer treballs motrius amb els instruments, millorar la mobilitat de l’alumne, treballar la memòria... la música com a teràpia és un instrument per a tothom, sense limitacions.

Què té la música que la fa tan poderosa?
Z.V.: Si contesto des d’una visió acadèmica podria dir que hi ha molts estudis que mostren els avantatges que comporta aprendre a tocar un instrument musical. El cervell desenvolupa aspectes com la concentració, la intel·ligència emocional, la memòria i potencia capacitats motrius, però com a músic la resposta és una altra.

Quina?
Z.V.: La música et fa gaudir de la vida i oferir la possibilitat que tothom, independentment de les seves capacitats, pugui fer música i gaudir-ne és una meravella.

Zacharias, ets professor d’Eye Harp però també n’ets el creador. En quin moment et planteges investigar i crear aquest instrument?
Z.V.: Fa nou anys un amic meu músic va tenir un accident amb la moto i no sabíem si tornaria a moure els braços. Va ser un xoc pensar que no podria tornar a fer música, així, d’un dia per l’altre... Aquest pensament em va portar a Barcelona l’any 2010, a fer un màster de tecnologia musical i amb l’objectiu de dissenyar un instrument accessible a persones amb dificultats motrius importants. Des d’aquell any treballem per millorar l’Eye Harp i oferir-lo gratuïtament a tothom.

Tot un exemple de que esforçant-nos podem aconseguir el que ens proposem...
Z.V.: Estic feliç veient que, tot i que encara son poques les persones que toquen l’Eye Harp, hi ha nens i adults que estan contents fent música amb l’instrument que he creat. A l’hora sento molta responsabilitat i penso que calen més esforços per tal que l’Eye Harp tingui més impacte. També calen més Eye Harp que permetin adaptar-se a les necessitats de tots els usuaris.

Com és una classe d’Eye Harp amb tu?
Z.V.: No és molt diferent d’una classe normal amb qualsevol altre instrument. Comencem amb exercicis de ritme i, per ara, seguim amb cançons fàcils. El primer any, l’objectiu és guanyar-se a l’alumne i no perdre’l amb classes avorrides, difícils o tècniques.

Ho estàs aconseguint?
Z.V.: Jo veig el meu alumne feliç. Quan fem les classes, no tenim la necessitat de parlar perquè fem servir la música per comunicar-nos. Ell, a més, només parla a través de l’ordinador. Ens comuniquem més per mail i sento que està content i que gaudeix de les classes. Surt content, tranquil i feliç. És l’objectiu.

Tanit, dinamitzes la musicoteràpia. Quan deixa de ser una classe de música per esdevenir teràpia?
T.P.: És difícil veure quan acaba una cosa i comença l’altre però es fa musicoteràpia quan hi ha una indicació terapèutica o patologia.

Què li passa al nostre cervell quan escolta música?
T.P.: Té un impacte emocional molt gran i suposo que tots ho hem viscut allò d’escoltar una cançó i que se’ns remogui tot. Amb un dels alumnes de l’escola, amb alzheimer, treballem, per exemple, cançons de quan era jove i això, suposo, li provoca felicitat i records de temps passats. Trobo que està feliç i se sent molt bé.

Com és una classe de musicoteràpia amb tu?
T.P.: Depèn de l’alumne. No és el mateix treballar amb gent gran que amb nens petits però focalitzem bastant la classe tenint en compte com es troba en el moment d’arribar: si està content, trist, cansat... Amb un usuari malalt d’alzheimer treballem la relaxació bucal, la fonació i després fem patrons rítmics d’imitació per tal de treballar la memòria.

Quins són els perfils més apropiats per a la musicoteràpia?
T.P.: L’àmbit de la musicoteràpia és ampli i inclou persones embarassades, nadons prematurs, nens amb problemes d’atenció, malalts terminals, persones amb movilitat reduïda, gent gran...

A part de la democratització de la música, el treball inclou també la integració?
T.P.: Aquesta és la idea. Els alumnes estan físicament integrats a l’escola perquè venen a aquestes instal·lacions però la idea és integrar-los als grups i a l’activitat de l’escola. És un aspecte que cal continuar treballant.
Z.V.: La integració és importantíssima perquè ajuda a la socialització amb altres persones.

Coneixeu altres experiències d’escoles que hagin integrat a la seva oferta aquest tipus de projectes?
T.P.: Pel que fa a la musicoteràpia integrada en el marc d’una escola pública de música hi ha poques experiències. Es donen més en l’àmbit hospitalari.
La música és també una teràpia per vosaltres?
T.P.: Totalment. Vaig aparcar la meva professió per dedicar-me a la música, m’omple i reverteix en el meu benestar i plenitud.

I a tu, Zacharias?
Z.V.: Imagina’t la teràpia de veure que allò que fas provoca felicitat a les persones... això em fa sentir útil, feliç i, per això naixem, no? Trobo que tenim el poder de canviar les coses i de canviar a la gent. Veure com l’Eye Harp era un repte per a mí i que ara és una realitat em fa pensar que si persegueixes els teus somnis pots fer-los realitat. Aquesta experiència m’ha donat forces per creure que allò que no ens agrada de la nostra societat podem canviar-ho. Tenim eines per fer-ho, només hem de creure’ns-ho. 

 

De Perfil

Nom: Tanit Piñera / Zacharias Vamvakousis
Any i lloc de naixement: 1982, Barcelona / 1983, Atenes
Professió: Musicoterapeuta / Músic

El Zacharias Vamvakousis va arribar a Barcelona d’Atenes al 2010 amb un objectiu clar: crear un instrument accessible que permetés a persones amb mobilitat reduïda la pràctica musical. I ho va fer. Poc després naixia l’Eye Harp, un programa informàtic lliure que permet fer música amb la mirada. Treballa com a investigador a la UPF i és mestre d’acordió i d’Eye Harp. Li encanta la música tradicional i és de les persones que, si té un somni es llença per aconseguir-lo. La vida de la Tanit Piñera sempre ha estat molt lligada a la música i al piano. Va decidir dedicar-se a la musicoteràpia en sentir la necessitat de fer alguna cosa pels altres. Per a ella, també és teràpia. A part de la música, una de les seves aficions és viatjar, especialment a llocs diferents al seu entorn quotidià i cultural. Si mira al futur, es veu dedicant més temps a temes socials i ajudant a que la gent que ho necessita sigui més feliç.

Foto: Zacharias Vamvakousis, amb l’Eye Harp, a les mans i Tanit Piñera a una de les aules de l’Escola de Música i Dansa / Xavi Olivé

 

0
0
0
s2sdefault