hola

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 0.00 (0 Votes)

L’Ajuntament de Santa Perpètua ha apostat per incorporar el proper curs a l’Espai de les Arts noves disciplines. Una és el teatre i per aquestes classes comptarà amb la perpetuenca Neus Umbert. És actriu i directora de La Bambalina, escola que va crear l’any 2008. Actualment és membre fundadora de la Cobla Santiga. Els seus inicis al teatre es remunten als Pastorets, amb el grup de teatre local Tàndem i damunt d’un escenari recorda especialment la prova d’accés a l’Institut del Teatre de Barcelona. Creu en una educació integral de les arts i aplaudeix la idea que la Granja, Espai Cultural integri música, dansa i teatre. El proper curs a l’Espai de les Arts hi haurà també les novetats d’Scrap amb Gem­ma Garcia i Iniciació a les Arts en família, amb Iris Garcia.


T’incorporaràs a l’Espai de les Arts el proper curs, com et prens aquest nou repte?
Per a mi és obrir nous horitzons i arribar a més gent. Fins ara el teatre potser no arribava a tothom perquè l’escola està a una determinada zona del municipi. Ara, que s’incorpora a l’Espai de les Arts de la Granja Soldevila és possible que ho faci més gent! A més, s’afegeix a l’oferta que ja es dona de música i dansa de l’Escola de Música i potser a la gent li sembla bé combinar i fer algun ‘pack artístic’ (en to divertit). Parlant seriosament, és molt interessant anar creant i generant noves disciplines i que la gent en pugui fer més d’una! A més, l’expressió dramàtica és una educació molt integral.

Com és una classe de teatre amb Neus Umbert?
La definiria com a molt variada. Després de quinze anys que porto donant classes he agafat molts recursos i no segueixo un sol mestre. A grans trets, les classes comencen sempre amb uns deu minuts de conversa, on els alumnes poden explicar allò que els hi ha passat o que vulguin. És una manera de passar llista activament. Hi ha vegades que els nens no volen explicar res i està bé! Però si ho fan és una manera de deixar anar les seves preocupacions o interessos a l’inici de la classe. Està comprovat que sinó ho fas, tard o d’hora ho treuen i... millor al principi! Per a mi són també eines que em donen per veure com està el grup. Després de la conversa fem una primera mitja hora/tres quarts de jocs d’expressió, de moviment... l’objectiu és treballar en equip i fer cohesió de grup, perquè el teatre en definitiva és un treball d’equip. Es treballa perquè els nens es coneguin entre ells i s’acceptin com són. És una part de la classe molt lúdica. Hi ha també moments de creació amb explicació i interpretació de contes.

Quines històries interpreteu?
Depèn de l’edat. Per als més petits acostumen a ser d’animals perquè connecten molt amb ells però també amb els populars o fins i tot inventats. A partir de Primària ja ens inventem les històries segons els seus interessos.

Què has aprés tu de les classes de teatre que dones?
Que has d’escoltar al grup. Pots tenir una estructura molt clara de com vols que sigui la classe però després ve algú amb alguna cosa que li ha passat i allò ho canvia tot. D’allà es pot estirar el fil i surt una història genial! Jo puc fer propostes però al final manen ells! A més, les classes tenen molt material com ara roba antiga, maletes, cadires, cèrcols i tot això ens permet crear molt!

Què vols transmetre a les teves classes de teatre?
Per a mi, ensenyar teatre és ensenyar a ser persona, que es diu molt ràpid però és molt difícil. Quan fas teatre et poses a la pell de personatges dolents, bons, tímids, valents... i fent això ajudes als infants a viure altres rols. El teatre ensenya empatia que va molt bé per poder gestionar conflictes i per poder ser millor persona en tots els aspectes de la vida.

També hi ha l’aprenentatge més propi del teatre...
Si. Son aquells aprenentatges pels qual la majoria de persones apunta als seus fills. Els que ajuden a desenvolupar les seves habilitats motrius, verbals, l’expressió oral i corporal... Bàsicament el que és més inherent al teatre.

Per allò de perdre la vergonya?
Això és molt divertit perquè molts pares i mares venen i diuen que així els seus fills perden la vergonya perquè són molt tímids però es pot fer teatre i ser molt vergonyós! Pots atrevir-te a pujar a un escenari, fer coses que no faries mai i a la teva vida personal ser molt vergonyós. Però el teatre et pot ajudar a superar algun bloqueig o a obrir-te una miqueta, això sí, sense forçar gens.

Quan eres una nena, què et va aportar a tu el teatre?
Vaig començar al teatre amateur de Santa Perpètua, a Tàndem, i tinc molts bons records! Amb els Pastorets vaig descobrir el teatre i cap als dotze o tretze anys m’hi vaig posar més seriosament. Va ser tot un descobriment! Fer de persona molt dolenta i que a la gent li agradés i a sobre aplaudís, va ser... uau! Estava encantada i feia allò que no podia fer en el dia a dia: cridar, enfadar-me, ser dolent... realment vaig pensar: això mola molt!

Dels escenaris, què recordes amb més intensitat?
El monòleg de les proves d’accés a l’Institut del teatre. Eren només tres minuts però significava una gran fita. Havia passat tot l’estiu assajant i practicant i t’hi jugaves entrar o no a l’escola. Jo havia fet magisteri musical i si no entrava tenia clar que podria fer una altra cosa, però tot i això va ser un dia de molts nervis! A més, era l’última a pujar a l’escenari i el jurat devia estar cansadíssim!

Per curiositat, de què parlava el monòleg?
D’una noia que es presentava a un càsting i estava molt nerviosa!

Que oportú!
Sense saber-ho ho va ser! Li agraeixo al David Selvas (actor de Santa Perpètua) que em va passar el monòleg i va ser fantàstic! Un autèntic Club de la comèdia! Recordo pujar a l’escenari i dir: “hola?” Tothom va començar a riure i per mi allò va ser relaxar-me i deixar que tot fluís! Va anar molt bé!

Has actuat a les principals sales de Barcelona. En quin moment et trobes en la teva carrera professional?
Ara em trobo de tornada! Amb vint-trenta anys tens una energia i unes ganes que ara, que estic als quaranta, han canviat. A més, he estat mare i he fet una aturada voluntària! Veig les coses amb perspectiva i no tinc tantes ganes d’actuar sinó de parar més atenció a la docència i a la direcció. A part d’altres projectes en ment.

Algun projecte de futur?
Algun en ment que té a veure amb el teatre per a tots els públics i amb una nova companyia. Esperem poder presentar algun projecte el proper curs i fer-ho aquí a Santa Perpètua!

Has fet clown, titelles, televisió... on et sents més còmoda?
Amb el clown, claríssimament. És una disciplina que vaig aprendre una mica més tard, quan vaig acabar l’institut del teatre i va ser com, ‘per què no ho he descobert abans?’ La tècnica del clown et dona una llibertat que no tens quan fas teatre de text. És pura improvisació, reconnectar amb l’infant que portes dins

Perfil
Nom: Neus Umbert
Any i lloc de naixement: 1978, Santa Perpètua
Professió: Actriu

La Neus Umbert és una dona d’arts. Llicenciada en Art dramàtic a l’Institut del teatre de Barcelona i diplomada en Educació Musical. Va obrir l’escola de teatre la Bambalina a Santa Perpètua l’any 2008, ubicada al carrer Santa Maria. Al seu currículum destaquen interpretacions al teatre amb obres com Lava de la Companyia Studio Orka; El Lleig de M. von Mayenbourg o El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Ara, reconeix que té altres projectes en ment que passen per la direcció, el teatre de carrer i per a tots els públics. Es mostra contenta de poder donar classes aquest curs a l’Espai de les Arts. Diu que ensenyar teatre és ensenyar a ser persona, “que es diu molt ràpid, però és molt difícil”.
La Neus també està implicada amb entitats locals com la Cobla Santiga, de la qual és membre fundadora i ha format part d’El Refugi, entre d’altres.


Foto: La Neus Umbert és una actriu perpetuenca i oferirà classes de teatre per a infants a l’Espai de les Arts el proper curs escolar / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

“Al llarg dels anys hem anat sumant i, sense menystenir el passat, ara volem multiplicar”
“Al llarg dels anys hem anat sumant i, sense menystenir el passat, ara volem multiplicar”

Els aniversaris se celebren cada any però quan s’arriba a una xifra tan significativa com els cinquanta [ ... ]

“És exponencial: tu ajudes una mare i ella és capaç d'ajudar-ne a d'altres...”
“És exponencial: tu ajudes una mare i ella és capaç d'ajudar-ne a d'altres...”

Sostenint la lactància materna units és el lema de la Setmana Mundial de la Lactància Materna que [ ... ]

“Fer de persona molt dolenta i que a la gent li agradés i a sobre aplaudís, va ser... uau!”
“Fer de persona molt dolenta i que a la gent li agradés i a sobre aplaudís, va ser... uau!”

L’Ajuntament de Santa Perpètua ha apostat per incorporar el proper curs a l’Espai de les Arts noves [ ... ]