Núria Salamé és la presidenta de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí (ACAPS), coneguda majoritàriament per al projecte Vacances en Pau de colònies d’infants sahrauís que viuen als campaments d’Algèria. Salamé va participar al mes de març en el programa Objectiu Refugiats Sàhara 2016, que organitza la Regidoria de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Santa Perpètua, amb una xerrada sobre el rol de la dona en la societat sahrauí. Després de 40 anys seguint el conflicte del poble sahrauí, no perd l’esperança que algun dia arribi una solució, tot i que sap que serà difícil. 

Què és ACAPS i quantes entitats engloba?
ACAPS era una entitat que anava desenvolupant entitats arreu de municipis de Catalunya. Per temes fiscals, s’ha considerat que és millor que hi hagi una federació i cada entitat funciona independentment. Hi ha unes 28 entitats federades. Cadascuna treballa en el seu habitat perquè no es treballa igual a una localitat petita que en una gran ciutat.

Quins són els objectius i funcions?
Hi ha entitats com Girona, Anoia o Vilafranca que per si soles tenen projectes potents. Des de la Federació ACAPS, intentem fer projectes broncals als quals es pugin afegir les entitats federades. Per exemple, tenim un projecte de microcrèdits per a dones. També el projecte estrella, que ha estat el de Tarbies (que significa guarderies), que consisteix a assegurar un àpat diari als infants de 2 a 6 anys que van a les guarderies. Aquest projecte és molt important per diversos motius. Primer, perquè els infants agafen hàbits i mengen, tot i que a vegades és un grapat de dàtils i un tros de pa; segon perquè es fa un treball de formació amb les mares, sobretot amb les joves; i tercer i molt important perquè s’ha assegurat que, quan els metges viatgen fins als campaments per vacunes o fer campanyes, els infants estan localitzables. Buscar-los al mig del desert és impossible.

La faceta més identificable és el programa de colònies d’estiu per als infants refugiats sahrauís...
Les Vacances en Pau són un projecte molt important pel sol fet que els nens surten i tenen amistat amb altres infants d’altres cultures. Es creen uns lligams entre les famílies catalanes i les sahrauís i perquè és una lliçó de vida per a tots nosaltres. Vas als campaments pensant que som els reis del mambo i quan ets allà et sents tant petit veient com saben donar tot quan no tenen res, compartir tot. Des d’ACAPS, s’intenta que les famílies participants coneguin que aquests nens i nenes sahrauís són fills d’un èxode. La majoria tenen família a la zona ocupada a la qual no veuen ni saben res d’ella. Familiars que poden ser retinguts, torturats o morts perquè això està passant a la zona ocupada. Vacances en Pau suposa entrar a conèixer un conflicte que està censurat. Quan es parla de murs que s’aixequen, ningú parla del mur del Sàhara, que està minat. Com diuen els sahrauís: Marruecos culpable España responsable.

Aquest any, quina previsió hi ha de participants per a les colònies de Vacances en Pau?
Aquest any si s’aconsegueix 500 o 550 infants sahrauís seria un èxit. A Espanya s’organitza segons comunitat autònoma. No hi ha cap tria són nens i nenes de 7 a 12 anys. Durant anys havien estat infants que treien bones notes però ara s’ha decidit que tots tinguin l’oportunitat. El primer any van a Itàlia, tal com es va fer aquí el primer any, en albergs juvenils i famílies acollidores els recullen els caps de setmana. A França, també han començat a participar-hi.

A Santa Perpètua fa 20 anys que es participa, 19 anys organitzades per SPSolidària, és habitual aquesta llarga relació?
Sí. Els que compartim som els que menys tenim. I les entitats que es van afegir continuen com SPSolidària, és habitual. L’administració ha de col·laborar i ara que es parla tant de refugiats i de migració que no es parli ni se’ls incorpori a les campanyes ens dol molt.

Quin missatge es pot llençar per sensibilitzar les famílies i que participin a les colònies?
Tenir un infant sahrauí a casa t’ensenya moltes coses, aprendràs, compartiràs. És molt important que els nostres fills sàpiguen que hi ha altres mons, que molts nens són feliços tenint un pal i una roda per jugar. No us penseu que desconeixen que hi ha altres coses, ells també demanen mòbils perquè els veuen quan anem als campaments i pensen que és divertit.

Visita sovint els campaments. Quina és la situació actual?
Vaig estar per al 27 de febrer, que es feien els actes del 40è aniversari de l’exili forçat del poble sahrauí. Els actes es van celebrar al campament de Dajla, que és el que pitjor ha quedat després de les tempestes de l’octubre de 2015. És una imatge desoladora. Les escoles estan ubicades a tendes d’UNICEF i hi ha famílies vivint amb haimes de l’ACNUR. He pogut veure com les famílies tornen a aixecar les seves cases amb adob. Són gent molt acostumada a patir. El més preocupant per a les persones que som pacifistes és que els joves tenen molt present tornar a les armes. Ens preocupa però ho entens. Aquest cop és la primera vegada que hi ha verd, vegetació a la zona alliberada i els pastors de camells s’han desplaçat per alimentar les bèsties. Estant allà, un camell es va escapar i el pastor va anar a buscar-lo i els militars de l’altra zona el van matar i rematar. Torna a ser una violació de l’alto al foc. Els joves van fer recollida de firmes per reclamar aquesta vulneració. El 4 i 5 de març, el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va viatjar i el Marroc ni el va deixar entrar perquè hi havia anat a veure els sahrauís. Ens hem de plantejar perquè serveix l’ONU.

Tenen alguna versemblança els campaments de refugiats sahrauís amb els que s’han establert a Europa amb la darrera arribada masiva de refugiats?
No és la tràgica imatge dels campaments actuals de refugiats a Europa perquè després de 40 anys estan organitzats i bé que han fet. Però cada quinze dies les dones van a l’ACNUR, que els reparteix farina, arriben cisternes d’aigua que nosaltres no podem beure. Ells això que viuen ara els que arriben a Europa ho van viure en el seu èxode. Ara tenen dispensaris, escoles, casa de la dona. La Universitat de Girona amb els degans van anar fa poc a veure quins projectes els podia interessar i es van sorprendre perquè esperaven que els hi demanessin beques i el que els van demanar és que reconstruissin la seva història perquè els infants dels campaments no perdin la seva identitat. Chapeau!

Després de 40 anys de conflicte quin és el posicionament dels diferents governs: espanyols, català, Parlament europeu, ONU?
No se quin poder té el Marroc, però comença a sortir-li alguna cosa malament. A Suïssa, una gran cadena de supermercat fa boicot als productes marroquins. El Tribunal de la Haia ha tornat a dir-li que ha de respectar les aigues de l’Atlàntic que li corresponen al Sàhara Occidental; el Regne Unit està trencant relacions. La violació constant dels Drets Humans que fa el Marroc no té cap argument favorable per a la seva justificació.
Per primera vegada, Catalunya han mogut fitxa, el Parlament ha aprovat per majoria una moció a favor del poble sahrauí i insta a les diverses administracions i entitats a ajudar els campaments de refugiats.

El conflicte sahrauí tindrà solució?
Tenim aquesta esperança. Si ells la mantenen, perquè no nosaltres. Difícil. El més destacat és que els joves mantenen l’esperança. Vist des d’aquí, és molt difícil entendre com és possible que estem defensant el dret a decidir i no fem res per reclamar aquest mateix dret per a un poble que fa 40 anys espera poder fer ho.

Foto: Núria Salamé, al pati del Centre Cívic El Vapor, equipament on va donar una xerrada dins del programa municipal Objectiu Refugiats Sàhara 2016 / Josep Cano