L’Associació Espiral Catalunya a Santa Perpètua porta deu anys integrada al municipi, treballant de valent per a la defensa dels drets dels nens i les nenes amb Trastorns de l’Espectre Autista i generalitzat del desenvolupament. Ara ha endegat una iniciativa, que compta amb el suport de l’Ajuntament i de l’Obra Social de la Caixa, per a la instal·lació de pictogrames identificatius d’establiments comercials i equipaments municipals. Ja n’han repartit 30 i preveu lliurar aquests dies una vintena més. Els adhesius ajudaran a infants amb autisme, discapacitats i gent gran a associar cada comerç amb la seva activitat, millorant la seva integració i eliminant la barrera del llenguatge. En aquesta entrevista, parlem amb Maribel Medina i Encarna Bautista, presidenta i tresorera de l’entitat, respectivament.

A Santa Perpètua heu endegat una campanya per a la instal·lació de pictogrames a les portes d’establiments comercials i equipaments municipals. Amb quin objectiu?

Maribel Medina (M.M.): Amb l’objectiu d’ajudar les persones amb autisme i especialment els nens i les nenes però també persones amb discapacitats i altres trastorns associats a l’edat o la memòria. Amb la instal·lació d’aquests pictogrames, també volem facilitar la comprensió de les seves activitats quotidianes i identificar amb claredat l’entrada a aquests espais. És una manera d’eliminar la barrera de l’idioma com a identificador de un lloc.

La iniciativa és pionera a Catalunya, però hi ha una experiència a Navarra. Per què a Santa Perpètua?

M.M.: Espiral Santa Perpètua va rebre la proposta d’una entitat de Navarra que treballa també amb nens autistes. Ells, amb la col·laboració de Kukuxumuxu i el portal aragonès de la comunitat augmentativa i alternativa Arassac, van posar en marxa aquest projecte de pictogrames i, com que la seva experiència havia estat molt bona, van traslladar-nos-el. De seguida vam posar-nos a treballar i vam contactar amb Serveis Socials de l’Ajuntament, que van rebre la idea amb molt d’optimisme.

Què té d’especial la campanya?

Encarna Bautista (E.B.): La proposta de Kukuxumuxu va més enllà del pictograma clàssic per a nens autistes. Els d’aquesta iniciativa són pictogrames que fan servir persones dibuixades que, amb la seva instal·lació a les botigues i equipaments, canvien la vida als nens i les nenes amb autisme i també a altres col·lectius com el de discapacitats i gent gran.

Ja heu informat d’aquesta iniciativa als col·lectius beneficiaris. Què n’opinen?

M.M.: Estan molt contents perquè serà molt positiu per a ells. Els ajudarà a identificar els establiments i, a més, sensibilitzarà cap a l’autisme. Al final una cosa senzilla pot millorar molt el dia a dia de les persones...
E.B.: Sí, perquè, per exemple, una persona quan perd la memòria treballa molt amb pictogrames i dibuixos i, per a ells, poder comptar amb pictogrames en el seu dia a dia els dóna més opcions per tal que aquest sigui més normal.

Quants pictogrames preveieu repartir?

E.B.: Volem veure-ho arreu. A tots aquells llocs que poguem instal·lar-los. És un simple adhesiu i qualsevol comerç, que ja ha rebut una carta informativa, pot contactar amb nosaltres i demanar-nos-el. Tenim tres-cents adhesius, 58 diferents gràcies a col·laboració de l’Ajuntament de Santa Perpètua i a l’Obra Social de la Caixa, i sabem que podem accedir a més. Ens agradaria cobrir tot el padró d’establiments comercials que hi ha a Santa Perpètua, uns 700.

Aquesta és una de les iniciatives d’Espiral, però la vostra activitat com a entitat abraça altres accions. Quines són?

M.M.: Som una associació formada per pares i mares que tenim una relació directa amb nens amb diferents trastorns de l’espectre autista com el TGD i el TDAH o trastorns generalitzats del desenvolupament, com cognitius, comunicatius o relacionals. Intentem, amb la nostra experiència, assessorar i, sobretot, escoltar les famílies que vénen demanant informació o ajuda.
E.B.: Aquesta és una de les nostres funcions principals com a entitat. Escoltar molt i acompanyar les famílies en un camí difícil.

Què més fa Espiral a Santa Perpètua?

E.B.: Com explicàvem, donem suport a les famílies, programes d’inclusió a les activitats d’oci, cultura i d’educació, formem a través de professionals a monitors i educadors, fem activitats formatives i de sensibilització.
M.M.:De cara al nou any, volem endegar una nova activitat. Es tracta d’un taller d’Artteràpia perquè sabem que a través de l’art i les manualitats els nens i nenes es transformen, deixen anar la seva ment i els ajuda molt. Paral·lelament, volem programar xerrades amb els pares com a suport familiar. Entenem que serà més fàcil comptar amb les famílies, si els seus fills estan fent una activitat.

Manquen recursos per afrontar els problemes que generen trastorns com el de l’espectre autista i del desenvolupament?

E.B.: Molts. Volem posar en boca de tots la manca de recursos, especialment en educació. Les escoles no tenen els recursos que calen per atendre un grup, normalment nombrós, amb nens amb TGD i TDAH, per exemple. Però sabem que, cada cop més, posen el seu interès a ajudar aquests nens i nenes, i el treball conjunt amb les famílies és importantíssim. Treballar amb desdoblaments i reduir els infants per aula amb trastorns dels que parlem ajudarien a treballar millor. Els pares i les mares cada vegada ens movem més i movem muntanyes. Quan hi ha col·laboració entre escola i família, acostuma a ser més fàcil.

Ens quedem amb què hi ha una creixent conscienciació?

E.B.: Estem guanyant terreny en aquests temes i la constància de les famílies ens porta a l’èxit. Pels fills, es fa tot i nosaltres lluitem per millorar la seva qualitat de vida i sabem que, si la societat avança i treballa plegada en aquest sentit, podem arreglar moltes coses