Montse Valdés és l’artista que presentarà a Santa Perpètua l’exposició principal de la Festa Major d’Estiu. Es tracta de Retrospectiva, del 3 de setembre al 18 d’octubre a l’Espai 1. Valdés, a través de les seves obres, va més enllà de reflectir un simple rostre o personatge per plasmar tot el món interior de les persones, aprofundint en els seus sentiments i emocions més amagades. Tot i néixer a Barcelona i viure a Caldes a l’actualitat, Valdés ha passat la seva infantessa i joventut a Santa Perpètua, d’on s’hi sent. Profunda i amant de l’art, ens explica en aquesta entrevista el perquè de la seva obra i les sensacions que vol transmetre amb ella.

De quina manera t’endinses en el món de la pintura? Sempre t’hi has dedicat?
Des de nena ja dibuixava persones i, especialment, la figura femenina tal com jo la identificava. D’adolescent també feia retrats de les meves amigues i més tard, vivint ja a Barcelona, vaig entrar en contacte amb un escultor que feia uns dibuixos molt a recerca del que jo buscava, de la figura femenina i del cos masculí i em vaig identificar molt amb ell. També vaig adonar-me’n que podia fer de l’art la meva forma de vida, la meva professió.

Et va costar fer el pas?
Tot el procés va ser molt fluid i va arribar en un bon moment. El més difícil de tot aquest recorregut va ser trobar la teva veu: saber què és el que vols transmetre, la cerca de la pròpia tècnica sense ser esclava d’ella, aconseguir que la tècnica estigui al teu servei. Vaig estar 20 anys lluitant molt per tal que allò que sortís a les teles, als quadres fos el que realment jo volia expressar. En el meu cas, sobretot, va ser una lluita intensa perquè sóc una persona exigent.

Aquesta exigència és el que t’ha portat a cercar el que tu mateixa has nomenat ‘el quadre’ com allò perfecte.
Per fer el quadre perfecte has de tenir la tècnica al teu servei i, per descomptat, haver adquirit un domini, en el meu cas el de la figura humana, tant femenina com masculina. Durant els primers quinze, vint anys de la meva carrera aquest va ser un aspecte primordial. Un cop assolit el domini has de buscar una harmonia amb allò que vols expressar per transmetre la teva autèntica veu interior.

Així el quadre perfecte és aquell que expressa el que realment sent l’artista.
Per a mi, sí. Es tracta de passar d’allò abstracte que tens al cap a allò material que et fa sentir haver plasmat els teus sentiments.

Què és allò que distingeix la teva obra de la d’altres artistes?
Sovint m’han dit que és el silenci que transmeten els quadres: el silenci interior, el benestar de l’ànima. Pintar nus és la manera d’expressar simbòlicament l’ànima i per això penso que les meves obres expressen tranquil·litat i pau.

Pintar la nuesa és voler desprendre’s d’allò material.
Vaig cap a l’essència de l’ésser humà i als meus dibuixos trec el material, res de cabell, arracades o roba. Moltes vegades, els personatges que dibuixo, estan en reflexió profunda o es troben en una situació etèria, més espiritual.

Com aconsegueixes transmetre l’ànima interior en un quadre?
Amb trenta-tres anys de molta exigència al darrere. Sempre he estat constant en la recerca que jo feia de cercar l’ànima als meus dibuixos. Fins i tot amb l’edat de set anys buscava la part més reflexiva d’un mateix. Amb els meus quadres ensenyo al món on m’agradaria viure, mostro persones que estan fora de tot allò material, gens atabalades amb tot el que han de fer i res els ocupa la ment. Es troben en serenitat i estan bé, aquí i ara.

De quina manera ha evolucionat la teva obra?
Ara porto trenta-tres anys en el meu camí artístic! La meva obra té el seu propi procés, que també ha estat el meu, encara que sovint la vegi com una entitat a part. Això succeeix quan aconsegueixo alliberar-me de tot i em lliuro totalment a l’obra, fent-me més petita fins a desaparèixer: l’obra es manifesta i es crea a si mateixa. Sento que sóc un instrument per a la creació, com abans ho va ser el pinzell per a mi. A vegades miro un quadre meu i sento que el quadre mateix volia existir. Aquesta tasca no ha estat fàcil.

Reflecteixen les teves obres el món on t’agradaria viure?
D’alguna manera arribem aquí perquè no ens agrada o ens avorreix molt l’entorn. D’aquest inconformisme comencem a crear o a entornar el que ens agrada. Comences a fer i crear la teva bellesa interior: el que t’alimenta l’ànima. Fas poc cas a tot el que no t’agrada de l’exterior i et recrees en el teu dia a dia, en allò que t’agrada i que realment t’aporta. A més, saps que d’alguna manera també aportarà als altres.

Penses que el públic rep la teva obra de la manera com la vols reflectir?
Al principi tenia dubtes, però a mida que he anat rebent diversos comentaris puc dir que sí que arriba. És molt satisfactori com a artista poder afirmar-ho. Arribar a expressar allò que el teu interior realment vol, i que ni tu mateixa sabies que hi era, i que la gent ho rebi bé, no té preu.

Penses que apreciem l’art?
En general jo crec que no tothom gaudeix del que l’art aporta i no tothom ho rep de la mateixa manera. Cal tenir una certa sensibilitat per poder valorar-lo. Hi ha gent que sense aquesta bellesa que, per mi, l’art només pot transmetre, es moriria perquè és l’aliment de la seva ànima. Això es rep o no es rep. Crec que, apreciar o no l’art depèn de la sensibilitat que cada persona tingui per rebre-ho.

Del 3 de setembre al 18 d’octubre, a Santa Perpètua de Mogoda, presentaràs una exposició en el marc de la Festa Major d’Estiu. És tracta de Retrospectiva. Què podrem veure en aquests quadres?
L’exposició engloba quadres dels últims quinze anys i per a mi és una sèrie molt maca. Podrem veure quadres de transmissions: persones que gaudeixen de tot un interior sa, equilibrat i seré, i que ho volen transmetre als altres. Això ho reflecteixo simbòlicament amb l’energia de les mans, que és com una bola de llum. Ofereixen la seva energia més pura i més neta als altres.

Foto: L'artista Montse Valdés, amb una de les seves obres / Montse Valdés