Aquesta jove veïna de Santa Perpètua va decidir fa dos anys anar a estudiar als Estats Units gràcies a una beca esportiva que li permet jugar a futbol. En aquestes dues primeres temporades ha estat escollida com la millor jugadora de l’any en la regió en la qual està ubicada la seva universitat. A més, ha estat inclosa en el millor equip de la regió i en el segon equip de la Divisió 1 All American. Aquest nou curs canvia d’aires i se’n va a Florida a continuar els seus estudis de Medicina i la seva carrera futbolística. Paula Gallardo voldria jugar algun dia a la lliga professional de futbol femení dels Estats Units, però, mentrestant, no descuida els seus estudis, que li van força bé, amb els quals algun dia es vol guanyar la vida.

Explica’ns, en primer lloc, per què vas marxar als Estats Units?
Abans de fer la selectivitat, estava jugant a Terrassa amb unes amigues, al Manu Lanzarote i, en un entrenament, em van explicar que elles anaven als Estats Units a viure aquesta experiència. Aleshores, vaig pensar que jo també ho volia provar. Li vaig comentar als meus pares i vam dir que o hi anava en aquell moment o no hi aniria mai. Jo, des de petita, ja tenia la il·lusió d’anar a estudiar allà. Vaig decidir fer-ho. Va ser com una bogeria, com una aventura. Vam anar les tres a la mateixa universitat.

Com van ser els primers moments en un país nou?
Jo m’imaginava que seria una mica més dur, separar-me de la meva família, de les meves amistats, però em va anar bé anar-hi amb aquestes dues amigues i, a més, jo soc extrovertida i molt sociable. Va ser com anar a un càmping, com si estigués de vacances amb els meus amics. No em vaig adonar que estava en un altre país. Fins tres mesos després no vaig adonar-me que estava vivint el meu somni.

Et va ajudar en la teva integració el futbol?
Sí, la veritat és que sí. La diferència va ser viure sense els meus pares, sense la família. El dia a dia era estudiar, jugar a futbol, estar amb els amics. No era un canvi molt radical. Sí que és veritat que en el futbol hi havia coses molt diferents, el joc, la disciplina, l’entrenament. Això va fer que la meva integració fos més fàcil.

Quin balanç fas de les dues primeres temporades?
Estic molt contenta i sorpresa. Vaig arribar amb una mica de por. Sabent que no seria el mateix que aquí, a Catalunya. I també, en ser dona, que no saps com està la cosa. Però va anar tot molt bé. Vaig arribar-hi i em vaig adaptar superbé. Les companyes també em van ajudar molt. El fet d’anar amb dues jugadores des d’aquí també va ser que tot fos més fàcil, enteníem el nostre joc. Estic molt contenta, perquè he estat reconeguda les dues temporades. La veritat és que estic molt feliç de com està anant tot.

Com es viu el futbol femení als Estats Units?
Sincerament està molt ben valorat. L’esport es viu amb més intensitat independentment que siguis home o dona. Gràcies a l’esport, pots aconseguir uns estudis. Hi ha moltes beques esportives i valoren molt l’esport i l’esforç que tu fas. Està molt ben compensat.

Quins objectius et marques en aquesta tercera temporada?
Serà molt difícil, perquè em canvio de lliga. La d’aquests dos primers anys no és tan forta, és més petita. Ara jugaré en una d’universitats de quatre anys, que té més nivell. M’he de preparar aquest estiu, però espero estar a l’altura i tinc moltes ganes.

On vols arribar en el món del futbol?
Jo vaig començar a jugar a futbol perquè m’agradava i perquè vaig veure el meu germà que jugava. Jo jugava abans a bàsquet i vaig decidir canviar en veure el meu germà. Fins ara he estat jugant perquè m’agradava i perquè m’ho passava bé i era per fer un esport. Ara que estic als Estats Units i m’estan anant les coses molt bé, jo espero jugar-hi professionalment, encara que crec que no viuré d’això, perquè m’agrada també la part d’estudiar, però sí que crec que puc arribar lluny.

El teu objectiu és quedar-te allà a jugar o et planteges fer-ho aquí?
Ara m’han ofert una altra universitat molt bona i aniré a jugar allà. No sé si quan acabi els estudis em donaran una altra oportunitat allà o aquí. Estic valorant el dia a dia, perquè no ho tinc clar.

Què penses del moment que viu el futbol femení a nivell espanyol i mundial?
Crec que ara ha millorat molt i s’està valorant molt més. El Barça ha guanyat la Champions. Espero que segueixi així. Que es valori l’esforç que fem també les noies i que podem arribar a tenir una audiència molt més gran i que sigui una activitat molt més reconeguda. Estic molt contenta que cada vegada més gent vegi els partits de futbol femení.

On vas començar a jugar a futbol i per què?
Jo, de petita, vaig practicar molts esports, perquè era molt moguda. M’encantava l’esport i veia el meu germà, que era més gran, que té tres anys més que jo, i que també jugava a futbol i a molts esports. Vaig provar de tot. Vaig fer dansa, hip-hop. Em vaig decantar pel bàsquet durant uns anys, però, després vaig veure el meu germà que jugava a futbol sala a Santa Perpètua i també vaig provar aquest esport. Més tard, el meu germà va canviar al futbol gran. Aleshores jo també ho vaig provar i vaig estar al Santa Perpètua uns anys. Em va agradar molt. Van ser dos o tres anys. Després, em va fitxar la Penya Blanc-i-blava de la Roca. Jo estava molt a gust. Un any després, em va fitxar el Manu Lanzarote, que estava a Primera, i vam pujar a Preferent. Llavors no vaig pensar a fer cap altra cosa, perquè veia que se’m donava bé.

Quina és la teva posició dins del camp?
Jo, ara, jugo de davantera i al mig del camp. He jugat en moltes posicions, perquè em considero molt polivalent. Vaig començar a la defensa, al mig camp. A la Roca, vaig ser també davantera i també jugava a la banda. Al Manu Lanzarote, a les categories de Primera i de Preferent, jugava de central. No sé perquè, potser perquè no m’agradava del tot, quan vaig anar als Estats Units, li vaig demanar a l’entrenador que em provés a dalt. Li vaig agradar i ara estic de davantera.

Com et van els estudis?
Molt bé. Estic molt contenta. També em van fer un reconeixement per les notes. Gràcies a les bones notes i a com em va anar a la lliga de futbol, he aconseguit una bona beca a un altre lloc, a on jo volia anar, a Florida. Estic complint el meu somni.

Què és el que més et sorprèn dels Estats Units?
La cultura, la gent, el futbol, bé no només el futbol, en tots els esports, són molt disciplinaris. Allà t’estan pagant uns estudis gràcies a l’esport i t’ho has de prendre més seriosament. A Barcelona, quan jugava a futbol, entrenava tres dies a la setmana, era més com una diversió, perquè no era professional.

Què trobes més a faltar allà?
Sobretot el menjar i casa. Estar amb els meus pares, els meus animals. Allà visc en un apartament i m’ho haig de fer jo tot i penses que bé estava jo a casa dels meus pares,

Animaries a nois i noies de Santa Perpètua a anar a estudiar als Estats Units?
Sí. No només als Estats Units, sortir de casa, viure experiències, madurar, conèixer gent. És una experiència que s’ha de viure.

Perfil

Nom: Paula Gallardo Villanueva
Any i lloc de naixement: 2003, Mollet del Vallès
Professió: Estudiant universitària

Paula Gallardo va practicar diferents esports de petita fins que va descobrir el futbol. Va vestir els colors de la Unificació Club de Futbol Santa Perpètua i després va jugar a la Penya Blanc-i-blava de la Roca i al Manu Lanzarote de Terrassa, des d’on va donar el salt als Estats Units d’Amèrica. Pel que fa als seus estudis, va fer els ensenyaments infantils i primaris a l’Escola Santa Perpètua. Després, va estudiar el Batxillerat a l’Institut Rovira-Forns. Els dos primers anys universitaris ha estudiat Biologia a l’Illinois Central College. El curs vinent, començarà Bioquímica, dins dels estudis de Medicina, a l’Eckerd College de Saint Petersburg, a Florida. Allà, gaudirà d’una nova beca esportiva i podrà continuar jugant a futbol, després de les dues grans temporades que ha completat en una de les lligues universitàries.

Foto: Paula Gallardo, a Santa Perpètua / Josep Cano