hola

Valeria Ros, monologuista

Valeria Ros arriba a Santa Perpètua amb el seu espectacle Sin Filtro en un moment complicat per a la cultura i en el marc d’una Festa Major atípica. A l’escenari del pati de l’Escola la Florida ens farà gaudir d’un espectacle sa, exagerat i amb moltes brotxades d’improvisació i interacció amb el públic. Valeria Ros detallarà les seves obsesions, les seves observacions i múltiples fracasos. La veurem riure’s de si mateixa i mostrant-se com és. Ser transparent i fer que el públic se senti identificat amb ella i les seves anècdotes és una de les senye. Ens farà gaudir de les seves reflexions sobre les vacances, els viatges, fer-se gran i allò que implica ser dona i comediant. També parlem amb ella en aquesta entrevista de la situació de la cultura en plena pandèmia.



Temps difícils no només per a la comèdia sinó per la cultura en general. Com veus el panorama escènic?
Lamentablement no gaire bé. Entre el virus, la por als rebrots, les restriccions a la cultura... tot és molt complicat. En aquest temps he actuat poc, unes tres vegades i, realment, hi ha poca gent i la que ve ha d’estar separada amb distància de seguretat, ha de portar mascareta i l’ambient és bastant bajonero i em fa molta pena, la veritat. A més, després vas en transport públic o a l’AVE i allà vas enganxat amb la gent i al final el que està passant és un ambient de por a la cultura i al seu accés que hem de trencar perquè és segura. Als cines passa igual i espero que això acabi aviat.

Deu ser difícil actuar amb un públic separat, amb mascareta, amb poca interacció...
Es nota a l’hora de fer riure que és un moment estrany. Més que complicat et dona una sensació de tristor. I sí, és més complicat fer-ho però després la gent igualment s’ho passa bé. La cosa és que gairebé no sents riure el públic i clar, nosaltres ens alimentem dels riures i això ens fa anar creixent a l’escenari i augmentar el ritme i ara, no ho tenim, o no com abans. Encara no sabem mesurar això, ens estem acostumant.

A la Festa Major de Santa Perpètua actuaràs la primera nit. Com afrontes els bolos en aquests tipus d’escenaris?
He actuat en qualsevol tipus de situacions i estic bastant acostumada als escenaris de Festa Major. El que passa als pobles és que, normalment són a l’aire lliure, amb molta gent i gratuïts i a vegades no estan gaire atents o passa el nen cridant per la plaça i costa connectar. Si el públic està pel monòleg és molt gratificant i el ritme que agafem acostuma a ser molt bo!

 

Com prepares el teu material per als monòlegs? Ets més conceptual o d’observar?
Soc un caos. Normalment em venen les idees davant de qualsevol situació i vaig fent. Ara, qualsevol situació pot ser a les quatre del matí, com fa poc m’ha passat.

Explica’ns!
Ara amb l’embaràs tinc moltes nits d’insomni i com un rellotge a les quatre del matí estic desperta. L’altre nit, en un d’aquests insomnis, vaig recordar un diàleg al Zapeando sobre la paraula psicòleg i vaig començar a inventar acudits al voltant d’aquesta paraula sense la p, una paranoia total i vaig pensar m’ho apunto perquè sinó m’oblido, clar! També diuen que has de posar-te a treballar per tal que t’apareguin les idees i també ho he fet però és veritat que normalment explico coses que em passen i d’altres personals. Ara, si haig de treballar amb el foli en blanc i un bolígraf, m’hi poso. Això sí, treballo procrastinant, com tothom segurament, però és quan apareixen coses!

De què t’agrada parlar en els teus stand up?
A mi m’agradaria parlar molt més de coses intenses i filosòfiques però és veritat que necessita més dedicació i és menys comercial. També me n’adono que en els blocs que faig i que tinc més tontos la gent s’ho passa bé i funcionen molt bé també. Al públic li agraden les històries quotidianes, les veritats que no s’atreveixen a dir però que pensen i clar, si ho dius amb gràcia i amb acudits, entra estupendament i ho agraeixen. El públic com més identificat se sent, més es riu. No és això el que més m’agrada perquè m’agrada profunditzar en coses més intenses però clar, això comporta molta més feina.

Ara amb la Covid-19 i totes les restriccions a la cultura, com proves els teus textos? Ets assídua als open mic?
Molt assídua. L’altre dia vaig anar a un i hi havia bastant de públic, em va cridar l’atenció, em va agradar però ara, amb la situació he escrit monòlegs demanant opinió prèvia a algun còmic amic. Així he gravat recentment un monòleg a Buenafuente. Ara també, com el feedback amb el públic és més complicat comença a repuntar el comedy buddy, que m’encanta i consisteix a quedar amb amics i fer comèdia. Surten molt bones idees i per a mi és molt gratificant ajuntar-te amb amics i provar coses.

Quins són els teus referents?
Els he tret a posteriori perquè vaig arribar a la comèdia sense voler i és quan hi arribo que em poso les piles! Veig molta comèdia americana i espanyola però la veritat és que em sento més identificada amb dones com Sara Silverman. Aquí també tenim còmics referents però al final, l’humor és tan personal que no poden ser en sí referents. Per exemple a mi sempre m’ha agradat Ignatius, a l’escenari encara més, em sembla una bomba però clar, jo no soc Ignatus! L’admiro però no puc ser ell ni fer el que fa ell. Cadascú té la seva manera i això es porta dins.

T’agrada l’ambient de comèdia barceloní?
Està creixent i això és bo. Crec que hi ha molts còmics i pocs llocs per fer comèdia. La comèdia de cop ha pres partit a Madrid i ha canviat l’escena en aquest sentit. Hi ha molta més oferta a Madrid això està clar. S’ha generat un boom de noves generacions i de cop ha fet un pelotazo. Penso que ha estat per grups com Broncano o Quequé que ha fet que la gent s’hagi animat a l’escenari. Quan jo vaig arribar no érem molts però ara es nota que ha crescut una barbaritat. Això està molt bé!

Presentes amb Quequé a la ràdio La lengua moderna i ara també a la televisió col·labores amb Zapeando, quin mitjà t’agrada més?
Jo m’ho passo bé a tot arreu i em costa molt posicionar-me. L’humor amb Quequé es ja com un fill, perquè és un projecte personal que vam començar de zero i per a mi va ser un llançament a nivell professional així que li tinc un carinyo incomparable. Zapeando és un goig de format. Abans era més guionitzat però ara ens deixen improvisar i per un còmic és del millor que et pot passar. Estic contenta amb els dos formats. Allò que té de bo la comèdia és que pots dedicar-te a tot i pots fer escenari allà on vulguis, a un bar una nit i després estar a la televisió. Em sembla una professió super gratificant en aquest sentit

Abans que tu actuarà un jove de Santa Perpètua Javier Batzac, algun consell als que s’inicien en el món de la comèdia com fa ell?
Que s’oblidi de les crítiques, que sigui autèntic i fidel a sí mateix explicant les coses que li facin gracia realment a ell. Que no li importi el que pensi el públic sinó que s’ho passi bé. I que l’escenari són taules, taules i taules. Que no deixi d’actuar.


PERFIL
Nom: Valeria Ros
Any i lloc de naixement: 1986, Getxo
Professió: Humorista

Valeria Ros és una de les cares més conegudes del l’stand-up femení. Ha viscut llargues temporades a diferents països estudiant interpretació i treballant a productores i agències de publicitat a Londres, Nova York, Helsinki i Dijon. És llicenciada en Comunicació Audiovisual a Salamanca i també ha estudiat actuació per a cine i televisió a la Escuela TAI de Madrid. La seva carrera al sector de la comèdia va començar a Londres actuant a bars. Després d’això va decidir tornar a Madrid per prendre-s’ho seriosament. Al seu primer any a la capital va guanyar el concurs de monòlegs de la Cadena Ser i va començar a treballar com a locutora i guionista en aquesta cadena. Des de llavors forma part del circuit de la comèdia amb més de 100 actuacions a l’any. Actualment presenta setmanalment el programa radiofònic La lengua moderna juntament amb el també còmic Quequé. Des de 2017 és col·laboradora al programa A vivir que son dos días, presentant per Javier del Pino el qual compagina amb feines a Zapeando, programa de televisió. Valeria Ros també ha participat al Late Motiv d’Andreu Buenafuente i a El fin de la comedia, la sèrie d’humor d’Ignatius Farray.


Foto: Valeria Ros, durant el seu espectacle Sin Filtro / MPC Management /Produccions Culturals

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

“Hi ha un còmic per a cada persona i hi ha un còmic per a cada moment
“Hi ha un còmic per a cada persona i hi ha un còmic per a cada moment"

El Xavi és divertit, enèrgic i quan parla ho fa amb passió. Almenys quan es tracta de parlar de còmic. [ ... ]

''Quan surts d'una classe de dansa, surts feliç''
''Quan surts d'una classe de dansa, surts feliç''

L’any 2008, l’Escola Municipal de Música va incorporar la dansa a les aules. La Meritxell Balada [ ... ]

"Han tancat els centres d'educació especial sense pensar en els infants que hi assisteixen”

Els mesos de confinament han afectat a totes les famílies, ja fossin unipersonals o nombroses, perquè [ ... ]