hola

L’anunci del tancament de les fàbriques de Nissan a Catalunya ha estat una de les notícies d’aquesta primavera. Els treballadors de la planta de Montcada van començar una vaga indefinida a primers de maig i han protagonitzat diverses accions reivindicatives tant a la veïna localitat com a Barcelona. Continuaran perquè diuen que no es pensen rendir davant del que consideren una injustícia cap a una plantilla molt versàtil i productiva. A més, és una lluita que va més enllà de 3.000 llocs de treball, perquè és el futur del sector de l’automoció a Catalunya, segons argumenten, ja que el seu tancament podria provocar un efecte de dòmino d’uns 21.000 llocs de treball d’altres empreses auxiliars que també han començat a mobilitzar-se.

 

La notícia de tancament es fa pública el 28 de maig, però vosaltres ja comenceu la vaga des del 4 de maig. Era la crònica d’una mort anunciada?
Manel Valín (M.V.): Es veia des de feia anys tot anava cap avall, es va deixar d’invertir i els últims mesos la cosa pintava malament. Teniem la mosca darrere l’orella perquè sempre que els treballadors dèiem alguna cosa, l’empresa li donava la volta.

Com us sentiu?
Manuel Trigueros (M.T.): Traïts. He passat de sentir Nissan com la mà que em donava de menjar a sentir una punyalada per l’esquena. No m’esperava això de l’empresa. La filosofia japonesa no és aquesta. Estan molt pressionats per l’aliança amb els francesos. Ha estat un gerro d’aigua freda perquè no te l’esperes. Hem passat per situacions molt difícils i ens hem adaptat a totes, congelació salarial, retallades de plantilla, hem fet tots els productes que han demanat. L’últim vehicle ha estat un premium, de gamma alta. És com si un cuiner que treballa en un restaurant aconsegueix l’estrella Michelin, però arriba el propietari i diu que ha de tancar el negoci perquè muntarà un bar de tapes normals. És contradictori.

Creieu que Nissan ha enganyat als seus treballadors i a les administracions?
Javier Martin (J.M.): Evidentment, Nissan ha fet una traïció al comitè d’empresa perquè s’han fet tots els sacrificis. Hem fet vehicles de gamma alta en unes instal·lacions que no ho són. I a les administracions també les ha traït perquè sempre demanaven diners per invertir en les plantes i millorar la productivitat, però no ho han fet i ara diuen que la situació no es pot revertir perquè no estan actualitzades.
M.T.: La cúpula de l’empresa s’ha equivocat en el seu pla industria. Nosaltres ens hem adaptat i hem fet el treball ràpid i bé. Espero les declaracions de la cúpula de Nissan reconeixent que s’han equivocat.
El president de Nissan Europa, Gianluca de Ficchy, argumenta el tancament per l’escassa utilització de la fàbrica, però són ells els que distribueixen les càrregues de treball
M.T.: Això és buscar les pessigolles. Ells treballen a cinc anys vista. Hauria d’estar previst que si una comanda et falla, la producció no és la mateixa.

De Ficchy també ha dit que el que es construeix a la planta del Regne Unit es consumeix un 70% a Europa i ara amb el Brexit i els nous aranzels, no seria més lògic traspassar aquesta producció a Barcelona?
J.M.: Aquesta és la clau de la situació. De Ficchy és un defensor a ultrança de la fàbrica anglesa quan des del punt de vista estratègic no té cap lògica. Barcelona és l’única planta que té tot tipus de connexió de transport, marítim, ferroviari i terrestre i està dins d’Europa. Cal veure qui pagarà els aranzels pels productes que surtin de la planta de Sunderland. Nosaltres no podem parlar amb ningú de Japó, només a través dels anglesos que, en aquesta situació, s’han convertit en els nostres enemics.
M.V.: Cal tenir en compte que des de fa deu anys l’empresa ha estat invertint en la planta britànica i també el govern del Regne Unit ha estat invertint en una fàbrica que no és seva i ara és una de les fàbriques més modernes i més preparades que pot fer unitats de tot tipus i, nosaltres per contra ens hem quedat envellits. A Catalunya per fer un producte nou, cal fer una inversió que allà ja s’ha fet.
Guillermo Ruiz (G.R.): I si sobre els aranzels han de respondre els polítics no tenim confiança. Si hi ha alguna manera que Europa es pugui aprofitar del que es produeix a Anglaterra buscaran la fórmula per exemple de crear una zona franca per no pagar aranzels i això és el pitjor que ens podria passar.

Un tancament com l’anunciat per Nissan té conseqüències per l’economia només de les famílies de les seves plantes?
G.R.: Moltes empreses auxiliars depenen també de la continuïtat de Nissan. Algunes ja han alertat els seus treballadors que podrien quedar-se amb la meitat de les plantilles actuals.
J.M.: El cop al teixit industrial seria terrorífic i a zones com el Baix Llobregat i la Conca d’Òdena on hi ha molts proveïdors de Nissan que treballen també per a Seat els afectaria i de retruc a Seat. Parlem de 3.000 llocs directes i entre 18.000 i 21.000 d’empreses proveïdores.

Què espereu que facin les administracions?
M.T.: Que facin la seva feina i els demostrin que poden ser plantes rendibles. El vehicle elèctric pot ser una bona sortida. No és una situació provocada per poca productivitat dels treballadors sinó per una errada en la planificació industrial de l’empresa.

Us sentiu amb el suport de la societat?
M.T.: En la marxa lenta que hem fet per Barcelona, la gent sortia pel carrer, es parava a aplaudir, aixecaven el puny com a símbol de la nostra lluita. Va ser molt emocionant.
J.M.: Camioners, repartidors, gent a títol personal que passen pel campament i fan la seva col·laboració.

Confieu en un canvi de decisió per part de Nissan?
M.V.: Jo crec que si poguéssim parlar directament amb els japonesos als que sempre els ha agradat Barcelona i nosaltres sempre els hem respost tindrem oportunitats. Però em temo que no podrem tenir aquest contacte directe amb Japó. Quan va entrar Renault a l’aliança en els primers sis mesos van deixar morir un dels vehicles que es feien aquí el Nissan Tino perquè era competència directa dels Renault. No li van fer gens de publicitat i en un any el van eliminar.

Si les vostres reivindicacions no fan canviar la decisió, què podreu fer a nivell personal? com veieu el vostre futur?
M.T.: No volem ni plantejar-nos indemnitzacions, ni llençar la tovallola. Hi ha possibilitats dins de l’aliança que cal explorar. Hi ha maneres de mantenir els llocs de treball i el teixit industrial de l’automoció aquí, a Catalunya i a Espanya.
J.M.: Si tenim interlocució amb els japonesos la situació es podria revertir. Hi ha dos actors principals, Renault i Sunderland. L’únic aliat podria ser Japó perquè aquí s’han fet vehicles mítics com el Patrol, el
Terrano, la Vanette i saben que amb pocs recursos es fan vehicles de gamma alta. Si aconseguim aquesta interlocució podríem tenir esperances, però la direcció europea...
M.T.: Aquesta plantilla té una alta professionalitat i versatilitat. No hi ha cap fàbrica europea d’automoció en que a la mateixa línia de producció es pugui muntar un vehicle comercial lleuger com el NV200, un turisme el Pulsar i un tot terreny perquè comporta un alt grau de dificultat. I aquí ho hem fet. Per això dona més ràbia. Amb la maquinària actual envellida hem fet Mercedes perquè on no arribava la màquina, arribava el treballador, i s’ha fet amb una qualitat que hem estat felicitats per mandataris de Mercedes. I tot això sense tenir les instal·lacions d’Anglaterra.

De Perfil
Nom: Francisco Javier Martín / Manel Valín / Guillermo Ruiz / Manuel Trigueros
Any i lloc de naixement: 1968, La Llagosta / 1970, Barcelona / 1979, Mollet / 1968, Barcelona
Professió: gruista i maquinista de premses / operari de manteniment / operari de manteniment / supervisor de logística

Aquests quatre treballadors són una mostra de la més d’una trentena d’empleats de Nissan Cataluny­a que viuen a Santa Perpètua. Entre tots quatre sumen 112 anys treballant per Nissan i tres dels quatre ho han fet a les plantes de la Zona Franca de Barcelona i de Montcada i Reixac. No volen ni sentir a parlar d’un tancament i retreuen a l’aliança entre Nissan i Renault el canvi d’estratègia sobre les fàbriques de Catalunya.

Foto: D’esquerra a dreta, Guillermo Ruiz, Javier Martín, Manuel Triguero i Manel Valín a la porta de la planta de Nissan a Montcada / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"La societat està conscienciada que existeix l'alzheimer però falta com més visibilitat"

Anna Fitó és presidenta de l'Associació de Familiars de Malats d'Alzheimer (AFA) del Vallès Occidental, [ ... ]

''El club ha arribat als cent anys pel sacrifici de totes les persones que hi han col·laborat''
''El club ha arribat als cent anys pel sacrifici de totes les persones que hi han col·laborat''

Ara fa 100 anys, el 1914, va néixer el primer equip de futbol de la localitat, el Club de Futbol Santa [ ... ]

Jordi Cuixart: “Santa Perpètua és el lloc on vaig prendre consciència de poble, comarca i país”
Jordi Cuixart: “Santa Perpètua és el lloc on vaig prendre consciència de poble, comarca i país”

El 19 de desembre Òmnium Cultural renovava la seva junta i proclamava el perpetuenc Jordi Cuixart com [ ... ]