hola

Les fires d’atraccions són des de fa diverses dècades un dels principals reclams que ofereixen els municipis per fer que la ciutadania gaudeixi de les festes patronals i de les festes majors. Isabel Ragageles, vicepresidenta del Gremi de Firaires de Barcelona i Província, ens explica que és una professió que es traspassa de pares a fills i que els firaires sóm com una família. Parla de com ha canviat la fira i que ha evolucionat com ho ha fet la societat. Ara hi ha més facilitats i més comoditats. Com a curiositat ens ha informat que durant la Festa Major d’Hivern s’instal·len al Recinte Firal de Santa Perpètua més atraccions que a l’estiu ja que és aquesta època de l’any hi ha menys fires que al setembre.

 

Des de quan és firaire?
De tota la vida. Era molt petita quan vaig començar en aquest món perquè els meus pares també s’hi dedicaven

Li ve de família. És una professió que s’hereta de pares a fills?
Sí, totalment. Hi ha molt pocs fills de firaires que canviïn de professió. Des de petits, els portem a la fira quan no hi ha escola o els caps de setmana. Ells en van aprenent i ja de ben petits saben com funciona tot perquè ho veuen cada dia. Encara que tinguin estudis i carreres es dediquen a aquest món. Per exemple, la meva filla és mestra i fa les dues coses. A més, es va casar amb un noi de la fira. Els caps de setmana treballa al negoci i entre setmana es dedica a la seva professió de mestra.

En el seu cas, la nissaga continua
Sí! Ja tinc netes i la gran ja m’ha preguntat que si, quan jo ho deixi, el negoci serà per a ella. I li dic que sí, però que primer ha de fer com la tieta; estudiar i fer una carrera. La fira sempre la tindrà disponible.

Com és la professió de firaire?
És molt dura i avui dia, encara més, però també és molt maca. Com que normalment s’hereta de pares a fills, ens coneixem tots els que muntem fires. No només som companys de feina sinó que els firaires som gairebé una gran família. També és una professió complicada perquè depenem molt de la meteorologia, per exemple. Dimecres abans del cap de setmana de fira, ja consultem la previsió. Quan obrim taquilles, tothom ha de cobrar, nosaltres ja ho hem hagut de pagar tot (la taxa a l’Ajuntament, els tècnics, les llums...) i, si al final plou, les pèrdues són totes per al firaire. Patim molt amb les previsions del temps.

Que és el millor d’aquest ofici?
Sense dubte, el públic. Ens hi trobem gent molt comprensiva, gent que els agrada la fira i que en gaudeix quan ve.

I el pitjor?
L’administració. Últimament ens demanen moltes coses que no serveixen per a res perquè les atraccions no se sostenen amb papers. Ens gastem molts cèntims amb documents que ens demanen. Les atraccions són més segures i el que val és que estiguin ben cuidades. Cada hivern les repassem de dalt abaix i es canvien coses. Per exemple, no és el cas de Santa Perpètua, però en alguns llocs em demanen el cartell de sortida d’emergència quan estem a l’aire lliure! On el poso? En un arbre? En un fanal? Penso que ens demanen la mateixa documentació que a recintes tancats o a parcs d’atraccions. Avui en dia les atraccions són més segures però en canvi ens reclamen més documentació que abans.

És complicada la conciliació familiar?
No. Pot semblar que sí, però no. Els dies laborables estem amb els fills a casa, els portem a l’escola i ja els caps de setmana si estem de fira, venen amb nosaltres. Fem una vida normal. Nosaltres la temporada forta la tenim a l’estiu, quan ja no hi ha classe, i és llavors quan agafem les caravanes i ens belluguem més.

Hi ha mites/estereotips sobre aquesta professió?
No. Som gent normal. Cal pensar que som com un poble. Hi ha de tot. Com a una bona comunitat, procurem portar-nos bé. Tens més amistat amb uns que amb uns altres perquè alguns ja ens coneixem de família. N’hi ha d’altres que acaben d’arribar de Bilbao o de Galícia, que recentment han comprat atraccions; els coneixem menys però hi tenim bona relació.

Com ha canviat la fira?
Ha evolucionat molt. Recordo haver dormit als sis anys amb els meus pares en unes casetes que es muntaven i es desmuntaven. Ara anem en caravanes, que són pisos. Les atraccions també han canviat molt. Recordo que els meus sogres tenien unes barques que requerien molt muntatge i ara com qui diu prems un botó i ja està llesta. Els meus pares i els meus sogres anaven en uns camions que per traslladar-se quaranta quilometres necessitaven tot un dia. La fira ha evolucionat com ho ha fet la societat.

Una de les crítiques de la població al voltant de la fira és el preu de les atraccions. Estan justificats?
Heu de pensar que a nosaltres no ens agrada treballar car, perquè això es dir-li a la gent que no vingui. I nosaltres depenem del públic. Però ens pressionen molt. Tot ha pujat: autònoms, l’IRPF, el gasoil, les autopistes, els salaris, la seguretat social... No ens ho posen gens fàcil. Per això patim tant quan hi ha mal temps. Jo ho he sentit, que el preu és car, però aquest cap de setmana he anat amb dues netes al cinema. Les entrades, begudes i les crispetes m’han costat 32 euros. Què no és car avui dia? A Santa Perpètua el dijous 5 de març fem el 2x1. Aquest dia ens agrada molt fer-ho perquè dones l’opció a la gent que vingui a la fira i pel preu d’un viatge poden pujar dos infants. Per a nosaltres és un dia maco.

Una altra crítica pot ser el volum de la música. En aquesta edició hi haurà un horari sense música, de 5 a 7 de la tarda. Com ho valora?
Estem encantats de fer-ho ja que hi ha persones que els molesta molt i els afecta a la salut. El volum de la música a la fira també ha canviat molt. Estem lluitant molt des del Gremi. Posem vigilants en la fira per controlar el volum de les atraccions i si algú es passa l’avisem i si no en fa cas, hi ha sancions. No és necessari cridar tant per atraure la gent, al contrari, no hi vindrà si ha de tapar-se les orelles.

Quines diferències hi ha entre les fires d’estiu i d’hivern de Santa Perpètua?
A la fira d’estiu hi ha menys atraccions perquè a primer de setembre coincideixen moltes festes majors com Sabadell, Olot… i la gent es reparteix.... i ara en aquesta època n’hi ha molt poques.

Li agrada el recinte Firal de Santa Perpètua?
És molt adequat, molt cèntric, no està ubicat als afores com passa en altres poblacions. Estem contents de muntar aquí. La gent pot venir caminant, no ha d’agafar el cotxe. Hi ha llocs que ens envien molt lluny del poble, perquè no faci soroll, però els ajuntaments no s’adonen que els avis no poden venir amb els nens i això és una pena perquè una festa major sense atraccions és trista, no hi ha ambient. És una tradició que els infants esperin l’arribada de les atraccions.

L’administració us valora com una tradició cultural?
Alguns ajuntaments no conceben una festa major sense atraccions. Però m’he trobat algun cas de no arribar a un acord i dir-nos que farien la festa sense fira. Però al final ens han trucat perquè la gent se li tira a sobre perquè on portaran als nens si no hi ha fira? Després s’adonen que som part de la festa. Només demanem coses raonables, un lloc adequat per muntar, que no sigui als afores, on la gent no tingui clar si és a Santa Perpètua o a Sentmenat, posem per cas, i on els avis puguin venir caminant amb els seus nets.

Perfil

Nom: Isabel Ragageles

Any i lloc de naixement 1957 / Lisboa

Professió: Firaire

La vallesana Isabel Ragageles va nèixer a la capital de Portugal però de ben petita amb els pares ja es va traslladar a Catalunya. Fa més de quinze anys que és la vicepresidenta del Gremi de Firaires de Barcelona i Província, entitat que defensa els drets dels firaires i que actua “com una gestoria” presentant tota la documentació necessària davant l’administració... Viu a Castellar del Vallès des de l’any 1976. Si visiteu fires la podreu veure en alguna de les atraccions que munta ja sigui llits elàstics, de pesca d’ànecs o de productes tradicionals com el cotó de sucre i pomes de caramel, típics de Festa Major.


Foto: Isabel Ragageles és la vicepresidenta del Gremi de firaires de Barcelona i província i posa en aquesta imatge a la seva atracció de fira / Josep Cano

0
0
0
s2sdefault

Altres entrevistes

"Els nens el que necessiten és que hi siguem més i fem menys"

La informació, el suport de la parella i l’entorn, cuidar-se, prioritzar o entendre els fills i els [ ... ]

Ivet Vidal: “Vam crear el grup Scarlets per donar protagonisme i visibilitat a les dones”
Ivet Vidal: “Vam crear el grup Scarlets per donar protagonisme i visibilitat a les dones”

La programació de la Festa Major de Santa Perpètua es tancarà el dilluns 3 de sete­mbre amb un [ ... ]

''Estic encantada d'encetar la Festa Major i puc avançar que el pregó serà molt musical''
''Estic encantada d'encetar la Festa Major i puc avançar que el pregó serà molt musical''

Ens trobem amb la Mone Teruel a les portes del teatre Goya de Barcelona, on prepara des de fa més de [ ... ]