Ràdio Santa Perpètua (107.0 FM) sempre ha presumit de la gran quantitat i qualitat dels seus col·laboradors. El març de 2020 amb l’arribada d’aquesta maleïda pandèmia, la Ràdio va haver de tancar portes. Va ser una decisió imprescindible però molt dolorosa. En principi, es pensava que per poc temps, però la situació s’allargava i la proposta als col·laboradors va ser que si volien fer programa des de casa. El risc mínim era impedir l’accés a l’estudi de ràdio on tots volien ser-hi. La seva resposta ha estat fantàstica i estan fent uns programes de molta qualitat en unes condicions inimaginables abans de la Covid-19
La pandèmia ens ha trastocat la vida i la manera de treballar i de comunicarnos i s’ha viscut d’una manera molt dràstica i especial des de l’emissora municipal. Ràdio Santa Perpètua s’ha caracteritzat sempre per un constant entrar i sortir de persones als estudis, professionals, entrevistats, col·laboradors, tertulians. Uns sortien i altres entraven. L’ambient era d’un espai amb molta activitat social i de tota mena. Però la Covid-19 ens ha deixat sense relacions socials també a la ràdio i el silenci és eixordador. Tot i això, la ciutat pot presumir d’una emissora de ràdio que conserva unes persones que s’han adaptat i continuen fent programes de ràdio des de casa. I no són un ni dos. I estan fent uns programes de qualitat.
Coincidint amb el Dia Mundial de la ràdio que se celebra el 13 de febrer, volem que elles i ells siguin els protagonistes de la diada. El caliu humà i de l’estudi, d’asseure’s davant dels micròfons i de comptar amb un dels tècnics fent l’emissió en directe és el que tots troben a faltar. El Xavi Nusas i el Diego Fernández són aquests tècnics sense els quals tot seria impossible com ens han fet arribar els col·laboradors. De fet, com reconeix Mauri Palau de Os quedan dos deseos “el programa abans de passar per les seves mans és com un Frankestein”. Mai s’haguessin imaginat fent ràdio així. El més veterà és l’Arturo Pedrerol que troba a faltar “les entrevistes en directe al Baskerville Hotel” i la Michele Dahdah del Fem Matí “tot, encara que la diferència en el meu cas ha estat poca”. Però l’adaptació també ha suposat alguna sorpresa. La Tamar Zamora entrevista a especialistes per al seu La lletra petita de la història a través de Skype “i això ha suposat una coneixença de rostres”. El Gerard Rodríguez del Racó de l’artista fa servir el Zoom i han obert les opcions geogràfiques perquè no és necessari que l’artista vagi als estudis però “sense actuacions en directe no és igual”, assegura. El Josep Maria Margalida de Recanvi climàtic defineix la situació de gravar des de casa com “d’emissora clandestina”. Valen del Olmo, d’EGB FM, afirma que “la passió i la vocació fa que ens reinventem però la màgia de la ràdio, que és un dels millors invents, es troba molt a faltar”. La Rosa Vidal des de Reunió d’Escala confirma que “té mono de directe i de tornar a comptar amb companys al programa”. La ràdio és un mitjà de comunicació de vàlua. La Rosa Maria Ortega de Plus d’elegància està convençuda que “en èpoques de pandèmia la vida ha d’estar molt més lligada a la veu ja que no podem tenir contacte físic”. La Núria Torondel, des del Bagul clàssic diu que “ens esperona seguir perquè l’oient ho passi bé i perquè la ràdio és un mitjà que ens manté a tots comunicats entre nosaltres”. A tota la família que feu possible Ràdio Santa Perpètua: Feliç Dia Mundial de la Ràdio i moltes gràcies. Podeu escoltar el podcast d'aquest programa comemoratiu del Dia Mundial de la Ràdio.
Foto: Alguns col·laboradors de Ràdio Santa Perpètua / L'Informatiu