Serveis a les persones:

- OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà)

- Gent gran

- Dona

- Joventut

- Infància i família

- Discapacitats

Serveis:

- Tràmits

- Secretaria

- Serveis Socials

- Educació

- Comerç

- Consum

- Esports

- Salut Pública

- Recaptació

- Territori

- Seguretat Ciutadana

- Promoció Econòmica

- Arxiu

L’Ajuntament:

- Regidories

- Grups Municipals

- Pressupostos

- Normativa

- Publicacions

- Contractació Administrativa

- Actes del Ple

- Actes de la Junta de Govern Local

- Organització Municipal

La ciutat:

- Dades d’interès

- Mapa de la ciutat

- Economia

- Cultura

- Serveis i Equipaments

- Relacions Ciutadanes

- Xarxa de Centres Cívics Municipals

- Patronats

- Escola de Música

- Ràdio Santa Perpètua

Medi Ambient:

- Regidoria

- Compartir cotxe

- Polítiques actives

- Mogoda Serveis SAM

- Recollida selectiva

- Deixalleria  

Treballa amb nosaltres:

- Oferta pública d’ocupació

HISTÒRIA

El casc antic

L’actual terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda és ple de riquesa arqueològica. La darrera troballa, una tortuga gegant terrestre, va tenir lloc a Can Vinyalets (2005). Fa aproximadament nou milions d’anys, el miocè, en els nostres paratges habitava aquest animal de grans dimensions. De la presència humana ens queden testimonis materials escampats per tots aquests paratges des de fa més de 50.000 anys: de Ca n‘Oller fins a Can Soldevila, passant per la Timba de l’Humbert, Can Banús, Can Vinyals, Santiga i la Ferrussa. Les troballes més antigues, els raspadors de sílex, es varen localitzar a la serra de Can Sabau a l’oest de Can Vinyals. Molts anys després, entre els segles III i IV aC, va arrelar per la zona una civilització coneguda només per la singularitat dels seus enterraments: la cultura de les sepultures de fossa. Malgrat haver-se trobat moltes restes aïllades de la presència dels ibers en aquests indrets, no hi ha constància fins ara de la construcció de cap poblat. D’aquella època destaquem l’Estela Ibèrica, una pedra de més de metre i mig d’alçada datada del segle II aC. El Forn del Camp d’en Ventura de l’Oller assenyala l’arribada d’una nova civilització, els romans. Intervencions arqueològiques recents en aquests terrenys confirmen l’existència d’un important nucli romà, un taller, clavegueres i un aqüeducte.

En el centre del nucli urbà i damunt d’unes restes romanes es troba l’església de Santa Perpètua. Molt propera a la desembocadura de la riera de Caldes al Besòs es troba el caseriu dels Mogoda. Els seus habitants es dedicaven al conreu dels camps, bàsicament vinya, llegums i cereals. Els primers documents que ens parlen del topònim del poble daten de l’any 990, es tracta d’una permuta per unes cases al terme de Mogoda. Vuit anys més tard, el 998, una altra escriptura de permuta fa referència a l’església de Santa Perpètua.

El 1343, el rei Pere el Cerimoniós crea la Baronia de Mogoda que comprenia les parròquies de Santa Perpètua, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles i Sant Cebrià de Cabanyes. Malgrat ser molt poca gent, els habitants de l’antiga Baronia, assolien la seva llibertat a finals del segle XVI. En aquests moments, (fogatge de 1599) es registren 75 focs a la Baronia, 32 són de Santa Perpètua de Mogoda. Escampades per tot el terme trobem en aquesta època les masies de ca n’O-ller, can Banús, can Miralpeix i també can Sabau. Més tardanes són les masies de can Bernades, granja Subirà, torre del Rector i can Roca, el Castell de Can Taió, can Sallent, el mas Granollacs (Granja Soldevila), ca n’Andal i can Murtra.

A la vall de Santiga, molt a prop de la carretera que uneix Sabadell amb Mollet del Vallès es troba el nucli rural de Santiga. En aquest lloc també hi ha constància de presència romana. La seva església parroquial va ser consagrada el 1193. El primer document que menciona aquest petit assentament data del 983. A mitjan segle XIX, s’agrega la parròquia rural de Santa Maria Antiqua a l’església de Santa Perpètua.

Durant la primera meitat del mateix segle, amb la formació dels nous ajuntaments, se separen les quatre parròquies de la Baronia. El poble continuava essent un petit nucli format per masos dispersos que impulsen el regadiu per una important xarxa de mines soterrades a més de 20 metres de profunditat, fetes a pic i pala, i tres assentaments diferenciats (nucli antic, Mogoda i Santiga)

Els moviments impulsats per la industrialització comencen a fer-se palesos a mitjan 1800. La riquesa industrial començà a alternar amb l’agricultura: s’hi instal·len els primers telers, les fàbriques tèxtils Ca n’Andal i El Vapor, aquesta última impulsada per l’empresari Claudi Arañó, coneixedor dels projectes de ferrocarril per al transport del carbó des de les mines de Sant Joan de les Abadesses. En aquests moments però la vida encara gira entorn del món rural. El 1874, els Soldevila compren el mas Granollacs. Uns anys després hi instal·len una indústria pionera dedicada a la preparació i distribució de productes lactis. Les innovacions continuen: el 1912 arriba al poble el llum elèctric, tot coincidint en el temps amb l’arribada de la primera onada d’immigrants d’aquest segle.

Tots aquests canvis comporten moviments culturals i econòmics. El 1898, es fundà la Societat Coral L’Aurora Perpetuense, poc després el Casino, La Alianza, L’Agrupació Familiar de Cal Sagalés i el Patronat Parroquial. Paral·lelament es crea El Circulo de Labradores de Moguda, el Sindicat Agrícola de Santa Perpètua, la Junta Parroquial de Acción Católica, el Sindicat Obrer de Professions Vàries. El 1925, es presentà un projecte d’urbanització a la finca de ca n’Andal, la Ciutat Jardí La Florida. Seguint el model anglès del segle XIX, l’esperit que motivà aquest projecte era el de les ciutats jardins de Howard.

A començaments del segle XX el poble estava molt mal comunicat, l’Estació del Calderí de la línia de Caldes a Mollet quedava lluny del nucli urbà. Poc més tard cau en desús. El 1934, s’inaugura a la Florida el baixador del tren de la línia Barcelona a St. Joan de les Abadesses.

Durant els anys 40 i 50 tota aquesta activitat es veu interrompuda, fins a la segona onada d’immigrants als 60. Per donar resposta a aquest creixement demogràfic tan important (al 1857 la població era de 1.547 habitants, al 1930 de 2.227, al 1960 de 3.168, al 1981 de 13.549), després d’un pla d’ordenació territorial a començaments dels anys 60, s’inicia la construcció d’una nova zona residencial “segons els principis del moviment modern en urbanisme”, Can Folguera (Parque Residencial Comillas) substituint el ric regadiu de la finca Mas Folguera.

Poble tradicionalment agrícola, Santa Perpètua de Mogoda ha passat a ser, en les últimes dècades, un dels municipis més importants del cinturó industrial de Barcelona. L’equilibri existent els anys 50 entre l’ús de la terra i la creixent indústria es va trencar i va donar lloc a l’aparició de 12 polígons industrials. El municipi, actualment, compta amb més de 1300 empreses i 18.500 treballadors, aproximadament un 60% dels quals exerceix la seva activitat a la indústria. Predominen les grans i mitjanes empreses, específicament les dels sectors de logística i transport, materials de transport, maquinària i equips mecànics, química i arts gràfiques. Cohabita amb aquestes un variat teixit industrial i de serveis basat en microempreses i pimes.

A l’inici de l’any 2006, la nostra població és de 23.883 habitants i comptem amb una Administració local titular de 20 edificis i instal·lacions administratives i socioculturals.